14 D'ABRIL DE 1931:
COMPANYS PROCLAMA LA SEGONA REPÚBLICA ESPANYOLA A BARCELONA
 |
| (Lluís Cpmpanys i altres regidoss republicans al balcó de l'Ajuntament de Barcelona) |
El dia 14 d’abril de 1931fou un dia de primavera radiant...
El Diario de Barcelona publicava a primera pàgina la fotografia de Francesc Cambó, cap de la Lliga, sortint de votar del carrer Girona, 108, i, en un gran text, es podia llegir: <<En casi todas las capitales de provincia han obtenido mayoría los candidatos antidinásticos>>.
El titular del diari al dia següent ja anunciava la proclamació de la República:
<<Hecho consumado: Hanse precipitado los acontecimientos. Ayer los españoles amanecieron bajo la forma de gobierno monárquico y atardecieron con la proclamación de la República>>.
El 14 d’abril diversos membres de la coalició ERC-USC, guanyadora de les eleccions, acompanyats de simpatitzants republicans, entraren a l’Ajuntament de Barcelona a prendre possessió del poder municipal, doncs no hi volien esperes protocol·làries per proclamar la República... Els acreditava el seu magnífic triomf. Lluís Companys entrava a l’Ajuntament de Barcelona per fer-se càrrec de l’alcaldia, anava acompanyat per Amadeu Aragay, Joaquim Vilà, Nicolau Battestini, Antoni Ortega, Bertran de Quintana i el dibuixant Ricard Opisso. L’alcalde de Barcelona Martínez Domingo els va rebre immediatament però protestà per la forma de procedir dels republicans.
Diversos cronistes de l’època han deixat testimoni d’aquests fets, com l’historiador Ferran Soldevila, el periodista Francisco Madrid, l’advocat Amadeu Hurtado i l’escriptor Josep M. Poblet. Aquest darrer, a Vida i mort de Lluís Companys, parla del moment històric en què els republicans accediren al poder davant l’Alcalde de la ciutat:
<<Martínez Domingo els respon que lliurarà la vara a qui la demani en nom d’un Govern legalment constituït. Aragay intervé ràpid i, agafant-la de damunt la taula, diu adreçant-se a Companys: - Aquí la tens, Lluís. Des d’aquests moments ets l’alcalde de Barcelona. Tot ha anat tan de pressa, mentre Martínez Domingo deixa buit el seient presidencial. El flamant Alcalde, sense vacil·lar, es dirigeix a la balconada de l’edifici. A la plaça de Sant Jaume hi ha unes dotzenes de curiosos que ignoren l’escena que s’acaba de desenrotllar, és quan Companys diu adreçant-se als reunits davant l’Ajuntament: -Poble de Barcelona! Els homes triomfants a les eleccions acabem de prendre possessió de l’Ajuntament i proclamem la República que és el règim promès al poble!- A la sorpresa segueixen uns “visques” i aplaudiments, mentre la nova ja corre de boca en boca i la gent va reunint-se al voltant de la Casa de la Ciutat. És hissada una bandera republicana que algú ha portat d’un centre del carrer Lladó. Al cap de poca estona li fa companyia una altra de catalana. El rellotge assenyala dos quarts i cinc de dues. Pel rostre de Companys s’escorren unes llàgrimes, mentre dóna l’ordre que immediatament es convoquin els regidors elegits i es comuniqui per ràdio la proclamació de la República. Havia complert la paraula donada en els mítings durant la propaganda electoral, on manifestava que si guanyaven les eleccions s’apoderarien de l’Ajuntament, establint el nou règim>>.
La notícia de la proclamació de la República a l’Ajuntament es propagà ràpidament per la ciutat, i d’arreu sortiren manifestacions de ciutadans que enarborant banderes republicanes s’acostaren a la plaça de Sant Jaume. Els manifestants plens de goig cantaven La Marsellesa i, entre el visqui la República i visqui Catalunya, clamen: <<Visca Macià i Mori Cambó!>>. Pels carrers de la ciutat es manifestaven enarborant els nous signes republicans: bandera tricolor, senyeres, imatges de Fermín Galán i García Hernández, emoció, entusiasme...
Mentrestant a la Casa de la Ciutat havien arribat altres regidors electes com Jaume Vachier, Josep Escofet, Jaume Aiguader, Joan Lluhí i Vallescà, Rafael Campalans, etc. Tots ells foren testimoni de la situació de l’històric canvi polític. Companys va ordenar que despengessin de les parets els retrats del rei i tots els signes monàrquics dels Borbons, volia fer el canvi de règim sense necessitat de les estridències de 1868, quan es va proclamar “La Gloriosa” i el poble va assaltar l’Ajuntament i va defenestrar els retrats d’Isabel II i de Felip V i els va cremar al mig de la plaça de Sant Jaume. La Segona República arribava democràticament, sense sang, amb pau i ordre i sobretot amb una gran dosi d’entusiasme col·lectiu. El somni de moltes generacions de republicans per a fi es feia realitat...
Ferran Aisa-Pàmpols
(República Guerra i Revolució, l'Ajuntament de Barcelona, 1931-1939 de Ferran Aisa, (Editorial Base i Ajuntament de Barcelona, Barcelona, 2009).
No hay comentarios:
Publicar un comentario