18/10/14

Vicente Ferrer-Anantapur / Manuel Rivas

VICENTE FERRER
Rumbo a las estrellas con dificultades
Manuel Rivas
Editorial: RBA
(Barcelona, 2013)
Pàgines: 218
Preu: 17 euros
  
CRÒNICA D’UNA VISITA A ANANTAPUR


FERRAN AISA
 


(Coberta llibre Manuel Rivas)
Manuel Rivas (A Coruña, 1957), narrador, poeta i periodista que escriu tant en gallec com en castellà i és autor d’obres d’èxit com Un millón de vacas, Que me quieres amor on figura el conte "La lengua de la mariposas", portada al cinema per José Luis Cuerda i entre altres novel·les destaquen El lápiz del carpintero i Los libros arden mal. En el camp poètic la seva obra principal es troba en l’antologia Do descoñecido ao descoñecido (1980-2003). També ha publicat diversos reculls d’articles de la seva obra periodística. L’actual assaig de Rivas és un treball de camp de tipus periodístic basat en el seu viatge l’any 2013 a la Índia i més concretament a la zona d’Anantapur (Andrha Pradesh) on la Fundació Vicente Ferrer desenvolupa una gran activitat contra la pobresa i la marginació de milers d’indis, sobretot dels considerats intocables. Manuel Rivas per portar endavant la seva crònica s’ha entrevistat amb la família catalana de Ferrer, amb els pilars de la Fundació Anna i Moncho Ferrer i amb diverses persones que ham viscut d’a prop els canvis efectuats en aquesta zona de l’Índia. Tot plegat fa que aquest assaig
tingui un gran valor testimonial i històric no solament sobre els canvis efectuats a Anatapur. A través de l’entrevista efectuada per Rivas a la família de Ferrer a Calella ens assabentem que procedia d’una família de camperols de Real de Gandia (València), que el seu pare immigra a Amèrica abans d’instal·lar-se definitivament a Barcelona on regentava una botiga de fruites al Bor. Durant la República Vicente Ferrer, encara essent un adolescent, s’afilià al POUM i es dedicà també a jugar a futbol i durant la guerra va ser reclutat i he enviat al front de l’Ebre. Acabada la guerra civil a Catalunya hi visqué la maledicció dels camps de refugiats a França. De la calamitat d’Argelès-sur-Mer va retornar com presoner de guerra a Espanya per anar-hi a parar al camp de concentració de Betanzos (Galícia) i a continuació fer el Servei Militar a Madrid. Els
seus estudis frustrats de Dret a la Universitat i el seu pas cap a la Companyia de Jesús. Finalment el 1962 fou destinat com missioner a l’Índia. Vicente Ferrer es va convertir en un terratrèmol quan va veure la realitat en què vivien milions d’indis.Va aprendre els
idiomes més usuals d’aquella gent no per evangelitzar-los sinó per comprendre’ls. Rivas, escriu: “Admiraba a Tolstoi, entre los escritores. Y Tolstoi admiraba a las personas que sabían hacerses sus propios zapatos. La forma en que Ferrer se adentró en

la realidad de la India, la visible y la invisible, fue caminar hasta que se rompían las sandalias. Ese era el día de descanso, el de reponer las sandalias. Ferrer es definia com existencialista, a la seva manera, doncs tenia una ironia superior dels que es consideraven existencialistes.  L’any 1968 va haver de lluitar perquè no l’expulsessin de l’Índia, però milers de persones van sortir al carrer per fer-li costat i la mateixa Indira Ghandi el va recolzar; i Rivas, escriu: “Ferrer le confesó a Oliveras que cuando recibió la orden de abandonar la India se acordó de uno de los himnos de su juventud: "Negras tormentas agitan los aires / nubes oscuras nos impiden ver..." (...) Y el Father, el misionero jesuïta, esbozó la sonrisa rebelde, el no que dice sí: ¡A las barricadas!” 
Un any més tard posava en marxa el seu projecte a Anantapur. La crònica de Manuel Rivas continua amb la visió de la seva visita a Anantapur i les realitzacions efectuades per la Fundació Vicente Ferrer en la construcció d’habitatges, pous d’aigua, escoles,
hospitals, organització del treball, etc. I fins i tot es topa amb l’equip de televisió que està gravant un film dedicada a l’home que va revolucionar aquest departament de l’Índia, Vicente Ferrer Moncho (Barcelona, 1920-Anantapur, 2009).
Ferran Aisa-Pàmpols,

(Barcelona, 18 d'octubre de 2014)

No hay comentarios:

Publicar un comentario