12) JOSEP MAS GOMERI, POETA I ANARQUISTA CATALÀ
 |
| (Masgomeri va participar en la fundació de la CNT el novembre de 1910 al Palau de Bellesd Arts de Barcelona) |
FERRAN AISA
Josep Mas Gomeri “Masgomeri” (Barcelona, 1880-França ? 1940), va militar des de molt jove a l’anarquisme català. Fou membre del Centre Fraternal de Cultura i redactor d’Avenir, que portava el subtítol de publicació setmanal de nous horitzons, que va dirigir Felip Cortiella. També va participar a les tasques teatrals de l’Agrupació Vetllades Avenir, que també dirigia Cortiella. “Masgomeri”, així signava els seus escrits, és autor de l’assaig amb títol de Galileu, Eppur si muove. Refutación del libro “La Razón contra la anarquía” (Impremta Ortega, Barcelona, 1906), llibre que va tenir una important ressonància en els mitjans llibertaris del seu temps i que, actualment, és un clàssic “introbable” de l’anarquisme ibèric. “Masgomeri” fou col·laborador assidu de la premsa llibertària: El Productor, La Revista Blanca, etc.
En el camp sindical fou militant al Sindicat de l’Art d’Imprimir, des d'aquesta societat va participar en la constitució de “Solidaridad Obrera”. El juliol del 1909 va ésser un dels membres actius de l'organització obrera barcelonina en la lluita a les barricades de l’anomenada Setmana Tràgica. L’any següent prengué part en la fundació de la CNT, al Congrés del Palau de Belles Arts de Barcelona.
“Masgomeri”, a l’igual que Felip Cortiella, va ser un gran promotor de la llengua catalana dins de l’anarquisme, i, no únicament això, sinó que va defensar la idea de la catalanització de l’anarquisme. Les seves tasques periodístiques les va desenvolupar a Tierra y Libertad i a Solidaridad Obrera; i, durant la guerra, va escriure alguns articles al periòdic confederal Catalunya.
“Masgomeri”, l’any 1936, va fer la traducció i versió catalana del popular himne anarquista Hijos del pueblo, del mestre Rafael Carratalà Ramos, que n’havia estat premiat en el Segon Certamen Socialista celebrat a Barcelona l’any 1889.
L’himne àcrata, Fills del poble, fou interpretat i enregistrat per l’Orfeó Català, en un àlbum de cançons revolucionàries que s'hi presentà, al Palau de la Música Catalana, el setembre del 1936. Per la seva raresa el reprodueixo en aquesta columna, far de vells i nous horitzons:
Avant, fills del poble no més amargures
no més opressió que la vida ens consum:
no més esclavatge ni antigues negrures,
fora tenebres que brilli la llum!
Fundem nova Era feliç i eterna
amb drets i deures iguals tothom:
i la raça humana robusta i fraterna,
de la justícia exalti el nom.
Avant! Avant!
poble potent!
Fem foguera de l’existent!
I revoltats, alcem ben alt
el crit de revolució social.
Terra és de tots;
de tots jardí;
l’usurpador
ha de sucumbir.
Fem-lo vivent
el nostre cant!
Poble potent
avant, avant!
Avant! Avant!
poble potent!
Fem foguera de l’existent!
I revoltats, alcem ben alt
el crit de revolució social.
Terra és de tots;
de tots jardí;
l’usurpador
ha de sucumbir.
Fem-lo vivent
el nostre cant!
Poble potent
avant, avant!
No més existència de lleis maleïdes
fetes per lladres guiats a llurs fins
i clergos i clergues acabin llurs vides
que són pel poble un feix d’assassins.
Formem de la Terra un món d’harmonia,
on lliuri regnin Treball i Amor
i visquin els pobles en dolça Anarquia
que és per natura la germanor.
Avant! Avant!
poble potent!
Fem foguera de l’existent!
I revoltats, alcem ben alt
el crit de revolució social.
Terra és de tots;
de tots jardí;
l’usurpador
ha de sucumbir.
Fem-lo vivent
el nostre cant!
Poble potent
avant, avant!
Ferran Aisa-Pàmpols
(Catalunya, núm. 99, juliol-agost de 2008)
No hay comentarios:
Publicar un comentario