Cultura i Revolució / Comitè Pro Esports Populars Catalunya

EL FAR: CULTURA I REVOLUCIÓ:
3) COMITÈ CATALÀ PRO ESPORTS POPULARS

FERRAN AISA

 

(Cartell oficial Olimpiada Popular de 1936)

El març de 1936 es va constituir a Barcelona el Comitè Català Pro Esports Populars (CCEP), es tractava d’una nova institució que recollia l’esperit del fair play olímpic i proposava la socialització de l’esport perquè arribés a totes les capes socials, sobretot les treballadores. Els principals promotors d’aquest Comitè foren l’Ateneu Enciclopèdic Popular (AEP), la secció Esportiva del CADCI, el Centre Gimnàstic Barcelonès (CGB) i el Club Femení d’Esports (CFE). A més de les quatre societats organitzadores, les
associacions que van constituir el nucli original del Comitè foren: Penya Som-hi Tots, Bibioteca Esportiva Avanti, Germanor Obrera de l’Hospitalet, Penya Raich, Atlètic A. C. Provença, Joventut Atlètica Proletària, Joventut C. E. Laietana, FAEGE, Ex-
Alumnes Grups Escolar de Barcelona, Casal Nacionalista d’Obrers Espatacus, Casal Nacionalista Obrer del Districte VI, Ateneu Obrer Martinenc, Ateneu Obrer de Sant Andreu, Ateneu Enciclopèdic Sempre Avant, Ateneu Popular de Gràcia, Agrupació Atlètica Vida, Societat Naturista de Barcelona, Biblioteca Cultural Esportiva Ponent, Centre Obrer Aragonès, Agrupació Ciclista Montjuïc, Dinàmic Club, Olímpic Club, C. E. Àliga, C. E. Júpiter, C. E. Minerva, F.C. Martinenc,  C. E. Mar i Terra i Atlètic Esportiu Catalunya. El primer secretariat del Comitè el formaren Gurmesind Brunet (AEP), Josep Verdera (CADCI), Fracesc Parramón (CGB) i Aminda Valls (CFE). La proposta per la creació del Comitè es venia gestant des de 1933, sobretot amb l’empenta que pretenia desenvolupar el Bloc Obrer i Camperol i alguns centres culturals llibertaris a l’esport popular. Dos fites importants per l’organització del Comitè foren la Primera Espartakiada Proletària celebrada a Barcelona la primavera de 1933 i amb la creació, un any després, de la Federació Cultura Esportiva i Obrera, que s’encarregà d’organitzar l’agost de 1934 les Jornades Internacionals de l’Esport Roig. 
La primera activitat organitzada pel CCEP fou la Copa Thaelmann, en homenatge a l’esportista alemany detingut pels nazis per la seva militància comunista. Un altre fet important del Comitè  fou l’oposició a l’Olimpíada de Berlín, en ple ascensió del nazisme hitlerià.
De la coordinació d’esforços de la Federació Cultural Esportiva i Obrera i el Comitè Català pro Esports Populars va sorgir la idea de l’Olimpíada Popular de Barcelona, que s’havia d’inaugurar a l’Estadi de Montjuïc, la tarda del diumenge 19 de juliol de 1936,
que com ja se sap l’aixecament militar ho va impedir...
Després dels fets revolucionaris del 19 de juliol l’esport català es va reorganitzar seguint els paràmetres del CCEP i es va crear el Comissariat de l’Esport de la Generalitat de Catalunya, on hi havia representació delegada de les societats esportives i dels sindicats
CNT-UGT, entre els quals cal destacar l’atleta Gumersind Brunet i Castells (Barcelona, 1905-morts a l’exili a França), president de la Secció de Gimnàs i Esports de l’AEP, des de l’any 1928 fins a 1939; i vicepresident del mateix Ateneu entre 1936 i 1939. Fou president de la Federació Catalana d’Atletisme l’any 1935. Brunet fou el delegat de la CNT dins del Comissariat d’Esports de la Generalitat. El delegat de la UGT era el gimnasta Francesc Parramón i Cortina. El Comissariat va tenir cura d’organitzar les manifestacions esportives durant la guerra civil. 
Els equips de futbol catalans i valencians participaven en el campionat de laMediterrània, que guanyà el F. C. Barcelona, abans de marxar de gira a Mèxic. Els ciclistes corrien la carrera “Front d’Aragó-Barcelona” disputant-se el premi “Pedal Antifeixista”. Els afeccionats al frontó disposaven de vàries pistes per gaudir del seu esport. L’atletisme era present a les pistes atlètiques o als mateixos carrers de Barcelona i els campionats de futbol van continuar a
nivell local. I, a més, es van organitzar debats de com havia de ser l’esport en la nova societat i sobre “L’Esport i la moral de guerra”, el qual se celebrà a la seu de l’AEP, on s’afirmà que el model capitalista d’esport havia caducat i es manifestava la necessitat
d’inculcar la pràctica esportiva entre la joventut. Tierra y Libertad, portaveu de la FAI, manifestava: <<El verdadero deporte se ha de practicar libremente, sin premios ni pagas.>>

Ferran Aisa Pàmpols
(Catalunya, núm. 123, desembre de 2010)