Josep Lluís Facerías

El Far

FACERÍAS, UN GUERRILLER ANARQUISTA

FERRAN AISA

Placa situada al  passeig Verdum de Barcelona on va morir Josep Lluís Facerías

 Josep Lluís Facerías va néixer a Barcelona, el 16 de gener de 1920, al número 13 del carrer de Magalhaes (Poble-sec). Després dels estudis primaris es va posar a treballar en una serraria i als setze anys s’afilià al Sindicat de la Fusta de la CNT i va començar a militar a les Joventuts Llibertàries del Poble-sec. L’agost de 1936, es va enrolar a la Columna Ascaso per lluitar al Font d’Aragó, i, més endavant, quan les forces de milicians foren militaritzades, va passar a ésser soldat de la 28 Divisió de l’Exèrcit Popular Republicà. Facerías va formar part de les unitats militars que  cobrien la retirada dels milers i milers de persones que el gener de 1939 fugien cap a la frontera. Facerías va viure en pròpia pell la tragèdia familiar, doncs la seva companya i la seva filla van desaparèixer en alguna vorera de la carretera de Girona a França a conseqüència dels atacs aeris dels avions feixistes. 

A les darreres batalles de Catalunya, Facerías va caure presoner dels franquistes i fou enviat a diversos camps de concentració i batallons de treball: Saragossa, Vitòria i a un destacament penal d’Estremadura on va treballar en el seu ofici de serraller de fusteria. Finalment va anar a parar a un batalló de transports de Barcelona on va fer de conductor de 1ª  i de xofer particular del comandant del Cos Jurídic Militar, Baixas de Palau. A finals de 1945 s’afilià al Sindicat d’Arts Gràfiques i va trobar feina de cambrer al restaurant on treballava el seu germà Bonaventura, l’Hotel La Rotonda de l’avinguda del Tibidabo. 
Facerías va treballar no solament en la reorganització confederal sinó també en les tasques clandestines de les Joventuts Llibertàries i, en nom d’elles, va participa en el secretariat del MIR (Moviment Ibèric de Resistència). Entre les activitats subversives que desenvolupen hi ha la de recaptar diners pel Comitè Pro Presos i l’elaboració dels periòdics Solidaridad Obrera i Ruta.

El 17 d’agost de 1946 el Comitè del MIR i 39 militants cenetistes que s’havien reunit

al bar “La Mina de Oro” del carrer Sant Pau són detinguts per la policia. Facerías restarà a la presó Model fins el 7 de maig de 1947. A la sortida de la presó es reintegra a la lluita subversiva i, aleshores, s’incorporà al nou organisme Moviment Llibertari de Resistència de les JJ. LL. 
Els joves llibertaris havien començat a fer accions armades contra el franquisme fent atemptats per exemple contra la caserna de la Guàrdia Civil de la Travessera de Gràcia o contra l’antena de ràdio del Tibidabo.  La brutal repressió del règim franquista continuava executant penes sumaríssimes i nombrosos militants antifranquistes eren  afusellades al Camp de la Bota. El MLR va participar també en la campanya contra el Referèndum de la Llei de Successió i va reivindicar el fet d’execució del confident de la policia Eliseo Melis. Un dels plans que havien preparat i que va fracassar, fou el frustrat atemptar contra el cap de la Brigada Político Social de Barcelona, Eduardo Quintela. Facería en aquest moviment coincideix amb Liberto Sarrau, Ramón González, Celedonio García, Francisco Ballester i, entre altres, J. C. “Tom Mix”. Facerías va passar a desenvolupar la responsabilitat de la Comissió pro presos anarquistes (FAI-CNT), aportant assistència jurídica i econòmica als detinguts. Les accions del MLR foren tema de discussió i debat pels principals organismes del MLE (Movimiento Libertario Español), tant en plens de la FIJL com de la FAI, els quals es mantenien distants i contraris a la manera de fer de l’organisme conspiratiu català. També a França les regionals de la FAI en una reunió a Toulouse desautoritzaven l’organisme d’acció de les JJ. LL. de Catalunya, MLR.

Facerías va creuar la frontera l’octubre de 1947 per participar, en nom de la seva organització clandestina a una reunió de Federacions Locals a Toulouse, i al II Congrés del MLE que va acordar no reconèixer el MLR, fins i tot els delegats d’aquest organisme no van ésser autoritzats a assistir al Comici. Facerías va poder assistir tan sols com delegat de les JJ. LL. de Catalunya.

