Cultura i Revolució / Ateneus

EL FAR: Cultura i Revolució:
 
5) ELS ATENEUS

FERRAN AISA

(Cartell del míting organitzat per l'Areneu Llibertari del Districte V)

La premsa, a primers d’agost de 1936, anunciava que els dos ateneus obrers més importants de Barcelona estaven fent gestions per unificar-se. El projecte significava la fusió de l’Ateneu Enciclopèdic Popular (AEP) i de l’Ateneu Polytechnicum (AP), amb la intenció de crear una mena de Club Obrer dintre del camp de la cultura popular. Naturalment les vicissituds de la guerra ho van impedir i la derrota republicana ho va ajornar sine die, doncs els dis ateneus van ser ocupats i posat fora de la llei pel franquisme.
Malgrat que no es va arribar a realitzar aquesta fusió el 1936, la col·laboració entre les dues entitats culturals es va materialitzar en moltes iniciatives comunes antifeixistes. Els dos ateneus van col·laborar a les tasques de la revolució, i tant l’AEP com l’AP van continuar essent centres de formació per a joves i per a adults, això sí limitats a les circumstàncies marcades per la guerra. Totes dues entitats van col·laborar estretament en els diversos organismes d’ensenyament com foren el CENU i la Universitat Popular. Per exemple a les aules de l’AEP s’impartien classes per formar puericultores destinades a les nombroses guarderies que es van crear a Barcelona. Moltes d’elles situades a les mateixes fàbriques on treballaven les mares dels infants; i a les sales de l’AP es preparaven joves amb estudis per a fer de professors de la Universitat Popular. 
L’AEP va prosseguir, a més, realitzant tota mena d’activitats culturals i socials, que la va mantenir present a primera línea com un dels centres més important de la societat antifeixista. 
L’Ateneu Barcelonès, per la seva banda, fou ocupat en un primer moment per el Comitè Revolucionari de Barriada de la Rambla, que cedí el local a la CNT-FAI, però, a través del pacte de col·laboració entre els anarquistes i la Generalitat, en la repartició dels locals púiblics, li fou cedit el control de l'Ateneu a la Generalitat, que el va intervenir i va nomenar Joaquim Borralleras (membre destacat de l'Ateneu) delegat provisional de la institució del govern de Catalunya a l’entitat i a la seva biblioteca. 
En un Decret de 27 d’octubre de 1936, signat per Tarradellas, l’Ateneu es posava a disposició del poble i la seva biblioteca esdevenia pública: <<La Generalitat, obrint les portes de l’Ateneu al poble, hi vincularà aquelles organitzacions literàries més apropiades per a impulsar, sota l’autoritat de la Generalitat i d’acord amb l’esperit del temps, l’ambient que féu d’aquella casa una institució incomparable>>. 
La premsa obrera es va fer ressò d’aquest fet d’intervenció de la Generalitat. A Treball, portaveu del PSUC, es podia llegir: <<A l’Ateneu Barcelonès també hi ha entrat el torb depurador de la Revolució. (...) L’Ateneu Barcelonès, d’ara endavant a d’ésser un rusc d’activitats ideològiques dins la seriositat exigida pel seu caràcter de laboratori espiritual. (...) Les portes de l’Ateneu ben obertes! Ben obertes, sobretot, als obrers, els quals podran aprofitar-se del cabal de la ciència dels seus vuitanta mil volums per tal de posar-la al servei, a través de llur sentit de classe, del poble que fins ara la tenia interdita i la rebia camuflada per tants lacais del règim burgès que hem trasbalsat>>.
A Barcelona existien altres ateneus populars com l’Ateneu Enciclopèdic Popular “Sempre Avant” de Sants, que van proseguir amb la seva tasca activa a favor de l'edicació i la cultura.
Els Comitès Revolucionaris de Barriada van promoure també l’aparició d’ateneus a totes la ciutat i a la majoria de pobles de Catalunya. La cultura va ser considerada un front tant important com l’economia o la milícia. 
Grans col·laboradors de la nova societat, que s’anava bastint, foren els joves que ingressaven voluntàriament a les Joventuts Llibertàries, els quals es dedicaven tant a organitzar tasques culturals (xerrades, teatre, cinema) com activitats lúdiques (balls, festes o excursions naturistes); i, a més, hi foren fonamentals alhora de crear biblioteques, cooperatives, centres de solidaritat social o de fomentar campanyes d’alfabetització. Durant els primers mesos de la revolució van aparèixer nombrosos centres culturals racionalistes o ateneus llibertaris, que se sumaren als que ja existien, entre els principals de Barcelona i rodalies hi havia els següents: Guinardó, Clot, Faros, Districte V, Poble Nou, Sans, Poblet, Sagrera, Galvany, Harmonia, Les Corts, Cultura i Libertad (Carmel), Torre Baró,  Los Indomables, Acció i Progrés, Rebeldes, Pro Esperanto i Cultura, Pro Cultura Eliseo Reclus, Antorcha, Cultura i Acció, Floreal, Grup Cultura de les Cases Barates, Pau i Amor d’Hospitalet, La Torrassa, Cultura Llibertària de Badalona, Casa del Poble de Gramenet del Besòs, Idea i Cultura de Sabadell, etc.

Ferran Aisa-Pàmpols
(Catalunya, núm. 124, febrer de 2011)