EL LLIBERTARI HETERODOX LUIS ANDRÉS EDO TREU LES
MEMÒRIES
Ferran Aisa
L’editorial Flor del Viento
presenta aquesta tardor les memòries del militant llibertari Luis Andrés Edo, La CNT en la encrucijada. Aventuras de un
heterodoxo. Ramon Serrano, editor del llibre, manifesta que la lectura de
l’original el va entusiasmar tant que no va poder fer una altra cosa que
publicar-lo. L’editor afirma que un món sense utopia no pot funcionar i
presenta l’autor com un home de pensament i d’acció. Juan León, que va
realitzar la tasca d’explicar l’aventura vital de l’autor, va posar sobre la
taula una reflexió: -Com es fa un anarquista? Sobretot una persona que és fill
de guàrdia civil, d’educació tradicionalment catòlica i que a l’inici de la
guerra només té deu anys? Doncs la resposta la trobareu en el llibre de Luis
Andrés Edo. Un infant que va a un col·legi de monges de Gràcia, de cop i volta
sent com la vida i la llibertat entren a les aules de la mà del CENU. Acabada
la guerra, sense la presència del pare -Guàrdia de la República desaparegut com
tantes altres persones-, l’adolescent entra a treballar d’aprenent al Dipòsit de Trens de
la RENFE, on coneix antics militants de la CNT. Els seus estudis a l’Escola del
Treball; la rebel·lió davant la injustícia, els anhels d'aprendre, etc., formaran part de la seva
formació.
La deserció de l’Exèrcit el portarà a l’exili, on s’afilia a les Joventuts Llibertàries i a la CNT, i hi participa a l’Assemblea de París, <<la més autèntica –com diu L. A. Edo- democràcia directa del món>>. Tot plegat constituirà la Universitat lliure per un heterodox.
L’interès de l’assaig d’Andrés Edo radica fonamentalment en l’aportació que fa de la lluita antifranquista, una gran part d’ella inèdita i l’altra, poc coneguda o silenciada. Edo coneixerà l'organització de l’exili, la clandestinitat, les presons, la reconstrucció confederal i la persecució de la CNT durant la transició.
Luis Andrés Edo afirma que ha fet “un llibre de poemes” i explica la seva “poesia” la fa a través de la reivindicació dels militants que van ésser marginats per la pròpia Organització com Laureano Cerrada, Antonio Ortiz, Joaquin Ascaso, José Pascual (declarat enemic públic núm. 1 pel franquisme), Quico Sabaté... El llibre de Luis Andrés Edo és una gran aportació a la bibliografia de la memòria històrica, que ens ajuda a conèixer molt millor els temps dels silencis i de les transicions.
La deserció de l’Exèrcit el portarà a l’exili, on s’afilia a les Joventuts Llibertàries i a la CNT, i hi participa a l’Assemblea de París, <<la més autèntica –com diu L. A. Edo- democràcia directa del món>>. Tot plegat constituirà la Universitat lliure per un heterodox.
L’interès de l’assaig d’Andrés Edo radica fonamentalment en l’aportació que fa de la lluita antifranquista, una gran part d’ella inèdita i l’altra, poc coneguda o silenciada. Edo coneixerà l'organització de l’exili, la clandestinitat, les presons, la reconstrucció confederal i la persecució de la CNT durant la transició.
Luis Andrés Edo afirma que ha fet “un llibre de poemes” i explica la seva “poesia” la fa a través de la reivindicació dels militants que van ésser marginats per la pròpia Organització com Laureano Cerrada, Antonio Ortiz, Joaquin Ascaso, José Pascual (declarat enemic públic núm. 1 pel franquisme), Quico Sabaté... El llibre de Luis Andrés Edo és una gran aportació a la bibliografia de la memòria històrica, que ens ajuda a conèixer molt millor els temps dels silencis i de les transicions.
Ferran Aisa
(Avui, 18 de novembre de 2006)
(Avui, 18 de novembre de 2006)
No hay comentarios:
Publicar un comentario