Nit de San Joan/poema de Ferran Aisa

BALADA DE LA NIT DE SANT JOAN

FERRAN AISA
    

(Foguera de Sant Joan a Barcelona)

L’època de la meva infància era un temps d’ombres amargues,
se succeïen sovint els miracles, sobretot el màgic instant del foc
a la mítica nit de Sant Joan, flames roges deixaven bocabadats
joves i vells, a tothom, alhora esclataven piules
i ballava el veïnat al terrat guarnit amb banderetes de paper,
música de festa major, mestre: bolero, mambo i rock and roll,
i volaven les faldilles de les noies davant dels nostres ulls d’infant
àvids d’aprendre coses de la vida.
       
Per Sant Joan enceníem fogueres en els mateixos carrers del Raval,
fins i tot els mariners de la sisena flota, borratxos, saltaven el foc
i ens regalaven xiclets Bazoka. Després pujàvem al terrat
guarnit amb llumetes de colors i banderetes del Japó…
Al terrat gaudíem de la coca i de la revetlla amb una mica 
de xampany, música del moment, cantaven els Brincos:  
<<la suave luz de aquel rincón / hizo latir mi corazón...>>
S’enlairaven els coets i esclataven els trons, el gos bordava
enamorat de la lluna i nosaltres ballàvem amb esperit ye-yé
fins a ben entrada la matinada, la vida era una festa...

Fins a l’albada continuava la gresca a la platja o a l’escullera,
i érem feliços a ran de mar i a vol de gavina.
Hi gaudíem del déu vent i sentíem la rosada en la pell,
i vèiem sortir el sol. Eren els anys seixanta
i jo era un adolescent!

Ferran Aisa-Pàmpols (Barcelona, 23 de juny de 2012)
(Poema del llibre inèdit Balada dels temps difícils, )