ESPAI GUINOVART: Poetes per la pau 2011

 V Trobada se Poetes per la Pau amb motiu del dia de l’Escriptor Empresonat organitzat pel PEN Club Català, a l’Espai Guinovart,  Agramunt, 13 de novembre de 2011.




"LA PARAULA CONTRA EL FOC. LA LITERATURA I LA LLIBERTAT D'EXPRESSIÓ"
    

Ferran Aisa (Foto Mei Vidal)

FERRAN AISA:
He escollit tres fragments de tres poetes que van patir captiveri pel seu pensament en tres èpoques diferents: Jordi de Sant Jordi (s. XV), Oscar Wilde (s. XIX) i Miguel Hernández (s. XX).





Jordi de Sant Jordi (València, 1395-1424 apr.). Fou fet presoner per Francesco Sforza,  durant l’ocupació de la ciutat de Nàpols el 1423, a la presó va escriure un dels més bells poemes de la literatura catalana “Presoner”.

PRESONER
  
Desert d’amics, de béns e de senyor,
en estrany lloc e en estranya encontrada,
lluny de tot bé, fart d’enuig e tristor,
ma voluntat e pensa cativada,
me trob del tot en mal poder sotmès
no vei nengú que de mi s’haja cura,
e sui guardats, enclòs, ferrats e pres,
de què en fau grat a ma trista ventura.
Eu hai vist temps que no em plasia res:
ara em content d’açò qui em fai tristura,
e los grillons lleugers ara preu més
que en lo pasar la bella brodadora.
Fortuna vei que ha mostrat son poder
sus me, volent que en tal punt vengut sia,
però no en cur, pus hai mo deber
ab tots los bons que en trob en companyia. (...)

Jordi de Sant Jordi


El poeta i dramaturg Oscar Wilde (Dublin, 1854-París, 1900) va ésser condemnat el 1895 a dos anys de presó i a treballs forçats per la seva condició d’homoxexual. A la presó Reading va escriure dos grans llibres: De profundis i La Balada de la presó de Reading, el fragment que segueix és d’aquest darrer llibre:

BALADA DE LA PRESÓ DE READING 
(...) A la presó de Reading, al costat de la ciutat de Reading, hi ha una fosa de
vergonya
i reposa dins d’ella un home malaurat menjat per les dents de la flama;
reposa en un sudari ardent i la seva tomba no té nom.
Que reposi aquí en silenci fins que Crist cridi als morts!
No hi ha necessitat de vessar la llàgrima inútil o llançar el darrer sospir.
Aquell home havia matat el que estimava i per això havia de morir.
I tots els homes maten el que estimen, esculteu-lo, esculteu-lo tots.
Alguns ho fan amb una mirada amarga; altres, amb una paraula greu.
El covard ho fa amb un petó, el valent amb una espasa!

Oscar Wilde


El poeta Miguel Hernández Gelabert (Oriola, 1910-Alacant, 1942) va ésser detingut per la seva condició d’escriptor republicà i comunista, a l’acabar la guerra civil i, després de passar per diverses presons, va a anar a raure a la d’Alacant on va morir tuberculós als 31 anys.

LAS CÁRCELES

Las cárceles se arrastran por la humedad del mundo,
van por la tenebrosa vía de los juzgados;
buscan a un hombre, buscan a un pueblo, lo persiguen,
lo absorven, se lo tragan.
(...) Cierra las puertas, echa la aldaba carcelero.
Ata duro a ese hombre: no le atarás el alma.
Son muchas llaves, muchos cerrojos, injusticias:
no le atarás el alma
(...) Un hombre aguarda dentro de un pozo sin remedio,
tenso, conmocionado, con la oreja aplicada.
Porque un pueblo ha gritado ¡libertad!, vuela el cielo.
Y las cárceles vuelan.

Miguel Hernández