El Raval de Barcelona

EL RAVAL DE BARCELONA

(Plànol de Barcelona de final de l'Edat Mitjana. A l'esquerra de la Rambla El Raval ple de camps)

FERRAN AISA
 


1)    Fora muralles: 

(El primer traçat de camins romans prefigurarà la futura formació del barri. En aquella època existien alguns camps de cultiu i hortes, doncs hi ha havia molta aigua que baixava per les seves rieres. La zona al voltant de l’estany del Cagalell era considerada insalubre. Aquestes terres eren travessades per una de les més importants vies romanes: la via Augusta, més tard anomenada Morisca, Reial o Camí del Llobregat, que correspon a l'actual carrer Hospital, plaça Pedró (on hi havia el pedró o creu de terme de la ciutat) i Sant Antoni Abad. Altres camins oberts eren els actuals carrers Tallers, Carme, Sant Pau i Trentaclaus (Arc del Teatre). Aquests camins, conjuntament amb les antigues rieres que recollien les aigües del pla de Barcelona, seran les que configurin la trama urbana posterior. A l’edat mitjana hi va haver un petit nucli de població al voltant del monestir de Sant Pau del Camp. Un altre indret important d’aquella època era la plaça del Pedró, situat a la cruïlla del carrer del Carme i de l’Hospital. En el segle XII s’establí l’hospital de Sant Llàtzer, que acollia malalts de llebroseria.)

2)    La tercera muralla: 

(Fou aixecada durant el regnat de Pere III el Cerimoniós, segle XIV, la muralla configura territorialment el Raval. La muralla tenia inicialment quatre portals: Tallers, Sant Antoni, Sant Pau i Santa Madrona.
La construcció d’aquesta muralla no va significar l’enderrocament de la segona que tancava la ciutat vella per la Rambla, sinó que obria noves perspectives a la ciutat nova, el Raval. Era una època de grans epidèmies amb la tercera muralla, la ciutat foragitava els establiments perillosos per la salut i els col·locava cap l’actual zona del Raval. Per aquesta mateixa època es construí les naus gòtiques de les drassanes.)

3)    Els convents: 

(El Raval fou l’espai de Barcelona on s’establiren la majoria d’ordes religioses que van anar construint els seus edifici a les antigues hortes de Barcelona. El període més brillant dels monestirs el podem situar entre el segle XV i l’acció desamortitzadora del segle XIX. Entre els convents instal·lats al Raval hi havia el de Sant Pau del Camp, San Antoni Abad, Priorat de Nazaret, Sant Joan de Jerusalem, Carmelites Descalzos, Trinitaris, Franciscans, Cartoixa de Montalegre, Sant Josep, Santa Mònica, Santa Isabel, les Monges de l'Ensenyança de les Jerònimes, etc. Els convents posaven en pràctica el “Ora et Labora”, doncs cadascun d’ells disposava del seu propi hort i alguns biblioteques immenses com el del Carme, que fou la base de la Biblioteca de la Universitat de Barcelona.
La majoria d’aquests convents van patir els incendis anticlericals de 1835 i 1909.

4)    Les fàbriques d’indianes o manufactures: 

(El segle XVIII començaren a funcionar en el Raval les primeres indústries manufactureres de Barcelona. Una de les més importants va ser la d’Antoni Serra i Cia, l’any 1738, fàbrica de teixits i estampats, que estava instal·lada al carrer Trentaclaus (situat cap  l’actual Avinguda de les Drassanes). Al redós de les indústries van començar a aixecar-se els primers habitatges de veïns.)

5)    Un marc de la revolució industrial:  

(La industrialització de Catalunya apareix per primera vegada al Raval de Barcelona, amb la instal·lació per un “Reial Orde” de març de 1831, de la fàbrica vapor Bonaplata, Rull, Vilagregut i Cia., situada al carrer Tallers. Aquesta fàbrica va ser incendiada pels "luddites", el juliol de 1835, durant la revolta de les “selfatines”. )

6)    Els barris obrers: 

(La industrialització va fer créixer la densitat del Raval, poc a poc, al costat de les fàbriques s’anaren construint habitatges pels treballadors.Un dels primers industrials que va construir cases pels seus obrers va ser Erasme Gònima, que tenia la fàbrica al carrer Riera Alta. Ell mateix es va fer construir un palau al carrer del Carme i cases pels seus obrers. Al Raval van proliferar les Cases-Fàbrica, que situaven a la planta baixa l’espai industrial i s’habilitava els pisos pels treballadors. La densitat de població del barri era molt alta, aviat no hi va quedar cap espai per construir. Els habitatges dels obrers no era més que un barraquisme vertical. El Raval va passar de ser la zona agrícola de la ciutat, a no disposar de cap pam de verd.)

