Revista Sió / Agramunt

LA REVISTA SIÓ D'AGRAMUNT COMPLEIX CINQUANTA ANYS D'EXISTÈNCIA INTERROMPUDA. APROFITO L'AVINENTESA PER INCLOURE AL BLOG UN ARTICLE QUE VAIG PUBLICAR FA 10 ANYS AL SUPLEMENT CULTURA DEL DIARI AVUI.

(Darrer número de la revista Sió, març de 2014)

40 ANYS DE LA REVISTA SIÓ D’AGRAMUNT

FERRAN AISA
 

Que una revista de societat, barri, poble o ciutat arribi als quaranta anys hauria d’ésser motiu d’alegria pels que estimem la cultura. La revista Sió commemora enguany els seus quaranta anys. L’acte oficial, celebrat recentment, va ser presidit solemnement pel Conseller en Cap de la Generalitat, Josep Bargalló, el qual va lloar la tasca dels qui fan possible que aquesta revista tingui una distribució de 1100 exemplars, <<al que supera qualsevol comparació amb publicacions de ciutats més poblades>>. També hi participaren l’alcalde de la vila, Ramon Muixí, i els redactor de Sió, Joan Puig i Ribera i Josep Bertran i Puigpinós. Sió, al llarg de la seva dilatada vida, ha passat per diverses etapes, nascuda en ple franquisme ha pogut arribar als nostres dies per l’entusiasme dels agramuntins, que l’han fet seva. No és casual l’èxit d’aquesta publicació en una vila com Agramunt (Urgell) que té una vessant cultural important i una gran munió de societats. La vila d’un cinc mil habitants guarda en el seu si dos importants museus, L’Espai Guinovart i “Lo Pardal”, de poesia i objectes visuals, de la Fundació Guillem Viladot. 
Aquest estiu he pogut accedir a la col·lecció dels darrers quinze anys de la publicació i puc afirmar que m’ho he passat d’allò més bé. Sió, a les seves pàgines, recull tant la crònica acurada dels esdeveniments del poble com la cultura en el seu signe més universal. Es pot dir que no hi ha res important que passi a Agramunt o a la Ribera del Sió que no surti reflectit en les pàgines de la revista. No tan sols això, amb una presentació impecable, Sió acull i ha acollit la col·laboració d’escriptors, artistes i afeccionats a la literatura de la comarca. Un dels principals col·laboradors va ser fins a la seva mort l’any 1999, el poeta Guillem Viladot, les pàgines de Sió venen plenes de poemes, narracions i llegendes d’aquest escriptor- farmacèutic que, des de la seva Riella literària, esdevingué un far avantguardista de les terres de ponent: 

<<El silenci d’aquesta nit és una immensa cúpula que, amb el tintineig de les estrelles i el ritme de la lluna en quart creixent, parla de la meva Riella. Urc, quin món de silencis, quina memòria exultant evoca aquest nom? Riella no ha existit mai: és, en tot cas, un indret ideal on han anat a parar les immensitats del desig, com si viure fos un camí, un carrer pel qual, de fet, no hem passat mai>>. 

Les seves històries anomenades “Itineraris interiors”, aquestes passejades amb el seu gos Urc, són realment d’una gran bellesa literària, que caldria reeditar per justícia a la qualitat d’aquest escriptor que, com Antonio Machado, oferia als seus lectors la seva filosofia i saviesa popular. Amb el seu nom s’han organitzat premis literaris de poesia i <<poesia visual>>, amb jurats de primer ordre com el de 1994, amb el professor Joaquim Molas, l’escriptor Joan Perucho i el jove poeta David Castillo. O un altre any en que formava part del jurat la desapareguda poeta d’Ivars d’Urgell, Maria Mercè Marsal. Entre els guanyadors del premi de poesia Guillem Viladot, hi ha el poeta de la Catalunya nord, Patrick Gifreu. Sió organitza, cada any, per Sant Jordi el concurs poètic en què hi participen tots aquells que poden lligar uns versos, des dels menuts fins els més grans, poemes que són publicats a la revista.  
Sió també realitza actes culturals, com la presentació de llibres, darrerament han estat presentades la novel·la de Màrius Blàvia, Estirp d’homes lliures (Proa-2004), el passat mes de juliol per Isidor Cònsul i el de Joan Puig, Agramunt (Cossetània-2004).  
Sió ha editat números especials dedicats tant a l’obra Guillem Viladot, com a la del pintor  Josep Guinovart, així com a la recuperació de la memòria històrica del poble. Des de fa uns anys la redacció de la revista publica mensualment un quadern d’història local que, una vegada completat, esdevé un llibre amb tapes incloses. D’aquesta manera s’han editat, entre altres, La Guerra Civil a Agramunt, El cinema i el teatre a Agramunt, Un segle de vida musical d’Agramunt i  Agramunt, una dolça tradició: xocolata i torrons. Fascicles que han estat elaborats per historiadors locals com Lluís Pons –recentment traspassat- i els redactors de la publicació Joan Puig, Jaume Cots, Ramon Creus, Ramon Bernaus i Josep Bertran. Cal mencionar els fascicles de Jocs d’infants d’Agramunt, treball inèdit de Joan Viladot i Puig (1886-1973), que va conèixer i acompanyar a Joan Amades, quan el folklorista visità, els anys vint, el poble d’Agramunt. La revista manté una sèrie de seccions fixes que van des de la crònica local fins a les col·laboracions literàries, les entrevistes, les crítiques de llibres i la memòria històrica. A través de les pàgines de la revista hom s’endinsa a les notícies municipals, dels grups polítics, de la vida social, de la cultura, de les festes i fires, dels esports i de les principals efemèrides del poble. Catalunya necessita d’iniciatives com aquesta per estendre la seva xarxa civil. La revista Sió és un exemple i, tal vegada, un espill per a tots aquells que, sense gaires mitjans, realitzen una obra ben feta.
 
Ferran Aisa-Pàmpols
(Avui, 4 de novembre de 2004)