Víctor Colomer i Nadal

VÍCTOR COLOMER I NADAL, MESTRE I REVOLUCIONARI 

FERRAN AISA

Víctor Colomer i Nadal va néixer el 5 de juny de 1896 a Corbins (Segrià), la seva família paterna procedia de Montcortès, mentre que per línia materna eren d’Agramunt (Urgell), totes dues pertanyents al món de la pagesia. L’avantapassat agramuntí de Colomer, Pau Nadal, el seu padrí, havia treballat de sequier al Canal d’Urgell. Dins la saga dels Nadal trobem un altre Pau, el besavi, que feia de cisteller. Altres familiars de Colomer d’Agramunt eren els Esteve, el seu besavi Pere, s’havia dedicat a la ramaderia, la seva filla Maria es va casar amb Pau Nadal, traslladant-se a viure a La Portella, on naixeria la mare de Colomer. El jove de Corbins va anar a estudiar magisteri a Lleida, i ho féu al Liceu Escolar, que dirigia Frederic Godàs i Legido. A Lleida predominaven les idees republicanes i fou precisament la Joventut Republicana la primera formació política on hi va militar. Colomer va fer de mestre al Liceu Escolar, on va coincidir amb Joaquim Maurín que també es dedicava a l’ensenyament, incorporant-se, aleshores, a l’Agrupació Socialista . 
L’esclat de la revolució soviètica d’Octubre de 1917 serà determinant per joves com Colomer o Maurín, doncs, poc després, trobem els dos mestres militant a la Federació Local de la CNT de Lleida i escrivint i defensant, en el periòdic Lucha Social, la revolució russa. Precisament, el 1921, Joaquim Maurín, Andreu Nin i altres delegats de la CNT assistirien al Congrés de la Internacional Comunista a Moscou. Víctor Colomer, aleshores, era el màxim responsable de la CNT de Lleida. Quan l’organització confederal va trencar amb la internacional comunista, Maurín, Nin, Colomer i els companys prosoviètics es veieren abocats a cercar aixopluc al Partit Comunista. Colomer, paral·lelament a la lluita política, farà de mestre a diverses sucursals del Liceu Escolar: Almacelles, Binèfar, Tàrrega i Balaguer. També serà un dels iniciadors del Grup de Mestres Batec, on hi trobem la mestra Dolors Piera de Puigverd d’Agramunt. 

Colomer, per la seva militància política, és empresonat diverses vegades. Intel·lectual compromès escriu articles a la premsa obrera i participa en mítings arreu de les comarques lleidatanes. El mestre de Corbins serà un dels fundadors del Partit Comunista Català primer i, més tard, del Bloc Obrer i Camperol. El 1930 es traslladà a viure a Barcelona amb la seva companya Teresa Vilasetrú, també mestra. A la ciutat comtal exerciran tots dos el magisteri i continuaran el camí polític vers les idees revolucionàries socialistes.

Víctor Colomer, el 1932, jugarà un paper rellevant en la lluita agraria de les comarques lleidatanes. El 1933 és elegit president del prestigiós Ateneu Enciclopèdic Popular de Barcelona, on realitza una gran tasca cultural. Colomer fomenta la creació de l’Aliança Obrera i participa en els fets del 6 d’octubre de 1934, pels que serà detingut. Un any més tard es mostra en desacord a la unió del BOC amb l’Esquerra Comunista d’Andreu Nin, fusió que dóna pas al naixement del POUM. 
Víctor Colomer s’afilià, aleshores a la Federació Catalana del PSOE i, amb aquesta formació, el 23 de juliol de 1936, serà un dels fundadors del PSUC. Durant els tres anys de guerra ocuparà el càrrec de Conseller-Regidor de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona i en el dos darrers dies de la guerra serà el darrer alcalde en funcions del Consistori barceliní. El 1939, acabada la guerra, serà expulsat del PSUC acusat pels delegats soviètics d´ésser trotskista i massa catalanista. Colomer i la seva família passaran a França i, pop després, embarcaran amb el vaixell Sinaia cap a Mèxic on viuran exiliats. Des de l’exili hi participarà en la reconstrucció del moviment socialista català. El 16 d’octubre de1960 Víctor Colomer i Nadal moria a Mèxic D. F.

P.S. 
(Ferran Aisa, és autor d’El Laberint roig, Víctor Colomer i Joaquim Maurín, mestres i revolucionaris, Pagès Editors-2006) 

(Revista Sió, Agramunt, setembre del 2006)