FERRAN AISA
(Vista del Turó de la Peira, un dels set turons de Barcelona) |
La Barcelona que deixa el mar i la Ciutat Vella i s’escampa pel Pla, està limitada per dos rius (Besós i Llobregat) i la muntanya de Montjuïc i la serra de Collserola. La ciutat s’aixeca, de la mateixa manera que Roma o Lisboa, sobre set turons: Puget, Monterols, Modolell, Peira, Carmel, Creueta del Coll i Rovira. Geogràficament aquests turons són perllongacions de la serra de Collserola amb el cim del Tibidabo (512 m.) i estan formades pels mateixos materials del Paleozoic que Montjuïc (173 m.).
Des del Pla Barcelona iniciem una excursió per aquests set turons dispersos per Barcelona que, la majoria d’ells, foren habitats per la tribu laietana dels ibers.
Un dels accessos al Turó de la Peira és per la barriada de Santa Eulàlia de Vilapiscina al districte d’Horta-Guinardó, pujant pel carrer Canfrach s’arriba al Parc del Turó de la Peira coronat el seu cim (138 m.) per una gran creu de ferro i un mirador de la ciutat.
El Parc Municipal del Turó de la Peira fou inaugurat el 1936, el qual consta actualment de 8 hectàrees de matolls i de pinars. El parc original va menguar els anys seixanta degut a la proliferació de noves cosntruccions. Dins del Parc trobem diverses zones d'esbarjo, zona de jocs infantils i instal·lacions esportives.
L’anomenat Parc dels Tres Turons, situat al districte Horta-Guinardó, el formen els següents: Rovira, Carmel i Creueta del Coll.
El Turó de la Rovira (262 m.) es troba el Parc de Guinardó o Font del Qüento. L’Ajuntament va urbanitzar el parc 1917 segons un projecte de Jean-Claude-Nicolas Forestier. La seva font es va fer molt popular i atreïa els veïns de la zona a passar-hi el dia els dies festius i els infants anaven el dimecres de cendra a enterrar la sardina. També era habitual que la gent anés a omplir els càntirs i les galledes però com rajava tan poc aigua que sempre hi havia algú que explicava un conte per entrenir els que feien cual d’aquí el nom de Font del Qüento. El Turó de la Rovira és un espai de memòria viva de Barcelona, on conviuen vestigis d’un poblat iber, les antigues instal·lacions militars republicanes i restes de les barraques de mitjan segle XX. Al seu cim destaca la Bateria antiaèrea de la guerra civil (1936-1939).
El turó del Carmel (262 m.) té en el seu si el Park Güell i el Parc del Carmel. Aquest turó, situat a l’oest del Turó de la Rovira, era conegut amb el nom de la muntanya pelada. Pel carrer de Mülhberg seguim fins la cruiïlla de la carretera del Carmel, en la part baixa del turó hi ha el Santuari de Nostra Senyora del Carmel seguint el camí cap amunt s’arriba al punt més alt del turó des d’on es contempla una preciosa vista de Barcelona. El pont de Mülhberg es troba situat sota els antiaeris del Carmel, uneix d’una part a l’altra les antigües pedreres del Guinardó. Els anys cinquanta el cim també era ple de barraques que, en aquest cim, els pobladors anomenaven Francisco Alegre.
Al turó de la Creueta del Coll hi ha també el Parc del mateix nom, que fou construït en una antiga pedrera. S’hi pot accedir pel passeig de la Mare de Déu del Coll o pel carrer Castellterçol, a la seva entrada trobem un monòlit de ferro, escultura de d’Ellsworth Kelly, al darrere hi ha una gran plaça de 6.000 m2 envoltada d’arbres, espais de joc per la mainada i taules de pic-nic. Dins del parc destaca la gran escultura Elogi de l’aigua, d’Eduardo Chillida. El cim està coronat per una creu de ferro...
Els altres tres turons de Barcelona són de pendent més suau i es troben domesticats del tot, pertanyen al districte de Sarrià-Sant Gervasi. Avui en dia la part més alta de tots tres turons són esplanades enjardinades que formen part de les barriades on s’hi troben. El Turó del Puget o El Putxet (183 m.) està delimitat per una banda per la República Argentina i plaça Lesseps i per l’altra pel carrer de Balmes i General Mitre. El barri va començar a construir-se partir de 1850 com a conseqüència de l’extensió de Gràcia cap a Collserola. El Turó de Monterols (127 m.) està gairebé tot construït fins el cim on hi ha un petit parc. Aquest turó està situat entre el carrer Balmes i General Mitre. El Turó de Modolell (108 m.), situat a prop del carrer Copènic, guarda a la part més enlairada el Monasteri de Santa Magdalena, un bell edifici avui integrat en el paisatge al qual s’arriba per unes escales...
Ferran Aisa-Pàmpols
(Article inèdit)
No hay comentarios:
Publicar un comentario