Barcelona marca registrada/Unió Temporal d'Escribes

(Coberta de Barcelona marca registrada, un model per desarmar. Virus, 2004)

BARCELONA, LA MILLOR BOTIGA DEL MÓN 

Ferran Aisa
 

L’assaig que presenta Virus Editorial, Barcelona marca registrada, un model per desarmar (2004), és el fruit de l’estudi d’un grup d’autors que firmen com Unió Tempotal d’Escribes. Aquest assaig sobre Barcelona respon a la necessitat d’anàlisi que té la nostra societat des dels punts de vista polític, social, cultural i urbanístic. Un grup de persones s’han posat a treballar en aquest sentit analític de l’actual model metropolità barceloní. El fruit ha resultat aquest assaig crític contra la política especuladora i antisocial dels governs municipals, autònoms i centrals vers un projecte de reordenació capitalista de la ciutat. 
L’assaig de Virus Editorial m’ha recordat, en molts aspectes, altres dos llibres publicats en la recta final del franquisme, que responien també a la necessitat de crítica de la política urbanística de l’era Porcioles. Per una banda l’important assaig La Barcelona de Porcioles (1973), realitzada per un grup de periodistes catalans entre els quals hi havia Josep M. Huertas i Rafael Pradas, i per l’altra, Barcelona, ¿a dónde vas? (1974), de Francesc Martí i Eduard Moreno, que manifestaven que Barcelona estava malalta. Tant en un llibre com en l’altre es ressaltava l’especulació immobiliària, la corrupció municipal i els aires de “grandesa” per convertir Barcelona en una gran megalòpolis. Aquests mateixos aires de “grandesa” els han prosseguit els nous gestors de la ciutat amb projectes materialitzats com els Jocs Olímpics i l’actual Fòrum de les Cultures. Tot això realitzat a base de transformacions de gran envergadura que ha afavorit, sobretot, els especuladors de la societat capitalista. També cal remarcar que, deixant a part els fets més espectaculars, molts dels projectes urbanístics realitzats en l’actual etapa democràtica ja s’havien dissenyant -més o menys- abans de la guerra i fins tot durant el franquisme. Per exemple l’enderrocament de les cases que configuraven l’eix central del Raval (Cadena, Sant Jeroni, Aurora, Sant Rafael, etc) per donar pas a una Rambla. Un altre dels projectes que està en marxa és l’illa del carrer Robadors amb la construcció d’un Hotel de luxe i l’obertura d’un nou carrer des de la Rambla del Raval fins a la Ronda de Sant Pau.  L’Ajuntament en aquest cas desempolsa un vell projecte de la Generalitat Republicana (Pla Macià) amb col·laboració amb el GATCPAC per tal d’esponjear el barri Xino, en què s’havia previst obrir una via per unir la Rambla amb la Ronda. El projecte actual segueix, més o menys, el traçat dissenyat pel GATCPAC, però no manté el mateix esperit social i urbanístic de l’època republicana. Unió Temporal d’Escribes (UTE) seguint aquesta tradició crítica, arrelada a Barcelona, ha desenvolupat un important treball per conèixer la realitat de la metròpolis actual. Els autors per fer més fàcil la lectura del llibre l’han dividit en tres apartats, en cada una de les quals s’analitza diversos aspectes de la vida urbana, social i cultural: <<Mapes i estratègies>>, <<Peces>> i <<Operacions>>. Amb el primer apartat aixequen un mapa de gran línies en què defineixen l’actual estat de la metròpoli, qui són els governants i com la governen, quines estratègies territorials es dissenyen, quines són les seves traduccions  espacials i els seus efectes sobre els llocs i les maneres de viure de la gent. 
En el segon bloc, es diseccionen certes polítiques o règims de pràctiques sòcioterritorials que s’estan desplegant per apuntalar aquest poder urbà capitalista que combina l’objectiu d’impulsar el creixement econòmic amb l’aprofundiment de la governabilitat social. 
En el tercer apartat s’aborda en més detall les operacions necessàries per portar a terme aquesta “glocalització” , és a dir la suma de globalització i localització ha provocat, per tant, un trastrocament dels <<espais de producció industrials>>, de tipus fordista, a resultes de la demolició d’un món estructurat entorn a la fàbrica i a l’Estat-individual. El nou ordre econòmic, cultural i urbà fa que el model de Barcelona, des d’aquesta òptica, esdevingui el nucli central d’un espai socioeconòmic (polític, cultural) –metròpolis- policèntric i especialitzat. 
La nova estructura urbana productiva/reproductiva en el terciari ha significat la proliferació de les empreses de serveis. Teo Maldo, un dels autors, diu: <<El resultat de tot això és que la ciutat es metamorfosa a partir de les activitats que allà es desenvolupen: produccions netes (indústria, serveis als 22 @; busines, màrqueting internacional (World Trade Center...); turisme, cultura, comerç... (Eixample...); fires; congressos (Montjuïc), etc. En definitiva, aquesta ha estat la història recent i el desenllaç d’un escenari, “ciutat dels deliris”, entre el consens i els silencis trencats (lluites veïnals, okupes...); part del territori metropolità que aspira a ser, diuen, ciutat global/local. On polítics i empresaris han jugat les seves cartes i han apostat per convertir la ciutat en capital del sud d’Europa en el context d’una macroregió que s’estendria del Roine fins el Mediterrani, i des de Saragossa fins el Laci d’Itàlia. Sens dubte, les diferents operacions polítiques i econòmiques obeeixen als paràmetres de la monetarització generalitzada de les relacions socials, per erigir-se, aquesta vegada amb ocasió del Fòrum de les Cultures 2004, en la “botiga més gran del món”>>. 
El llibre també aborda el debat continu que es produeix a Barcelona sobre el multiculturalisme i l’interculturalisme. Mariel Araya, veïna de la Ribera, escriu: <<Al meu barri veig, dia sí dia també, dos tipus de cues: les que es fan per entrar al museu Picasso i, a pocs carrers, les cues per poder entrar a l’Oficina d’Estrangers, al costat de l’Estació de França. Les dues cues representen homogèniament les diferències culturals: la primera és homogèniament japonesa i/o d’estudiants inquiets, la segona és molt més heterogènia pel que fa a inquietuds, però homogènia respecte a la sensació de foscor, perill, consums poc adaptats i integrats. De fet, hi va haver protestes organitzades del sector econòmic dels voltants: hotels, restaurants i demés persones benestants van protestar contra les cues, doncs els suposava una davallada de la clientela... Ara per ara, a Barcelona no tenim multiculturalisme però tenim molt de multiculinarisme; tenim tot tipus de restaurants i botigues del món, en un mateix dia pots anar a dinar a un restaurant japonès i sopar en un pakistanès, sense moure’t més de dos carrers>>. 
Els autors d’aquest interessant i actual estudi pretenen desarmar el model actual de Barcelona i desmarcar-se de la seva marca registrada. Sincerament no sé si n’hi ha prou amb aquest assaig per desarmar el muntatge capitalista però si que hi proporciona material important per iniciar el fòrum real dels ciutadans basat en la discussió dels problemes de la ciutat i dels seus habitants, com són l’habitatge, la feina, l’immigració, la sanitat, la cultura, l’educació... Un fòrum de les cultures per desmuntar l’especulació, la corrupció, les mentides i el mercantilisme d’aquí i del món. Veritables problemes que afecten directament als ciutadans i que tenen que veure -necessàriament- també amb la sostenibilitat, la diversitat i la pau. 
 
Ferran Aisa
(Avui,15 de juliol de 2004)