Cultura i Revolució / La Universitat Popular

EL FAR: CULTURA I REVOLUCIÓ
 
              

(Edifici del Seminari de Barcelona al carrer Diputació on es va instal·lar la Universitat Popular el 1936)

     

  2) LA UNIVERSITAT POPULAR
 


FERRAN AISA

 
Després de posar en marxa el CENU, per tal de tenir cura d’una educació realment del poble, la revolució va continuar bastint els ciments de la nova societat. Un altre dels projectes del moviment obrer català es veia també recompensat, l’agost de 1936, amb la constitució del <<Comitè pro Cultura Popular>>. 
Aprofitant l’ocupació de l’antic Seminari del carrer de la Diputació per les Joventuts Llibertàries de Barcelona, aquestes van convocar una reunió a les delegacions d’entitats juvenils i culturals per tal de constituir aquest Comitè amb l’objectiu  d’organitzar una àmplia tasca entre les classes obreres i populars de Catalunya i estendreu després a la resta de la Península. 
El Comitè va quedar constituït el 20 d’agost amb la representació de les entitats i persones següents: J. Riquer Palau i J. García Mayo (Joventuts Llibertàries); Lluís Fernández i Leda Imbert (Joventuts Socialistes Unificades); Ricard Baldó i Josep Pallarol (Federació Escolar de Consciències Lliures); Dr. F. Martí Ibañez i Sadurdí Torra (Associació d’Idealistes Pràctics); Dr. Gabriel Capo i Alfred Badia (Ateneu Enciclopèdic Popular); Andreu Pedrós i Simó Ermengol (Ateneu Politècnic); Iglesias i Cortés (Col•legi Lliure d’Estudis Contemporanis); Bernat Esparza i Àlvar Pérez (Associació Universitària Obrera); Maria Requiso i David Bover (Ateneu Enciclopèdic Sempre Avant); Arquímedes Gallardo (C.R. Joventuts Llibertàries); Amador Franco (F.L. Joventuts Llibertàries) i dos membres pel Foment de Cultura Popular.
Un dels primers punts aprovats pel Comitè pro Cultura Popular fou arreglar l’edifici del Seminari per incloure la Universitat Popular, també s’establí les primeres passes per sostenir relacions amb la Universitat oficial, i per tal de garantir l’èxit de les classes es va encomanar la direcció del professorat al CENU. 
El Comitè, a proposta de les JJ.LL., va acordar també organitzar una biblioteca pública a un altre local ocupat, la Casa Golferichs situada a la Gran Via cantonada Viladomat. 

(Casa Golferichs obra de Joan Rubió i Bellver, seu de la biblioteca de la Universitat Popular el 1936)

 El Comitè pro Cultura Popular féu la seva presentació a Barcelona, en un acte celebrat el diumenge 23 d’agost al Teatre Poliorama amb el lema: <<Cultura per al poble>> i <<el poble tindrà la seva Universitat.>> 
A l’acte s’aplegà una gran quantitat de públic, majoritàriament jove, que va vibrar amb els eslògans de llibertat i cultura. La presentació, que fou radiada per les emissores de la Generalitat de Catalunya,va contar amb la paraula dels principals promotors de la Universitat Popular: Riquer i Palau, Bernat Esparça, Gabriel Capo, Emília Vaquer, Simó Armengol, Amador Franco, Jesús Fuentes i Fèlix Martí Ibáñez que va tancar l’acte: <<La Universitat Popular que anem a bastir -digué- no establirà cap mena de dualisme respecte a la Universitat oficial. Ans al contrari, aquesta serà una continuació d’aquella. La Universitat Popular fornirà una cultura bàsica fonamental que servirà per a l’ingrés als estudis superiors de la Universitat. Crearem també unes Missions Culturals que, proveïdes d’equips de professors, teatre, ràdio, etc., recorreran tots els pobles de Catalunya i d’Espanya després, en una tasca intensa de difusió de la cultura popular.>>
El Comitè pro Cultura Popular es va dirigir en un comunicat a totes les entitats, institucions, partits polítics i sindicats perquè donessin suport a la constitució de la Universitat Popular, que amb paraules de Martí Ibáñez era la <<pedra bàsica de l’edifici de la revolució.>> J. Riquer Palau, a la pregunta del periodista Guifré Bosch sobre la missió de la Universitat Popular, respongué: <<Es, ben clarament la d’educar el poble. A aquest efecte es donaran una sèrie d’ensenyaments que ja s’han detallat i que contribuiran a incorporar la classe obrera a la cultura. Aspirem a que els nostres ensenyaments suprimeixin els del batxillerat, que serà substituït per la cultura general i que l’obrer que hagi cursat a la Universitat Popular una carrera serà ben apte per a ella, encara que aquí no expedirem títols, però si el vol pot, sense altres tràmits, passar a la Universitat de Catalunya, on se li lliurarà el títol corresponent previ examen. Així, educat el poble, la nostra revolució serà consolidada en aquest aspecte tan important de la cultura.>>

Ferran Aisa

(Catalunya, núm. 125, febrer de 2011)