DE FERRAN AISA I MEI VIDAL (Presentació del llibre al Bar Horiginal, 20 d’abril de 2006, a càrrec de Jaume Sobrequés i Callicó, Paco Villar i els autors)
 |
| Edició butxaca "El Portàtil", 2011 |
 |
| 1ª Edició (Base-2006) |
Es tracta d’un viatge des del temps més remot fins ara mateix, com si haguéssim agafat la màquina del temps de Wells i haguéssim començat un viatge històric per l’espai que ocupa Barcelona i el seu Raval. I això ens ha permès inmiscir-nos en els primers temps d’aquest espai. El Raval, un espai al marge consta de sis apartats:
1) Una terra al marge: Passegem pels camps, per la zona agrícola, pels camins romans, per les rieres, pels setges dels bàrbars, dels àrabs, dels francesos i dels castellans. Entrem als convents, construïm les muralles, expliquem les guerres, i guaitem com vivien els camperols... Visitem el primer nucli habitat de Sant Pau del Camp, amb el seu temple romànic del segle IX. I anem pel pla de les Comèdies, la plaça del Pedró amb el seu hospital de leprosos, el circuit de muralles del segle XIII i XIV i les construccions gòtiques de les Drassanes. Esbrinem l’arribada de camperols itàlics i, molt més tard, del Gauvadan, els “gavatxos” francesos. La guerra dels Segadors i la de Successió. Els horts, les masies, els palaus, les cases de camp, les fonts i els safareigs. La Rambla deixa de ser l’abocador de Barcelona, passant-hi a ser-ho el Raval.
2) El fum de les fàbriques: L’època d’esplendor dels Borbons amb la bonança econòmica a la ciutat i la crisi del camp. El segle XVIII arriben les indianes i, poc després, la revolució industrial. Les fàbriques, la burgesia, els obrers... La urbanització del barri, l’aparició dels carrers, es construeixen cases-fàbrica i pisos pel proletariat. L’aparició de les associacions obreres, la Internacional, l’anarquisme, la cultura obrera (ateneus, escoles laiques, cooperatives). La proliferació de fàbriques i l’aparició de la màquina de vapor produirà un gran nombre d’aturats sense subsidi. Els obrers organitzats començaran la seva lluita contra l’explotació i contra les màquines. Els luddites cremen la fàbrica Bonaplata del carrer Tallers. A meitats del segle XIX s’enderroca la miralla i les fàbriques es traslladen fora del Raval el seu espai són ocupat per teatres, habitatges, pensions, tallers i petites fàbriques. La densitat de població augmenta a l’arribar, durant les obres de l’Exposició Universal, nova mà d’obra. És el moment dels saraus de la patacada, de l’envelat de l’hort d’en Murlà i dels cors de Clavé.
3) Il·lustració i bohèmia: El segle XX es construeixen les rondes i s’urbanitza el Paral·lel que recull les atraccions que, fins aleshores, eren al passeig de Gràcia. Es viuen fets històrics i dramàtics com la Setmana Tràgica. Les antigues fàbriques esdevenen cabarets, bars, colmados de flamenc, balls, tavernes, fondes, cases de dormir, meublés, habitatges, magatzems, tallers i petites fàbriques. Allí hi conviurà la faràndula, la bohèmia i el món del treball. Es funden ateneus com l’Ateneu Enciclopèdic del carrer del Carme i les organitzacions obreres tenen el seu local al barri: Ateneu Sindicalista, Solidaridad Obrera, sindicats de la CNT, escoles racionalistes, laiques. Apareixen les estrelles del music-hall, Raquel Meller, La Bella Chelito, Tórtola Valencia, La Cachavera, Margot, etc. Als teatres Edén, Espanyol, Arnau, Nou, etc., triomfa el music-hall i el vodevil. És el temps de la bohèmia romàntica, de les tertúlies del bar del Centro, del Café Espanyol, del Marsella, etc. I de l’arribada de l’avantguarda: Picabia, Cravan, etc. Els anys vint són els anys del pistolerisme, l’època en què mataven pels carrers als sindicalistes, temps del Sindicat Únic (CNT) o del Sindicat Lliure (promogut per la patronal). Apareixen els líders anarcosindicalistes Salvador Seguí “El noi del Sucre”,Àngel Pestaña... I, poc després, Durruti, Ascaso, Garcia Oliver.