 

(Foto coberta: Xavier Rosselló, edició de butxaca del llibre de Ferran Aisa i Mei Vidal)

 7)    El moviment obrer: 

(La revolució industrial va fer aparèixer per una banda la burgesia i per l’altra l'obrer assalariat. La consciència obrera davant l’explotació i la injustícia social va portar cap l’associacionisme sindical i cap l’internacionalisme.Un dels moviments sindicals més importants "Les Tres Classes de Vapor" tenia la eva seu al carrer de la Cera. El 1870 al Raval es posava en marxa la Secció Espanyola de la Primera Internacional.
El Teatre Circ Barcelonès del carrer Montserrat fou el centre escollit pels obrers per fundar la Federació Regional Espanyola de l’AIT. Els obrers s’organitzaran i crearan les seves eines socials i culturals, entre les quals hi destaca l’Ateneu Obrer Barcelonès al carrer Tallers. Els socialistes espanyols, escindits de la Primera Internacional, van fundar el 1888, també, en el Raval, la seva central sindical, la UGT), que s'adhiriria aviat a la nova Internacional.

8)    L’anarquisme: 

(El Raval va ser un baluard del moviment obrer i, més concretament, del moviment anarquista. Tant l’organització Solidaridad Obrera, amb seu al carrer Mendizabal (actual Junta del Comerç) fins a molts locals de la CNT s'establiren al Raval.
També se n'establiren redaccions de periòdics com Tierra y Libertad , al número 39 del carrer de la Cadena.A més hi havia diverses entitats culturals i fins i tot escoles laiques i racionalistes. L'anarquisme va arrelar amb força al barri fins a la Guerra Civil.)

9)    L’associacionisme popular: 

(El Raval acollí entitats culturals de tota mena, algunes importants com l’Ateneu Enciclopèdic Popular <<AEP>>, entitat fundada el 1902, per obrers àcrates i per joves republicans federals com Francesc Layret, Lluís Companys i Lluís Zulueta.
L’AEP va organitzar en la seva seu del carrer del Carme, biblioteca, escola, gimnàs i una vintena de seccions que aplegaven a milers de barcelonins, majoritàriament, treballadors, menestrals i estudiants. En el barri hi hagueren també moltes altres entitats populars, com els Cors de Clavé, el Centre d'Estudis Socials, l'Ateneu Sindicalista, l'Ateneu del Districte Cinquè, l'Ateneu Llibertari del Districte Cinquè, l'Ateneu Humanista, l’Ateneu Faros i l’Escola Racionalista Labor.

10)    La bohèmia: 

(Paral·lelament i afavorit per la seva proximitat al moll i pels seus carrers ombrívols es desenvolupa tot una sèrie de cabarets, bars i “colmados” on es desenvolupa la vida nocturna barcelonina. Destaca el "Bar del Centro" a La Rambla del Mig, on acudia
aquesta bohèmia romàntica formada per escriptors, poetes, artistes, sindicalistes llibertaris, anarquistes, revolucionaris i petitsburgesos vividors.
 El barri es va omplir de tota mena de locals d’esbarjo: Tavernes, cafès-cantants, coves de flamenc, music-halls, dancings, balls-taxi, meublees, teatres, cinemes… Dstaquen els locals: La Criolla, Cal Sagristà, l’Edèn, La Bombilla, Los Farores, El Villa Rosa, El Principal Palace, El Pay-Pay, La Gran Peña, Cal Peret, l’Excelsior, El Alcazar Español, El Cangrejo, El Bar Marsella, L’Espanyol, El Tropezón, etc.)
 
11)    Marginació social: 

(Dins del barri també s’estén la prostitució, la delinqüència i altres lacres socials derivades de la misèria.) La pobresa extrema també tindrà el seu aixopluc al barri amb les Cases de Caritat, de Misericòrdia, de Beneficència, etc. L'Olla del Pobre seria una de les institucions barcelonines del segle XIX que alimentava a les portes dels convents els desfavorits, els aturats, els vells, els marginats... Era el triomf de la caritat cristiana en lloc de la  justícia social.
El Raval (districte Vè) esdevé també una zona de mercat negre. Hi conviuen les famílies obreres amb la gent dels baixos fondos. La situació pintoresca originarà el nom de barri “Xino”. En el primer terç de segle es produirà una onada d’emigració del camp cap a la ciutat: catalans, aragonesos, valencians...)

