Antoni Gaudí / arquitecte

BIOGRAFIES CATALANES:

GAUDÍ, LA FORMACIÓ D’UN GENI 

  FERRAN AISA

(Antoni Gaudí, foto de l'època en què va acabar la carrera d'arquitectura)

 

Antoni Gaudí i Cornet era fill de vuit generacions de calderers de Riudoms

A la masia <<La Calderera>>, que els seus pares tenien a les afores del poble de Riudoms, Gaudí, que fou un nen malaltís hi passà llargues temporades. En el silenci de la masia, envoltada de natura, amb les muntanyes de Prades al fons, Gaudí captà la llum del Camp de Tarragona.

Antoni Gaudí va néixer el 25 de juny de 1852; i l’endemà era batejat a la prioral de Sant Pere de Reus. L’Antoni era el fill petit de la família, per davant d’ell hi havia la Rosa i el Francesc. En aquells temps el pare de Gaudí s’adonà que el demà no anava pel camí del treball artesanal, doncs la industrialització s’imposava arreu i desplaçava els vells oficis menestrals. Seguint aquest pensament es va vendre les terres de Riudoms per pagar els estudis dels seus fills barons. Francesc va ésser el primer a marxar a Barcelona per estudiar medicina, el seguí l’Antoni que, el curs 1868-1969, es va matricular com alumne lliure a l’Institut d’Ensenyament Mitjà de Barcelona. Els dos germans viuran a la placeta de Montcada, la casa està situada darrera mateix de l’absis de la basílica gòtica de Santa Maria del Mar, al passeig del Born.

El següent curs, aprovades les assignatures que li quedaven pendents de l’Institut, es matriculà a la Facultat de Ciències, situada a l’antic convent del Carme. Es tractava d’un programa d’estudis preparatoris per cursar arquitectura. Gaudí que havia rebut una formació religiosa i humanista als Escolapis de Reus, sota els auspicis de l’orde de Sant Josep de Calasanç, en la seva etapa d’estudiant barceloní no serà ni devot ni practicant religiós; en canvi es mostra com un jove curiós per la vida i la natura i gens aliè a la vida social de l’època.

Estudiant d’arquitectura

Durant la seva etapa d’alumne de l’Escola Provincial d’Arquitectura freqüentava més la biblioteca que l’aula. Gaudí lector incansable devorarà amb ànsia les obres de John Ruskin, Viollet-le-Duc, Owen Jones, William Morris i revistes angleses de viatges i de geografia. Amplià la seva formació humana assistint a les classes de filosofia de Llorens i Barba i a les d’estètica i història de l’art de Milà i Fontanals. Com els diners que el seu pare li enviava des de Reus no arribaven per viure i pagar la carrera, Gaudí va haver de posar-se a treballar com ajudant en despatxos d’arquitectes. La seva formació s’enriquí al costat de Josep Fontseré, Joan Martorell i Francisco de Paula del Villar. La preparació de Gaudí passà també per aprendre els oficis de vidrier, forjador, ceramista i fuster. I hi visqué amb intensitat la vida social barcelonina, acudint a les representacions del Liceu, des del darrer pis; freqüentant les tertúlies del Cafè Pelayo i de l’Ateneu Barcelonès; i participant en les sortides de l’Associació Catalanistes d’Excursions Científiques. 

Antoni Gaudí, que com estudiant havia manifestat el seu propi criteri, va acabar la carrera el 1878. Davant de tot el tribunal, Elias Rogent, director de l’Escola i professor de Gaudí, digué: <<Avui hem donat el títol a un boig o a un geni. El temps ho dirà...>>. Gaudí comentà, després irònicament amb els seus companys: <<Bé, sembla que ja sóc arquitecte>>.

Ferran Aisa
(Diari Més, 12 d'abril de 2007)