La sangre de la libertad / Albert Camus

CENTENARI
ALBERT CAMUS I LA CAUSA REPUBLICANA
FERRAN AISA
 

(Albert Camus, 1913-1960)

Un cop celebrat el centenari d’Albert Camus (Modovi-Argèlia, 1913-Villeblin-França1960) aparèixer el recull La sangre de la libertad, publicat per La Linterna Sorda. El títol que dóna nom al llibre és un article publicat a Combat, que ell mateix dirigia, el 24 d’agost de 1944: <<A la nit d’agost, París treu foc per totes les seves boques. En aquest immens escenari de pedres i aigua, en torn d’aquest riu amb les seves ones prenayes d’història, les barricades de la llibertat s’han aixecat una vegada més. Una vegada més, la justícia s’ha aconseguit a costa de la sang humana.>>
Albert Camus, guanyador del Premi Nobel de Literatura de 1957, va ser un excel·lent periodista crític, mostra d’això són els escrits que conformen el present recull, on apareix la seva faceta menys coneguda com periodista i activista insubornable contra la tirania i a favor de la lluita dels oprimits. 
Els escrits de Camus són precedits per diversos treballs d’especialistes de la seva obra com Ana Muïña, Agustí Villalba, Freddy Gómez i Hélène Rufat. La sangre de la libertad està estructurada en tres parts, a la primera es reprodueix el conegut treball Cartas a un amigo alemán (1948), la segona són els articles publicats a Combat sobre l’alliberament de París al costat d’altres escrits d’ètica llibertària com “Crítica a la nueva prensa” i “Moral y Política”. 
Camus havia trencat amb el partit comunista arran de la política repressiva i els pactes contranatura de Stalin. Els articles de Camus són plens de saviesa filosòfica marcats per el seu esperit rebel, lliure i honest. Escriu sobre la construcció de la nova Europa i denúncia els crims del franquisme començant per citar García Lorca, Machado i el mateix Lluís Companys.
Albert Camus se solidaritza en un acte públic contra les penes de mort contra onze militants cenetistes de Barcelona i Sevilla. El llibre també aporta la reproducció de documents interessant com els cartells dels actes públics contra l’Espanya franquista on intervé Camus. L’autor de L’home rebel simpatitza no solament amb els republicans, sinó sobretot amb els anarquistes i amb els militants de la CNT a França. Camus publica articles a Solidaridad Obrera,Tierra y Libertad, Le Monde Libertaire, CNT i L’Espagne Republicaine. El 1951 és present en un acte per commemorar el 19 de juliol, a la Casa de Catalunya a París, on parla de la vergonya que va sentir de França i dels països democràtics d’haver abandonat Espanya a mans del feixisme. El tercer apartat aporta les interessants cartes sobre la rebel·lia: “Rebeldia i conformismo”, “Rebeldía y política”, “Rebeldía y romanticismo” i “Rebeldía y servidumbre”. Finalment hi ha dos treballs sobre la situació espanyola de la postguerra: “España y la cultura” (1952), conferència pronunciada a la sala Wagram, on Camus denuncia les execucions de 5 anarquistes al Camp de la Bota de Barcelona el 14 de març de 1952; i “El pan y la libertad” al·locució feta a l’acte organitzat per el periòdic Solidaridad Obrera, a la Borsa del Treball de Saint-Étienne, el 10 de maig de 1953. Albet Camus, en la seva intervenció, va acabar dient: <<...com estem segurs que la llibertat no és un regal que es rep d’un Estat o d’un cap de la nació, sinó més aviat es conquereix a diari, gràcies a l’esforç de cadascú i amb la unió de tots.>>
 
Ferran Aisa-Pàmpols
(El Punt Avui, 4 d'abril de 2014)