Utopia-Thomas More

LA BARANA DEL VENT


UTOPIA DE THOMAS MORE


FERRAN AISA


La Utopia de Thomas More (1478-1535), que fou publicada l’any  1516, és un dels llibres més reeditats del pensament utòpic, doncs, constantment surten noves edicions. El seu èxit radica en la senzillesa dels plantejament del pensador anglès alhora de projectar una societat igualitària, que viu dins d’una ciutat construïda a la mesura de l’ésser humà.
More pertanyia a una família de la noblesa d'Anglaterra, per tant va poder estudiar i dedicar-se al pensament i a les lletres sense cap problema, però, contrari a la política repressora dels Tudor, es va negar a signar l’Acta de Supremacia per la qual el rei d’Anglaterra assumia també les funcions de cap de l’Església. Tomàs More, per aquest motiu, fou empresonat l’abril de 1534 i, condemnat a mort, tres mesos després executat.
El pensador anglès s’inspirà per escriure la seva utopia amb clàssics com La República de Plató i La Ciutat de Déu de Sant Agustí, així com els relats dels viatges d’Américo Vespucci al Nou Món. De tot plegat va fer un compendi o filosofia de vida que va exposar en la seva república igualitària situada a l’illa d’Utopia. More recull la
relació narrativa efectuada per Rafael Hitlodeo en el seu viatge a aquesta illa i, especialment, per la ciutat principal anomenada Amauroto. L’obra de More va ser publicada a Espanya, per primera vegada, l’any 1637 amb una introducció de Francisco
de Quevedo y Villegas, el qual manifestà:  <<El libro es corto, mas para atenderle como merece, ninguna vida será larga. Escribió poco y dijo mucho: si los que gobiernan le obedecen, y los que obedecen, se gobiernan por él, ni aquellos será carga, ni a éstos cuidados.>>
More, al seu assaig, representa una experimentació de la vida quotidiana basada en la relació del comportament ètic de l’ésser humà vivint en comunitat, en un món on predominen els valors solidaris i filantròpics. More també tindrà cura de l’urbanisme
social, i construirà una societat en què: <<El pare troba allí el que necessita per ell i pels seus i s’ho emporta sense diner, sense donar res a canvi. Per què s’ha de negar res si hi ha abundància de totes les coses i no hi ha por que ningú demani més del que necessita?
I, per què ha de demanar ningú més del necessari si està segur que mai no hi haurà mancança?>>.
El pensador anglès explica, amb pèls i senyals, com és l’illa d’Utopia, el seu funcionament, el seu govern, l’arquitectura de les seves cases, els costums i el comportament dels seus habitants; i ens parla dels habitatges, dels jardins, de l’amplada dels carrers, dels estudis, de l’organització del treball, de la vida sexual, de l’oci, etc. Els ciutadans d’Utopia treballen sis hores diàries i la resta d’hores, tret del descans, el dediquen a les arts i a les lletres, als jocs o tan sols a viure. La majoria dels habitants d’Utopia viuen de l’agricultura, però també d’un ofici artesà. A Utopia és menysprea
l’egoisme, la vanitat i la supèrbia. El diner no existeix, per tant, tampoc el salari, malgrat això, no hi manca res a la comunitat. Tothom agafa el que li fa falta per la seva subsistència, d’això en diran més tard els comunistes llibertaris: <<a cadascú segons la
seva necessitat.>>


(Solidaridad Obrera núm. 342, octubre de 2010)