Contrarevolució/Fets de Maig de 1937

AMB MOTIU DEL 70è ANIVERSARI DELS FETS DE MAIG A BARCELONA VA SORTIR PÙBLICAT AQUEST LLBRE L'ANY 2007.

(Fotografies coberta d'Agustí Centelles: desfent barricades a la Rambla 1937 i Andreu Nin. Edicions de 1984, Barcelona, 2007)

Fa setanta anys que es van produir a Barcelona uns fets contrarevolucionaris que van acabar amb les asspiracions populars de crear una societat més justa, més digna i més lliure. Ferran Aisa s'immerceix en els fets històrics de la Segona República, la revolució de juliol de 1936 i la contrarevolució que va néixer a contracor dels esdeveniments revolucionaris. I fa testimoni de la calumnia sistemàtica, des de la premsa i la tribuna pública, que pateixen organitzacions com el POUM i la CNT-FAI, així com investiga l'atac a les realitzacions autogestionàries i a les milícies obreres per part dels estalinistes atrinxerats en el PCE i el PSUC.
L'arribada dels agents soviètics defensors de la política internacional de Stalin i de la policia secreta GPU serà fonamental per crear una xarxa contrarevolucionària que es manifestarà sense escrúpols contra els militants del POUM i de l'anarquisme. Els agents estalinistes russos conjuntament amb els dirigents comunistes catalans i espanyols preparen el terreny per fer el "cop d'estat" a la revolució i capgirar cap els seus interessos la situació política, social i militar de l'Espanya republicana. 
Els Fets de Maig de 1937 serà el moment culminant de la conspiració contra la Catalunya revolucionària. L'ocupació de la Telefònica per la força pública de la Generalitat serà l'espurna que tornarà a omplir Barcelona de barricades. L'enfrontament sagnant entre les forces de la CNT-FAI, el POUM i les Patrulles de Control, d'una banda; i el PSUC, l'ERC i la policia de la Generalitat, per l'altra, se saldarà amb centenars de morts.
Les conseqüències d'aquests fets foren la pèrdua de la revolució, la pèrdua de la Generalitat i la pèrdua de la guerra. Els fets contrarevolucionaris van acabar amb el POUM. Els seus dirigents van ser detinguts, processats i condemnats a presó. I el seu secretari general Andreu Nin va ser segrestat per agents estalinistes, torturat i assassinat. Els anarquistes van perdre poder polític, social i militar. 
Un altre factor dels Fets de Maig fou la caiguda del govern de concentració popular de Largo Caballero, i el seu recanvi per Juan Negrín, que tenia el beneplàcid de Stalin. La Generalitat va anar perdent progressivament la seva capacitat d'independència governamental, respecte al govern de la República. Els agents estalinistes van imposar el terror de les txeques. La repressió ca recaure sobre els militants de les organitzacions revolucionàres. La falta d'entusiasme revolucionari va fer decaure la resistència popular. La guerra revolucionària de les milícies va passar a ser una guerra convencional que va guanyar l'exèrcit millor preparat i que disposava de més ajuda egectiva internacional. La pèrdua de la revolució va significar un gran cop a les esperances proletàries d'aturar el feixisme internacional i construir, com deia Durruti, al damunt de les ruïnes capitalistes un altre món.

(Contraportada de Contrarevolucó. Els Fets de Maig de 1937 de Ferran Aisa, Edicions de 1984, Barcelona, 2007)