Lluís Companys / 6 d'octubre 1934

LLUÍS COMPANYS I ELS FETS D’OCTUBRE

(Companys -al centre de la foto- i els consellers de la Generalitat a la presó després dels Fets d'Octubre de 1934)

FERRAN AISA
 
Els periodistes barcelonins Elena Lorente i Manuel Simó han realitzat una investigació dels fets del 6 d’octubre de 1934, que té com a fil conductor el sumari militar que es va seguir contra el president de la Generalitat, Lluís Companys i altres trenta set persones, arran de la proclamació de l’Estat Català dins de la República Federal Espanyola. L’accés a aquesta documentació ha motivat als autors d’aquest assaig a capbussar-se en el procés i les seves seqüeles immediates. El resultat de la investigació és aquest estudi de 286 pàgines que presenta Pagès Edicions a la seva col·lecció Guimet, El Sis d’octubre del President Companys. El federalisme com a defensa de les llibertats contra el feixisme.
A partir de la causa militar 81/1934, els autors s’endinsen a la recerca de nous documents històrics per donar fe i testimoni d’aquells fets d’octubre de 1934. Els autors, per desenvolupar el seu treball, cerquen el suport del testimoni de militars i jutges, i també la visió dels periodistes i advocats implicats tant en la difusió, com en la defensa del cas. Precisament aquesta triple visió històrica son els eixos que vertebren aquesta estudi. És a dir, els autors ofereixen al lector el procés dels principals implicats en el 6 d’octubre, a través de la història, el dret i el periodisme.
En el pròleg del llibre ja es fa saber que aquest assaig és un producte de l’anomenat periodisme d’investigació: <<...tan poc cultivat encara i tan necessari -diuen-, d’altra part, per recuperar i mantenir la memòria històrica, que molts voldrien veure soterrada per sempre>>.
Elena Lorente i Manuel Simó no únicament presenten el procés dels implicats davant dels jutges militars sinó que també s’endinsa en el moment històrics en què es van tenir lloc els fets i que van coincidir, no per casualitat, amb l’octubre roig d’Astúries. El tancament dels detinguts als vaixells Uruguay i Ciudad de Cádiz, la detenció també de Manuel Azaña i la mobilització de l’Aliança Obrera. Tot un reguitzell de fets que es van produir en uns moments en què la dreta més reaccionària ocupava el Govern central. Els autors a més centren els fets dins de la història com a vivència personal dels seus protagonistes. El resultat d’aquest esforç documental, precisament, és aquest treball realment interessant i oportú per un doble motiu, per una banda la vessant històrica que sempre és alliçonadora i per l’altra la similitud -salvant les distàncies del temps històric- amb l’època actual. Involucions tant a nivell social com nacional i internacional, amb el creixement de les posicions de l’extrema dreta i el desencadenament del militarisme que allunyen, com en els anys trenta, l’esperança de pau al món.
Les causes que l’octubre de 1934 van empènyer a defensar tant
 al president Companys (i altres catalans) com els espanyols d'aquesta tendència republicana, segueixen avui en dia com una conquesta pendent. La idea del federalisme com a marc de concòrdia entre els pobles i les persones i la creació d'un Estat propi per Catalunya, és avui per avui encara una “utopia”. Una "utopia" que ha estat sempre malvaretada per les forces unionistes i centralistes de l'Estat espanyol.
 Els autors presenten aquest assaig amb l’objectiu d’explicar els fets i les conseqüències d’un dels esdeveniments més importants en la història de la Catalunya contemporània. Hi ho fan amb un llenguatge periodístic però amb la sagacitat dels investigadors, així documenten la seva tesi amb l’aportació de documents que fins ara no havien vist la llum.
El somni del president Companys era la creació d'un Estat català dins de la República Federal Espanyola, i això ho acompanyava de la justícia social i de les llibertats de Catalunya. Com a colofó, Lorente i Simó, reprodueixen una entrevista de Companys, l’any 1938, a Solidaridad Obrera, en qué el president català remarca els seus ideals federalistes: 

<<El problema de les nacionalitats ibèriques es pot solucionar per la lliure federació dels pobles que formen la meravella peninsular. La grandària d’Espanya sols pot fondre’s de cara al Dret, a la Història, a la Geografia i a la veritable naturalesa del conjunt hispànic sobre les bases d’una República federal>>.

 
Ferran Aisa-Pàmpols
(Arte Urbano, núm. 15, gener-febrer de 2005)