Amparo Poch/Àcrates i poetes

EL FAR : ÀCRATES I POETES

10) AMPARO POCH, METGESSA I POETA

(Amparo Poch, 1902-1968)

FERRAN AISA

La revolució va permetre que sorgís a la llum una sèrie de dones que eren aleshores militants llibertàries i, imbuïdes pel romanticisme de l’època, poetes. Una d’aquestes dones poetesses del grup “Mujeres Libres” fou la doctora aragonesa Amparo Poch Gascón (Saragossa,1902- Toulouse, 1968) que, durant la guerra, va dirigir la Casa de la Dona Treballadora a Barcelona. Durant la Segona República va destacar pels seus treballs intel·lectuals dedicats a difondre ensenyament essencial sobre maternitat, puericultura, sexualitat, higiene i a combatre les malalties de l’època: sífilis, tuberculosi i alcoholisme.

Amparo Poch va escriure diversos llibres com La Cartilla de consejos a la madres (1931), La vida sexual de la mujer (1932) i Elogio del amor libre (1936).

A l’inici de la guerra va actuar com metgessa miliciana als hospitals de campanya i de sang de Madrid. Amparo Poch fou col·laboradora de Frederica Montseny en el Ministeri de Sanitat i Assistència Social, posant en marxa els anomenats “Hogares infantiles”, la doctora tenia idees pròpies en el camp de l’educació i així ho escrivia en vers:

¿La escuela?, espera compañero;

abre en la pared una larga ventana.

Mejor que la ventana: una ancha puerta.

Mejor que la puerta: tira el tabique.

¡En las praderas, en los bosques, en los llanos,

en los ríos, en los montes, no hay muros!

Allí la escuela.

La seva dedicació als infants de la guerra, que veia com principals víctimes dels terribles esdeveniments, la va portar a escriure “Las guerra sobre los niños”, en què manifestava que els infants eren el baluard de la inocència que calia salvar. Als infants els hi va dedicar “El niño asesinado (Romance pequeñito)”:

                              Corría la bala

                               y decía al viento:

                               -¿En dónde me clavo 
                               para dar más duelo?

                               El niño jugaba,

                               soñaba en sus juegos.

                              -Pues ¿qué será la guerra

                               con sus hombres fieros?

                               Corría la bala...

                               -¿Dónde irá mi hierro

                               traidor y asesino

                               por ser más certero?

                               El niño soñaba,

                               jugaba sus sueños.

                               -Pues ¿qué será la guerra

                               si estaba tan lejos?

                               Capullo temprano,

                               cortado y deshecho,

                               fruta no madura

                               robada del huerto;

                               los ojos cerrados,

                               los labios resecos,

                               los brazos tendidos...

                              ¡está el niño muerto! / (...)

Amparo Poch, per la seva humanitat, va ésser coneguda con la “Doctora Salud Alegre”, va morir al seu exili de Tolosa de Llenguadoc. La metgessa va escriure a la revista Mujeres Libres i a Umbral. Un altre dels poemes de la doctora Poch porta per títol “Mañana”:

                                Mas trabajo, amiga:

                                más esfuerzo, hermana...

                                Mañana tendremos la paz,

                                las canciones, y el amor sin trabas...

  

Ferran Aisa

(Catalunya, núm. 106, maig de 2009)