4) Barri Xino de llegenda: És l’època d’or del barri xino amb la irrupció de sales d’esbarjo com la Criolla, el Bataclán, la Bombilla, el Pay-Pay, Villa Rosa. Els dancings de mussettes (ball amb ticket) i al seu voltant conviu la prostitució, la delinqüència i la marginació. El 1923 és assassinat Salvador Seguí al carrer de la Cadena. L’ànima rebel i marginal del raval serà copsada per escriptors i poetes. Els periodistes entren en els racons laberíntics del barri i irrompen en la prostitució (masculina, femenina i gay), els paradisos artificials (cocaïna, morfina). Francisco Madrid bateja el nom del barri, el compara amb el barri xinès de San Francisco (USA). Tenen fama els bordells de Madame Petit, La Sevillana, Casa Emilia... I els cabarets i tavernes de Cal Manco, Cal Sagristà i Cal Peret. Les escoles de flamenc, els colmados, etc. La Taurina on Vicente Escudero descobreix Carmen Amaya. Les il•lusions de la Segona República, la renovació pedagògica i l’anunci de reformes urbanístiques seguint el pla Macià elaborat pel GATCPAC. La revolució de 1936 i la guerra amb els bombardejos, els refugis i la vida quotidiana.
5) Llums i ombres: S’endinsa en els primers temps del franquisme, l’època de la repressió, el nacionalcatolicisme, el plat únic, el racionament, el mercat negre, els dormitoris comunals, la misèria. Les primeres transformacions urbanes aprofitant l’escletxa deixada pels bombardejos de la guerra. Els maquis, la crònica de successos, els crims, l’arribada dels marines de la VI Flota i la vida quotidiana: el carrer, els terrats, els balcons, les cançons populars (Conchita Piquer, Rina Celi, Juanito Valderrama, Antonio Molina, Antonio Machín). Els vermuts dels diumenges i les imatges fellinianes d’alguns bars com el Joaquín del carrer de la Cadena, on conviuen, segons l’hora del dia, prostitutes, passavolants, amb els joves d’un equip de futbol o les famílies que baixen a veure la tele. Els comerços. Els anys seixanta són els anys ye-yé (Lone Star, Sirex, Beatles), l’aparició de la Nova Cançó i la música pop, això origina la creació de locals adequats a la joventut, els Enfants terribles, el Drapaire, l’Ovella Negra, cases de discos i de roba. Els bars del barri: el Pastis, el London, Can Boadas, etc. Així com sales d’espectacle com la Bohèmia, el Cangrejo, etc. La literatura d’autors nascuts al barri com Terenci Moix, Manuel Vázquez Montalban, Joaquin Marco, Maruja Torres, Josep M. Benet i Jornet, etc., descriuen passatges del Raval. Així com els cineastes Rovira Beleta, José M. Nunes i altres filmaran el barri.
6) El Raval camaleònic: El final del franquisme i la transició és un recorregut pels temps d’esperança dels anys setanta i el de desencís dels vuitanta amb la irrupció de la droga, la delinqüència i la marginació. Els grans projectes urbanístic del Seminari al Liceu i la Rambla del Raval provocaran la transformació del barri. Nova prostitució.L’arribada d’una nova emigració (marroquina, pakistanès, sud-americana, etc.). I els grans equipaments del CCCB, MACBA, Universitat, etc. Local de disseny i centres de marginació. Tot això i més fins ara mateix.
FERRAN AISA I MEI VIDAL
No hay comentarios:
Publicar un comentario