García Lorca

 EL FAR:  POETES EN TEMPS DE GUERRA I REVOLUCIÓ

1) 70 ANIVERSARI DE L’ASSASSINAT DE FEDERICO GARCÍA LORCA

(García Lorca a l'epoca de La Barraca)

FERRAN AISA

Durant la Segona República els actes culturals i els recitals poètics van tenir un gran pes específic, un dels escenaris predilectes eren els ateneus, però també els teatres s’omplien de gom a gom. Precisament fou l’Ateneu Enciclopèdic Popular (AEP) qui va organitzar, el 6 d’octubre de 1935, un gran recital de Federico García Lorca i Margarida Xirgu, al Teatre Barcelona. 

L’acte s’emmarcava dins de l’homenatge als miners d’Astúries un any després dels fets revolucionaris. La popularitat del poeta va fer petit el Teatre de Barcelona i es van tenir que posar altaveus a la Rambla de Catalunya, El recital poètic va ser presentat pel president de l’AEP Víctor Colomer, que va lloar l’obra del poeta i la va lligar a la causa popular. 

García Lorca va mostrar la seva sensibilitat: <<Yo nunca he leído mis versos delante de tantos espectadores, no porque no sea capaz, puesto que lo voy hacer ahora, sino porque es indudable que la poesía requiere cuatro paredes blancas, unos pocos amigos ligados por una armonía de amistad y un dulce silencio donde gime o cante la voz del poeta. Un recital de poemas es un espectáculo con todas las bellezas y agravantes del espectáculo. Una lectura de versos por el propio poeta es un acto íntimo, sin relieve, donde el poeta se desnuda y deja libre su propia voz. Sean mi pudor, mi sinceridad y vuestra buena fe los tres elementos que formen el aire íntimo y claro donde se pierdan  los poemas y ojalá sirvan para elevar y afirmar el ánimo de los que me oyen.>> 

El poeta andalus va llegir poemes dels seus llibres: Poema del Cante Hondo, Canciones i Romancero Gitano, i del Poeta en Nueva York:  “Oda al Rey de Harlem” i “Son de Negros”. 

Un dels poemes que va ser més celebrat pel públic fou el “Romance de la Guardia Civil Española”, mentre García Lorca el recitava el públic exclamà: “Visca el poeta del poble”. 

Margarida Xirgu, a continuació, va llegir “La monja gitana” i “Llanto por la muerte de Ignacio Sánchez Mejías”. 

García Lorca va tornar per darrera vegada a Barcelona el desembre de 1935 per participar en un homenatge al músic Isaac Albéniz, llegint un sonet a la seva tomba del cementiri de Montjuïc. García Lorca, uns mesos més tard, era assassinat pels feixistes a la seva terra.

El primer homenatge al poeta de Granada es va celebrar, el 13 de setembre de 1936, al Teatre Principal Palace de Barcelona, era un acte organitzat pel POUM. No seria el darrer homenatge a García Lorca, n’hi hagueren d’altres. Entre els quals destaca el celebrat al Palau de la Música Catalana, el 11 de juliol de 1937, dins dels actes del II Congrés Internacional d’Escriptors Antifeixistes. A la sala modernista va ressonar la veu d’Antonio Machado, que llegí el seu poema, “El crimen fue en Granada”: 

                  Se le vio caminando entre fusiles 

                  por una calle larga 

                  salir al campo frío 

                  aún con estrellas, 

                  de la madrugada. 

                  Mataron a Federico 

                  cuando la luz asomaba 

                  El pelotón de verdugos 

                  no osó mirarle la cara. 

                  Todos cerraron los ojos; 

                  rezaron: ¡Ni Dios te salva! 

                  Muerto cayó Federico 

                  -sangre en la frente y plomo en las entrañas- 

                  ...Que fue en Granada el crimen 

                  Sabed –¡pobre Granada-, en su Granada... (...)

(Catalunya, núm. 76, juny de 2006)