Eduard Girbal Jaume

 

EDUARD GIRBAL JAUME,
           
           UN TERRATRÈMOL DE PASSIONS 


FERRAN AISA
 




Edicions de 1984 ha recuperat enguany una altra novel•la d’Eduard Girbal Jaume (Girona,1881-Barcelona,1947), es tracta de La tragèdia de cal Pere Llarg publicada el 1923 i situada en el mateix context i escenari de l’anterior obra de l’autor gironí, L’estrella de cua (1919, reeditada el 2005 per aquesta mateixa editorial).
Eduard Girbal Jaume fou admirat per Josep Pla com un mestre de la prosa, però la seva obra va quedar postrada a l’oblit del calaix dels mals endreços, essent marginada dels cànons de la literatura catalana. Girbal Jaume va conrear el periodisme especialment a La Renaixença, La Il•lustració Catalana i el Cu-cut. Va escriure poesia, narració, teatre i assaig. Entre la seva obra poètica destaca La corda viva (1908), en el camp dramàtic fou popular El castell d’iràs i no tornaràs (1913) i en l’assaig presenta un important testimoniatge a Figures de la Renaixença (1934).
La tragèdia de cal Pere Llarg ha estat editada a cura del poeta Enric Casasses, que escriu: <<Girbal Jaume és ambiciós en el sentit fort de la paraula, és a dir, no el preocupa la glòria sinó coses més altes, i pel que fa a la literatura el seu punt de referència el 1923 és ni més ni menys que Víctor Català. Per dir-ho com un dels seus personatges, no es moca amb mitja màniga>>.
La novel•la de Girbal Jaume malgrat que és una tragèdia amb totes les de la llei, no deixa de ser també una comèdia i una gran obra d’acció. La tragèdia de cal Pere Llarg també està escrita amb clau d’humor i amb un magnífic domini del llenguatge. L’autor narra la història del Peret de cal Pere Llarga: <<una qualsevol, una ximple acabada, una cabra boja, una pollina guita, una rauxosa grollera i desvergonyida, una fatxendera imbècila, una dessabrida estúpida>>.
La lectura d’aquesta obra farà passar al lector una bona estona d’agradable complicitat amb els personatges carregats de passions i envoltats d’un gran material humà. La novel•la mostra el món de la pagesia, la visió de l’antiga civilització catalana de les masies de muntanya i la relació dels homes amb la seva pròpia solitud, molt diferent a la plantejada per Víctor Català. En el seu moment la novel•la es va considerar escandalosa i aixó fou una de les causes del seu ocultament durant tants anys. Sincerament la seva reedició ha valgut la pena, doncs es tracta d’una gran obra de la literatura catalana.


Ferran Aisa
(Avui-Cultura 28 de desembre de 2006)