16/5/12

Poetes de guerra i revolució/Grup Oasi


EL FAR: POETES EN TEMPS DE GUERRA I REVOLUCIÓ
i 3) EL GRUP OASI 

FERRAN AISA
(Llibre de poesia catalana editat pels Serveis de Cultura al Front el 1938)




Durant els anys de la guerra van celebrar-se nombrosos recitals poètics a espais públics de Barcelona: l’Ateneu Barcelonès, l’Ateneu Enciclopèdic Popular, el Casal de Cultura, el CADCI, teatres, empreses col·lectivitzades, etc., per aquests locals van passar els poetes Rafael Alberti, Manuel Altoaguirre, Nicolás Guillén, Antonio Machado, Pedro Garfías, Joan Gil-Albert, César Vallejo, Miguel Hernández, Lucia Sánchez Saornil, García Prada, Carles Riba, Clementina Arderiu, Josep Lleonart, Agustí Bartra, Pere Quart... 
La poesia arribava també als milicians que lluitaven al front amb actes organitzats pels Serveis de Cultura al Front, organisme que depenia del Departament de Cultura de la Generalitat, que l’any 1938 van editar el recull poètic, Presència de Catalunya, amb versos dels millors poetes catalans. Els recitals poètics es realitzaven també sovint a la cloenda dels mítings amb la participació de rapsodes o de poetes. N'eren habituals els programes radiofònics amb la presència de recitadors i l'activitat poètica també era present en els festivals antifeixistes organitzats per organisme com SIA, Socors Roig, etc. La poesia ajudava a posar emoció a actes com els homenatges dedicats: García Lorca, Maurín, Ascaso, Lina Odena, l'URSS, Mèxic, les Brigades Internacionals, Durruti, el 19 de Juliol, la Diada de Catalunya, la Fira del Llibre, etc.
Gregorio Oliván és un dels poetes llibertaris que participen en aquests actes, Solidaridad Obrera li editarà el llibre Romancero de la libertad. Així diu un fragment del poema "19 de Julio":

                                (...) Los generales traidores
                        -cadena, chapa y toisón-
                        hacen de “malditos” junto
                        al general más traïdor,
                        fajines en las barrigas,
                        colgajos en el bastón.
                        Le sigue la turbamulta
                        que les engendró y mamó:
                        los clérigos apopléticos
                        y las zorras con blasón,
                        los banqueros con perchero
                        y el esbirrismo cabrón;
                        todos hipando alaridos,
                        con gesto amenazador,
                        ansiando comerse crudo
                        al pobre Juan Español.
                        Mas... Juan se alzó de la tierra
                        -su camastro de abyección-
                        y los músculos de macho
                        al aire desperezó;
                        rasgo el cielo de un rugido,
                        mentó dos veces a Dios,
                        al espantajo insurrecto
                        en la nariz le sopló
                        y... -¡diecinueve glorioso!-
                        ¡aún corre la reacción!>>.

Un dels grups poètics més actius fou l’anomenat “Oasi”. El Grup Literari Oasi era format per la generació més jove de poetes catalans de la República, que va viure el seu moment d’esplendor durant la guerra civil. La joventut dels poetes va fer que molts d’ells fossin mobilitzats per anar al front, la pèrdua de la guerra va significar el silenci per la majoria d’aquests poetes cívics que van tenir que exiliar-se o patir les conseqüències del triomf franquista. El nom del grup provenia d’un cafè, situat al carrer de la Canuda, on es reunien per parlar de poesia i literatura els joves lletraferits: Josep Gimeno-Navarro, Pere Quart, Josep Maria Prous, Palmira Jacquetti, Josep M. Rovira-Artigues, Agustí Bartra, C. A. Jordana, Enric Lluelles, Ramon Vinyes i Josep M. Fabra. Entre les activitats del Grup Oasi destaquen les edicions de llibres i la participació en actes culturals, així com l’organització de cursets literaris a l’Ateneu Barcelonès. En la cloenda de la I Fira del Llibre, el 3 de juny de 1937, els components del grup Oasis van llegir els seus versos en un festival anomenat “Poemes de Guerra i Revolució”. Pere Quart va recitar la seva “Oda a Barcelona”:   

                      Barcelona, contempla’t. 
                      Barcelona, no cantis. 
                      Ausculta aquest cor teu que s’escarrassa a batre. 
                      No et deturis. Plora una mica cada dia, 
                      quan la Terra comença 
                      un altre tomb, ullcluca. (...)  
                      Treballa. 
                      Calla. 
                      Malfia’t de la història. 
                      Somnia-la i refés-la. 
                      Vigila el mar, vigila les muntanyes. 
                      Pensa en el fill que duus a les entranyes.

Ferran Aisa
(Catalunya, núm. 78, setembre de 2006)

No hay comentarios:

Publicar un comentario