Victor Colomer i Vilasetrú

Victor Colomer i Vilasetrú (Lleida, 1929-Mèxic D. F., 2011)

Víctor Colomer, Elba Valenzuela i Ferran Aisa a Montjuïc (Barcelona), Foto Mei Vidal (2008)

 Víctor Colomer i Vilasetrú ha mort a Mèxic D. F., el passat 31 de desembre, als 82 anys, d’una malaltia irreversible. Fill de la guerra i de l’exili va trobar a la nació mexicana el caliu d’una terra d’acollida, malgrat això no va oblidar Catalunya.

Colomer havia nascut a Lleida el 1929, fill del mestre i polític Víctor Colomer i Nadal  i de la mestra Teresa Vilasetrú i  Teixidor, naturals de Corbins i Maials, respectivament, a la comarca del Segrià (Lleida).

El pares de Colomer Vilasetrú van tenir un paper destacat en la vida cultural, pedagògica i política de la Catalunya republicana. Víctor Colomer i Nadal va ésser un dels més eminents polítics de l’esquerra marxista catalana dels anys republicans, fou dirigent del Bloc Obrer i Camperol, va ocupar la presidència del prestigiós Ateneu Enciclopèdic Popular i fou mestre de l’Escola Municipal Ignasi Iglesias. Amb anterioritat havia estat docent del Liceu Escolar de Lleida i membre del Grup pedagògic Batec. El juliol de 1936 va participar en la fundació del PSUC i, molt aviat, va ser nomenat regidor de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona, càrrec que va exercir fins el 26 de gener de 1939, ocupant  l’alcaldia de la ciutat en funcions durant les darreres hores de l’Ajuntament republicà. A l’exili va continuar la seva tasca pedagògica i política formant part del Moviment Socialista de Catalunya fins a la seva mort a l’exili el 1960. Per una altra banda Teresa Vilasetrú i Teixidor va destacar com mestra Lleida del mètode Montessori i a Barcelona fou mestra de les escoles municipals de la plaça d’Espanya. Durant la guerra va escriure a la premsa del PSUC. A l’exili fou mestra del “Colegio Madrid” creat amb diners de la República espanyola. Va morir també a Mèxic.

Víctor Colomer i Vilasetrú, infant de la guerra, va seguir la sort del seus pares a l’exiliar-se el gener de 1939 a França i, posteriorment, a Mèxic. El 24 de maig de 1939 van sortir tots plegats cap a Mèxic a bord del Sinaia.  El jove a Mèxic va estudiar enginyeria química i va fundar una empresa de plàstics que, actualment, regenten la seva esposa Elba Valenzuela i els seus fills.

Arran de l’aparició del llibre El laberint roig, Víctor Colomer i Joaquim Maurín, mestres i revolucionaris (Pagès, Lleida, 2005), vaig tenir el plaer de gaudir de la seva amistat, de la seva bonhomia i del seu amor per la terra en què va néixer. Una terra de la que va sortir essent un infant de 10 anys cap un exili del qual no més va tornar de visita com tants altres exiliats d’aquella guerra incivil que assola Catalunya i Espanya. Com va dir ‘Angel Estivill a la mort del seu pare: sit tibi terra levis.

El 12 d’abril de 2007 hi va participar en l’homenatge al seu pare que va efectuat l’Ajuntament de Barcelona al Saló de Cròniques, en un solemne acte en què també van participar el regidor de Cultura Carles Martí i Jufresa i Ferran Aisa i Pàmpols (historiador).

Ferran Aisa

Barcelona, 4 de gener de 2012