FERRAN AISA
 |
| (Coberta llibre E. Goldman) |
Emma Goldman (Kaunas-Lituania, 1869-Toronto-Canadà, 1940), era filla d’una família jueva lituana quan aquesta nació formava part de l’imperi rus. Quan tenia 13 anys es va traslladar amb la seva família a Sant Petersburg. Als vint anys va immigrar amb la seva germana Helena als Estats Units, instal·lant-se primer a Nova York on va arribar a muntar una cooperativa de costureres i es va casar amb un emigrant nacionalitzat als Estats Units. Malgrat que el matrimoni va durar deu mesos li va servir per conservar la nacionalitat nord-americana. Emma aviat es va veure involucrada en el moviment anarquista i es va convertir en una propagadora de les idees de Bakunin. Les seves memòries són precisament un cant a la vida i a l’esperança i un generós activisme de propaganda de l’anarquia. Viviendo mi vida d’Emma Goldman ha estat publicat per l’editorial Capitán Swing i la FAL (Madrid, 2014). Aquest primer volum marca el tarannà de la vida d’Emma fins l’any 1911. Emma Goldman faria de la seva pròpia vida una mostra veritable d’art i d’activisme al servei de la causa. La seva arribada als Estats Units va coincidir amb el moviment reivindicatiu dels anomenats màrtirs de Haymarket (Chicago), que havia portat a la forca a quatre anarquistes. Emma va conèixer a Alexandre Berkman, lituà anarquista que vivia als Estats Units, que va ser decisiu en la seva formació anarquista i es va convertir en el seu company. També per aquesta època fa amistat amb l’escriptora anarquista nord-americana Voltairine de Cleyre. Les actives feministes anarquistes van crear el club Mother Eart (Mares de la Terra), que oferia xerrades setmanals sobre diversos temes i vetllades musicals. Gran lectora i amant del teatre va fer xerrades parlant d’anarquisme a través del pensament de Tolstoi, d’Ibsen i de Hauptman. Les seves idees anarquistes no dogmàtiques li feren convertir-se en defensora tant de l’individualisme de Stirner com del col·lectivisme de Kropotkin. La jove anarquista es va dedicar a recórrer de punta a punta els Estats Units convertint-se en una oradora perspicaç i intel·ligent que defensava tant als treballadors explotats com a la dona per la seva condició de desigualtat respecte a l’home. Goldman atreia nombrós públic que acudia a les seves conferències i mítings, això va despertar el recel de la policia i els serveis secrets ianquis que es van dedicar a perseguir-la, detenir-la i tancar-la a la presó moltes vegades. Solidària amb els treballadors va denuncia constantment les persecucions i les brutals repressions patides per els anarquistes que lluitaven per les millores socials. Goldman va conèixer l’anarquista Pere Esteve que havia fugit a Amèrica per denunciar les tortures contra els obrers de Barcelona detinguts arran de la bomba de Corpus. Goldman i els anarquistes del món clamaren contra la nova inquisició espanyola. La fama de Goldman va saltar les fronteres essent convidada a fer gires de propaganda per Europa, especialment, Anglaterra, França, Àustria i Suïssa. A Europa va tenir l’oportunitat de conèixer els gran teòrics de l’anarquisme com Kropotkin i Malatesta i escriptors com Oscar Wilde. L’any 1909 va participar activament en actes als Estats Units de denúncia per la detenció i posterior execució de Ferrer i Guàrdia. Goldman va difondre la idea de l’Escola Moderna i en un dels seus viatge a França va visitar “La Ruche” l’escola lliure creada per Sebastien Faure. Poc després col·laborava en la posada en marxa de la Modern School a Nova York. La vitalitat de Goldman no solament era present en els seus discursos sinó també en la seva forma de viure sense prejudicis ni falses morals, que li feien dir frases com la següent: “Si no puc ballar la vostra revolució no m’interessa”.
Ferran Aisa-Pàmpols
(Barcelona, 19-10-2014)
No hay comentarios:
Publicar un comentario