Al retorn cap Espanya de Facerías i els seus companys van ésser detinguts per la gendarmeria del Tour de Carol i traslladats a la presó de Perpinyà, però foren posats en llibertat, sense càrrecs, unes setmanes després. La repressió a Espanya va recaure al damunt dels principals defensors del MLR, Liberto Sarrau i Joaquina Dorado, que foren detinguts i tancats a la presó el febrer de 1948.

Josep Lluís Facerías, al seu retorn de França, va començar la seva etapa de guerriller amb altres lluitadors com els germans Sabaté, Pancho Massana, “Caracremada”, “Los Maños”, “Talión”, “Los Anónimos”, etc.

Els maquis urbans realitzaven expropiacions a joieries, bancs, empreses, cases de cites..., però també efectuaven moltes altres accions subversives com eren la distribució de propaganda anarcosindicalista, campanyes contra el règim i atemptats a centres falangistes, policia, exèrcit, administració, línies de comunicació, monuments feixistes, etc. Facerías i els seus companys van realitzar nombroses accions armades sense causar víctimes a Barcelona i van començar a fer atracaments. Entre les expropiacions més espectaculars hi ha la realitzada a l’empresa Hispano Olivetti on van obtenir un botí de 300.000 pessetes. Altres accions van ésser realitzades a les cases de cites: Casita Blanca (c/Hospital Militar) i Meublée Augusta (c/Regàs), al primer meublé van realitzar dos atracaments, el 5 d’agost de 1949 i el 9 d’octubre de 1949; i al segon el 11 d’agost de 1949. 
Josep L:luís Facerías utilitzava o era conegut per diversos sobrenoms: <<El Face>>, <<Manuel Carón Ferrer>>, <<Pepe Luis>>, i altres com <<El Señorito>>, <<El Apolo de la FAI>> i <<Petronio>>. Al seu pas per Itàlia es va fer dir <<Alberto de Luigi>> i <<Armando de Giuseppe Fancelli>>, de professió representant, natural de Livorno.

La seva facultat d’adaptació arreu n’era molt gran, doncs parlava català, castellà, francès i italià.  Facerías a Itàlia va realitzar diversos expropiacions a sucursals bancàries com la realitzada el 27 d’agost de 1953 a l’Agència de San Giuseppe de la Casa di Risparmio de Bolònia, acompanyat de l’aragonès Jesús del Olmo Sanz “Malatesta”, emportant-se un botí d’un milió de lires. Van atracar  la mateixa sucursal a Gènova amb un botí de 5 milions. A Itàlia va trobar el suport de militants anarquistes que havien lluitat contra Mussolini i que havien fet accions contra el consolat espanyol de Génova, on havien destruït, el 8 de novembre de 1949, el retrat de Franco i havien canviat la bandera roja i gualda per una de roja i negra amb el lema <<Ne Dio nè patrone>>.

Facerías va retornar a Tolouse l’any 1955 i, des d’allà, novament va creuar la ratlla dels Pirineus el febrer de 1956 per atracar amb el murcià Luis García “Metralla”, el garatge “El Escorial” del carrer Pàdua, 12. De Barcelona salten a Gènova on realitzen noves accions d’expropiació.  D’Itàlia a França i de nou cap a Catalunya on en nom de la resistència el seu grup efectua nombroses accions a bancs de Cornellà, L’Hospitalet, Terrassa..., i a empreses del Gran Capital: Bofarull y Cía, Chryler, Hostkins, etc.

El 30 d’agost de 1957 era un dia gris de pluja estiuenca quan Facerias transitava pels carrers de Barcelona confiat en si mateix sense preveure que nou francstiradors, situats a terrats i finestres, l’estaven esperant per acabar amb la seva vida. Els francstiradors eren apostats als carrers Nil, Urrutia, Verdum, Pi i Molist i davant del manicomi de Sant Andreu (actual plaça Madres de Mayo). Josep Lluís Facerías va ésser cosit a bales i va caure ferit de mort, en aquells moments vestia camisa blanca, gavardina i portava una bossa de mà. La policia anava disfressada de paletes, d’escombriaires, etc. Les seves pertinences: una funda de pistola, una Walter P-38 9 mm especial amb una bala a la recàmera, tres carregadors, una petaca, dos rellotges de polsera, 515 ptes, mil francs, un DNI a nom de José Rius Soler, d’ofici cambrer, una llibreta amb anotacions i un mirallet metàl·lic de campanya. La lluita dels guerrillers urbans anarquistes contra el règim franquista no ha de quedar en l’oblit, doncs ells amb la seva acció van combatre el criminal feixisme i van morir en nom de la llibertat.

 Barcelona, 30 d’agost de 2011

(Catalunya , núm. 132, octubre de 2011)