Victor Serge-Memòries d'un revolucionari

La barana del vent

Victor Serge, Memòries d’un revolucionari

Ferran Aisa

Enguany ha estat reeditat per l’editorial madrilenya Ventisiete Letras Memorias de un revolucionario de Victor Serge. Es tracta d’un assaig de 603 pàgines que ajuda a entendre les lluites proletàries del segle XX. Victor-Napoleon Lvovich Kibalchich, conegut com Victor Serge i els àlies que va fer servir per firmar els seus articles Le Rétif, Le Masque, Ralph, Victor Stern, Alexis Berlovski, Sergo, Siegfried, Gottlieb, V. Poderewski i alguns altres, va néixer a Brussel·les el 31 de desembre de 1890, on els seus pares russos i polonesos respectivament vivien exiliats.

Víctor Serge de formació autodidacte fou, com tants joves de la seva generació, un gran afeccionat a la lectura, entre els seus autors preferits hi ha Sully-Prudhomme, Zola, Louis Blanc, Bebel, Gorki, Tolstoi, Sorel, Anatole France, Léo Daudet i els escriptors anarquistes Reclus i Kropotkin.  Del pensador rus llegeix Als Joves, que l’influenciarà definitivament en la seva conscienciació social. Serge als quinze anys militava en las Jove Guàrdia del Partit Obrer Belga de tendència socialista, però molt aviat va considerar el socialisme reformista i va abraçar la idea anarquista. El seu pas per la Colonia Anarquista  al bosc de Soignes en Stockel l’acabarà de formar. Després passarà a França on l’any 1908 escriu articles amb el pseudònim de “Le Retif” (L’agitador) primer a La Revoltée i després a L’Anarchie, que més endavant dirigirà. 
L’any 1909 participa en les manifestacions de protesta per la condemna primer i execució després de Ferrer i Guàrdia. Posteriorment viu una etapa marcada per l’anarquisme individualista i il·legalista, denúncia el reformisme de la CGT i, finalment, és detingut per la policia que l’involucra com instigador de la famosa banda de Jules Bonnot. Serge serà condemnat a cinc anys de presó i, posteriorment, a l’expulsió del país. A finals de febrer de 1917 passa la frontera espanyola i arriba a Barcelona on viurà amb intensitat les lluites proletàries marcades per l’inici de la revolució soviètica a Rússia i les lluites socials a Espanya. 
Victor Serge troba feina d’impressor i s’afilia al sindicat d’Art d’Imprimir de la CNT. La figura que més l’impressiona de la CNT és Salvador Seguí “El Noi del Sucre”, tant per la seva eloqüència com per la claredat de les seves propostes revolucionàries. Serge, per aquesta època, publica articles a Tierra y Libertad,  i participa activament en els preparatius de la vaga general d’agost de 1917 al costat d la gran figura humana de Salvador Seguí. Precisament “El Noi del Sucre” l’inspirarà un personatge de la gran novel·la proletària Naissance de notre force (El Nacimiento de nuestra fuerza). Seguí és Darío, el sindicalista gairebé sempre vestit d’obrer amb la seva inconfusible gorra i la seva corbata barata. En un passatge de la novel·la Darío i el jove professor exiliat (Sege) passegen per Montjuïc, el primer contemplant la ciutat li diu al segon: <<Esta ciudad la hemos hecho los trabajadores, la burguésía nos la ha arrebatado, pero un día la conquistaremos y será nuestra.>>

La vaga és va perdre, la batalla també però en el futur hi haurien més batalles, tal vegada alguna vegada guanyarien els obrers.  Serge, després d’aquesta vaga insurreccional, va deixar Barcelona i va iniciar la seva marxa cap a Rússia per treballar a favor de la revolució soviètica. La seva vida de revolucionari va continuar marcada pel seu antiestalinisme, per la persecució comunista, pel Gulag..., però també pel seu trencament amb Trotsky, el seu pas pel POUM, el seu exili... Victor Serge després d’una intensa vida dedicada a la lluita per l’emancipació humana va morir a Mèxic el 17 de novembre de 1947.

 (Solidaridad Obrera, núm. 345, juliol de 2011)