2/5/12

La caixeta del Van Gogh/Roma

(Coberta: Montserrat Jurnet. Pròleg: Mario M. Pérez. Pàg. 68. Edita: "El dau d'ivori" (Barcelona, 1999)

 



ROMA

                                               Pasa por Roma como pasa el viento...
                                                                                   Rafael Alberti
                       
Roma són els teus ulls que miren,
són les teves mans que toquen,
            és l’amor que deixes.
                       
Roma és el caos del trànsit,
            és pagana fins la molla de l’os,
és cristiana i catòlica i apostòlica.
                                  
Roma és anticlerical i anàrquica,
és l’olor de la “mozzarella”,
            és l’amagatall dels poetes.
                       
Roma és l’essència de la vida,
            és l’art a cada cantonada,
són les places i la bellesa.
                                  
Roma té ungles de gata,
i pits de lloba i és de Romul
            i és de Remo i és d’Eneas.
                       
Roma és Fellini i la Magnani
i la Giulietta dels esperits
            i el Marcello Mastroiani.
                       
Roma són les fonts i la llum del cel,
            són les escales de la piazza Spagna
i és el Tiber i els ponts i la “gratachecha”.
                       
Roma és la columna Trajana i Juli Cèsar
i els fòrums imperials i el Domus Aurea
i la tranquil·la i noble Via Appia.
                                  
Roma són els idus de març i l’ira dels déus
            i la fúria del “ferragosto” i un tall de síndria
i un rajolí d’aigua fresca de la font.
                       
Roma és el Panteó i la piazza Navona
i l’elefantet de la piazza Minerva
i la font del tritó i la font dels quatre rius.
                       
Roma és el mont Pincio i la Villa Borghese
són les termes de Caracalla i el Coliseu,
són els set turons i els cavallers de Malta.
                       
Roma són les esglésies i els secrets del Vaticà
i és Miquel Àngel i és Rafael i és Caravaggio
i és Bernini. I és el mausoleu d’Adrià.
                       
Roma és el Campo de Fiori on cremen herètics,
és la fragància dels carrers del Trastevere
i és la via del Corso i les pizzeries de Via Venetto.
                       
Roma són els museus i les ruïnes, és el Gianiculo
i els sortidors i els bons gelats i els tortellini
i és el tramvia a “Largo Argentina”.
                       
Roma és l’antic melic del món, és el Papa
i la seva coloma, és Sant Pere i la immensa cúpula,
Roma és una postal i és una mirada per un forat.
                       
Roma és un perill per caminants
i són els teus peus cansats
i la gespa dels parcs per fer la migdiada.
                       
Roma és un somni de la humanitat,
és vi negre del Lazio i fruita del temps
i els somnis de l’Imperi i l’ombra del xiprer.
                       
Roma són cent lires a la fontana de Trevi,
Roma és eterna, misteriosa i dels gats.
Roma és la “Sapienza” i els companys.

Roma és un arrideverci guardat al cor,
és un antic amor que et diu ciao,
Roma és la història i la seva lliçó.

FERRAN AISA-PÀMPOLS (El Dau D'Ivori, 1999)

(P.S. A Sonia, als companys i companys del Circulo Anarchico Michael Bakunin de Romas i al        senyor Arístides de la Sabina. Roma, agost de 1999)


No hay comentarios:

Publicar un comentario