Banys de mar / Paco Villar

(Coberta de Banys de mar de Paco Villar)

Títol; Banys de mar.
Quant la platja de Barcelona
encara no era platja
Autor: Paco Villar
Editorial: Ajuntament de Barcelona
Barcelona, 2012
Pàgines: 214
Preu: 25 euros



ELS BANYS DE MAR DE BARCELONA DE PACO VILLAR

FERRAN AISA


Paco Villar (Barcelona, 1961), és actualment un dels més interessants estudiosos de la història de Barcelona. Ha escrit nombrosos reportatges de caràcter històric de la ciutat publicats a la premsa escrita (El Periódico, La Vanguardia, L’Avenç, Sapiens), i és autor de dos magnífiques, gonamentals i monumentals obres sobre la cuiutat de Barcelona:  Historia y Leyenda del Barrio Chino (d'aquest llibre existeix una segona edició coeditada amb l'Ajuntament de Barcelona-2009) i La ciutat dels cafès, editades per La Campana. També destaca la seva col·laboració en el llibre col·lectiu, Guia secreta de la Rambla (Ajuntament de Barcelona, 2010). i Ara mateix acaba de sortir de la impremta municipal una nova joia de la marca Villar, Banys de Mar, quan la platja de Barcelona encara no era platja, en edició catalana i castellana de l’Ajuntament de Barcelona.
Paco Villar a la introducció  del llibre recorda el fet traumàtic que va representar per a molts barcelonins l’enderrocament dels populars banys  (Orientals, Astilleros, San Sebastià, Sant Miquel) i dels emblemàtics berenadors o chiringuitos de la platja de la Barceloneta. Enderrocaments realitzats abans dels Jocs Olímpics per tal d’urbanitzar el litoral i obrir la ciutat al mar. 
Villar inicia el seu estudi capficat en els banys d’aigua de mar a l’antiguitat com valoració terapèutica, i a partir d’aquí fa un recorregut històric de la relació dels banys a la ciutat de Barcelona, des de l’època dels romans fins els anys de la Segona República Espanyola. El treball de recerca, com ja és habitual de les obres de Villar, està molt bé documentat i fins i tot molt bé il·lustrat. 
L’època romana l’acompanya de planells de Barcino i situa les termes públiques en el lloc corresponent, incloent-hi dibuixos i fotografies dels mosaics dels banys. 
L’autor d'aquesta recerca barcelonina s’endinsa en la riquesa de les termes, les canalitzacions i els aqüeductes romans de la ciutat romana, els quals van quedar destruïts a la caiguda de l’Imperi. 
Paco Villar en el seu viatge històric pel passat de Barcelona s’endinsa en l’edat mitjana per explicar les nul·les condicions higièniques i terapèutiques d’aquella època. Les aigües del mar eren rebutjades sistemàticament per la gent i fins i tot l’Església catòlica declarava les cases de bany llocs no sants, mentre els cristians rebutjaven l'higiene dels banys, aquest tan sols eren per l’ús dels jueus i dels àrabs que vivien a la ciutat. Villar ha investigat els banys àrabs de Barcelona situats a l’actual carrer Boqueria i ho illustra amb un evocador dibuix d’Alexandre Laborde de 1806. Resseguint fil per randa l’estudi de Villar assistim als primers banys de mar a les platges barcelonines cap el darrer terç del segle XVIII: <<La majoria dels aficionats eren joves que treballaven en tallers, comerços i fàbriques d’indianes...>> 
El bany i la pràctica de la natació es va anar convertint en un fet popular allunyat de les classes dominants: <<que la consideraven immoral i ordinària, pròpia de la xurma.>> 
Durant el segle XIX el bany de mar era només cosa d’homes, que es banyaven nus a la platja de Sant Bertran o a la situada al peu de la Muralla de Mar. L’estudi sobre Banys de mar a Barcelona de Paco Villar és ple d’anècdotes i d’històries relacionades amb els banys a la platja, la pràctica de la natació, l’aparició de l’esport de mar, la incorporació de la dona al bany públic, els primers maillot i els elegants vestits de bany de l’època republicana. 
També s'endfonsa en l’obertura dels banys a la Barceloneta, els clubs esportius, el famós banys de Sant Sebastià, els infants de les Escoles del Mar, etc. 
Un gran llibre a l’alçada dels dos anteriors treballs de Paco Villar,
en què l’autor presenta d’una manera cronològica la història dels banys de mar acompanyada, com ja he dit, d’una rica gama d’il·lustracions (dibuixos, revistes, fotografies, documents, etc.) que ajuden a comprendre amb tot detall el fet social d’anar a la platja a Barcelona.
  
Ferran Aisa-Pàmpols 
(Barcelona, 29 de juny de 2012, article inèdit)