12)    Els projectes urbanístics: 

(Amb l’edificació de l’Eixample i la degradació del Raval, a causa de la proliferació de fàbriques i de l’augment de la densitat de la població. Ildefons Cerdà va preveure, en el seu projecte de l’eixample, traçar dues vies que creuarien el Raval. Més endavant es va aprovar el Pla Baixeres de 1879, amb el pla A, B i C, que va suposar la construcció de la Via Laietana però, el projecte va quedar estancat en les altres vies, una d'elles, era una línia traçada sobre el plànol que portava el carrer Muntaner fins el mar creuant el Raval; l'altra havia de venir des del passeig de Sant Joan  fins a la Ronda. Durant la Segona República es va fer un nou projecte: El Pla Macià del GATCPAC (1934), que significava el sanejament del barri, remodelació progressiva però puntual, mantenint l’aspecte històric i la identitat, i enderrocament d’illes en mal estat per ser substituïdes per espais oberts, de tipus social -cultura i esports- i assistencial -sanitat i centres d’acollida-. Nous projectes es va albirar des de la Conselleria-Regiduria de l'Ajuntament de Barcelona, en plena Guerra Civil, per sanejar el barri, però amb la derrota republicana van quedar oblidats.)

13)    El barri sota el franquisme: 

(El barri, després de la guerra, viurà una etapa gris i de pobresa generalitzada arreu per l’escassetat de productes. La zona del Raval va ser molt afectada pels bombardejos de la guerra, durant molt temps les cases enderrocades per les bombes quedaran a la vista de tothom, moltes d'elles fins els anys seixanta. El Pla Comarcal va posar en marxa novament la reforma del Raval. L’enderrocament de molts edificis en la zona baixa del barri va fer que l’Ajuntament franquista iniciés la construcció de la Avinguda Morato (Drassanes), els expropiat per les obres van ser traslladats al nou barri de la Mina. 
En la zona de l’Arc del Teatre i de l’Arc de Cirès (desaparegut) apareix el mercat negre i en pels carrers veïns s’estén una prostitució pobre. Els anys cinquanta i seixanta el barri viurà l’arribada de l’emigració espanyola (andalusos, gallecs, castellans, extremenys...) 
El Raval, districte cinquè o barri “Xino” acollirà tota aquesta emigració que s’allotja de rellogats en pisos en males condicions. Amb el boom econòmic dels anys seixanta moltes famílies s’establiran a altres barris de Barcelona o de l’ària metropolitana.)

14)    Desestructuració i construcció del nou Raval: 

(Els anys setanta foren de lluites reivindicatives on l’associació de veïns va jugar un paper força important per intentar arreglar la situació desastrosa del barri. Es demanava l'atur de la García Morato i es revindicaven zones verdes, equipaments socials i esponjament del barri. 
L’eufòria del canvi polític i les vicissituds de la transició, amb una de cal i una arena, se’n va endur però les promeses del primer ajuntament democràtic. I d’arreglar el barri respectant-lo, es va passar a l’estratègia de l’especulació... Els anys vuitanta i noranta el barri es va anar degradant física i moralment, per una banda la pobresa va fer acte de presència com mai derivat de la crisi econòmica (atur) i per l’altra de l’envelliment de la població. La marginació social va tenir el seu cau en el barri amb els problemes de la droga dura (heroïna i cocaïna) i això va ser un dels principals focus de la delinqüència. Les noves actuacions urbanístiques (PERI) es van centrar en l’expropiació dels habitatges afectats per l’antic pla de Baixeras, on s’ha construït la Rambla del Raval.) 

15)    El Raval ara mateix: 

(El Raval en el segle XXI ha viscut un nou allau emigratori però aquesta vegada forani (magrebins, pakistanesos, sud-americants, europeus de l’est, filipins...) El Raval disposa de molts equipaments culturals però que són de la ciutat en general (Liceu, CCCB, MACBA, BC, la Filmoteca, etc.). Grans hotels com el Barceló, restaurants, bars de disseny, etc., tot plegat disposat per convertir-lo en un parc temàtic per consumició de l’oci i del turisme.  El nou barri continua exempt de zones verdes, esportives, culturals i de lleure. Una zona tan cèntrica de Barcelona i tan propera al port genera tota mena d’intervencions immobiliaris, entre els quals s’ha donat darrerament el “mobbing” per fer fora a veïns sense recursos de casa seva per enderrocar i construir pisos  amb el valor especulatiu del mercat actual. El Raval ha passat de ser la fàbrica de Barcelona, a ser tan sols una zona més de serveis i lleure de la ciutat.)

Ferran Aisa-Pàmpols 
(Article inèdit. Apunts per una presentació d'El Raval, un espai al marge de Ferran Aisa i Mei Vidal, Base, 2006 i 2011).