Àcrates i Poetes / Pedro Luis de Gálvez

EL FAR: ÀCRATES I POETES
 

(Pedro Luis de Gálvez, 1882-1940)

13) PEDRO LUIS DE GÁLVEZ, escriptor, poeta i periodista

FERRAN AISA

 

Pedro Luis de Gálvez López, que va néixer a Màlaga l’any 1882, era fill d’un general carlista i, primordialment, catòlic. L’educació del jove Gálvez va estar encaminada cap el sacerdoci, doncs la seva família el va internar al Seminari de Màlaga perquè estudiés Teologia. Però el jove als setze anys va començar a mostrar-se inconformista i a , ésser rebel. La seva veritable vocació era l'artística..., però sobretot la bohèmia.
El jove s’escapà del Seminari fugint a Madrid... Malgrat això el seu pare va acceptar que provés fortuna en el camp de les arts. A la capital d'Espanya va ingressar per oposició, amb el número dos, a la “Real-Escuela de Belles Arts de San Fernando”, per estudiar art pictòric. El jove inquiet i incorformista xocà amb l'encarcarada institució artística, cosa que va provocar la seva expulsió de l’Escola, doncs el jove era més predisposat a les aficions eròtiques, i d'aquesta manera gaudia més anant darrera de les models, que posaven a les classes de dibuix al natural, que no pas aplicant-se a dibuixar-les. Aleshores el seu pare l’envià a l’internat correccional de Santa Rita. Al correccional va destacar com dibuixant i també com actor de l'elenc del cemtre.
El malagueny, una vegada abandoni la reclusió,voldrà provar fortuna com actor. Però novament el pare intervindrà en la seva vida per frustrar-li el seu desig de dedicar-se a l'art de la interpretació. La primera feina de Gálvez serà d'il·lustrador del llibre de José Ferrándiz, Memòria de una monja. 
Cansat de l’autoritarisme patern, Gálvez fugirà a peu París. El jove fuig a França sense diners, per tant a la seva arribada a París viurà la bohèmia de tants artistes de l’època. Gálvez fo d'aquells que canviaven un dibuix per unes monedes o un plat de sopa. 
Al seu retorn a Espanya pren contacte amb els republicans radicals i es dedica a fer conferències i mítings contra la monarquia. A un poble miner de Còrdova és detingut per injuriar al rei. Al penal d’Ocaña escriu el seu primer llibre En la cárcel, una obra de denúncia que va tenir molt bona crítica; en poc temps n’escriurà altres obres com Existencia atormentadas o Los aventureros del arte i, fins i tot, guanya el “Concurso Nacional de Cuentos del diario El Liberal”, amb el relat, El ciego de la flauta. 
Precisament serà el diari El Liberal, qui confiarà amb ell i el contractarà com periodista. Són els anys 20 i a l’Àfrica hi ha un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Marroc, allà hi anirà destinat com corresponsal de guerra. 
Pedro Luis Gálvez abandonà el republicanisme per passar a les files de l’anarquisme,  molt aviat escriuria a la premsa llibertària. En el camp literari combinava la seva prosa valle-inclanesca amb els seus versos quevedescos. L’any 1923 publica el llibre de sonets Buitres,  en què satiritzava personatges com Romanones o Lerroux. Sis anys més tard surt Negro y Azul, aleshores ja milita a la CNT i escriu articles a les publicacions llibertàries. També publica a La Novela Nueva, El demonio de San Miguel. 
Durant els anys vint i trenta viu a Barcelona, on el seu esperit contestarari i bohèmi trobarà el lloc ideal per expandir el seu art en els cabarets, cafès, teatres del Paral·lel i del Barri Xino. Gálvez escriu poesia, textos der revistes, sarsueles, etc. El 15 de setembre de 1927 estrenà al Teatre Apolo, La Reina del Barrio Chino, una sarsuela amb lletra seva i música d’Alberto Cienfuegos i Rafael Salanova: 

                     Si quieres del Barrio Chino 
                     pisar el triste camino 
                     de misterio y perversión, 
                     llenemos antes de vino 
                     la copa de la emoción; 
                     que en la ruta monstruosa
                     donde se cava la fosa 
                     del cadáver del placer 
                     precisa el alma, medrosa, 
                     para vencerse, beber. 
                     ¡Barrio Chino! Nadie sabe 
                     lo que en este nombre cabe 
                     de miserias y de horror: 
                     en el bárbaro arquitrabe 
                     de la Puerta del Dolor. 
                     (...) ¡Barrio Chino! ¡Madriguera 
                     de idealidad y delito, 
                     miserable gusanera, 
                     celeste barrio maldito 
                     que albergas la quimera!
                     Tienes tu reina bravía. 
                     Con mirarla, se diría 
                     que nació para reinar: 
                     fulgen, en su frente, el día, 
                     y, en sus pupilas, el mar. 
                     (...) Y, atados a igual destino 
                     la reina y el Barrio Chino, 
                     nadie los puede vencer: 
                     ¡el brazo del asesino 
                     defiende el cuerpo divino 
                     de la divina mujer!  

Els anys de la guerra Gálvez els passa a Madrid, on s'integra al Partit Sindicalista fundat per Àngel Pestaña. Des de la seva posició d'àcrata intel·lectual ajuda a salvar la vida d'escriptors com Ricardo León o Emilio Carrere o esportistes com el porter Ricardo Zamora. L’any 1939 quan acaba la guerra decideix no fugir de la capital d’Espanya, però els vencedors el detenen i el tanquen a la presó de Yeserias. Gàlvez serà jutjat i condemnat a mort. A Pedro Luis Gálvez, no hi haurà ningú que el salvi, serà afusellat la matinada del 20 d’abril de 1940 a la presó madrilenya de Porlier.


Ferran Aisa-Pàmpols
(Catalunya, núm. 98, juny de 2008)