William Morris / Utopia

EL FAR
 
NOTÍCIES D’ENLLOC DE MORRIS
 

(Coberta Noticias de ninguna parte de W. Morris (Ed. Hacer, Barcelona, 1981)

FERRA AISA
 

William Morris  (1834-1896), un dels pensadors utòpics de la revolució industrial, manifestava: <<Per sort hi ha alguna utopia on l’home torna a ésser l’amo de la seva vida; on no se’l redueix a la condició de màquina a la que és precís alimentar, vestir i allotjar per a què doni el màxim rendiment; on se’l manipula des de la joventut per fer d’ell un “bon ciutadà”, és a dir, un ciutadà perfectament sumís a les lleis i incapaç de pensar hom mateix.>>
La utopia és un somni que no viu enlloc, però  Morris va saber anar-hi fins aquest mític món i traslladar-nos-el. El somni igualitari de Morris partia de la trajectòria de la vida sota un ideal comunista de llibertat. Morris s’inspirà amb l’obra de Bellamy per escriure la seva pròpia utopia, que ja havia elaborat en el poema A Dream of John Ball (El somni de John Ball), publicat l’any 1866 a Commonweal.: <<Torno a la vida i a la mort i et deixo, i no sé si tinc que esperar que vegis en somnis els dies que vindran després de tu per fer-te entrar al futur, ja que ignoro si això t’ajudarà o et perjudicarà.>>
Notícies d’enlloc és una utopia que està poblada d’homes que ja no tenen mentalitat d’esclaus, per tant no es tracta de presentar els nous mecanismes socials, sinó que Morris mostra i desenvolupa quin és el comportament dels homes en una societat lliure, que ja viuen la plenitud de l’anomenat socialisme.
Els habitants de la societat descrita per Morris tampoc tenen necessitat de religions ni de Déus, doncs un poble veritablement feliç no necessita cercar en el més enllà la felicitat ni el cònsol a les seves desgràcies en la vida terrenal.  L’esperit de Morris es manifesta seguint el criteri anarquista: <<Ni Déu, ni amo.>>  
A Notícies d’Enlloc, l’única “religió” que perdura és la “religió” humana: <<¿Però quina dificultat hi ha avui en professar la religió de la humanitat, quan els homes i les dones que la composen són lliures, felices, enèrgiques, bells i belles quasi sempre i envoltats d’una estètica que ells mateixos creen? ¿Ara que fins la mateixa naturalesa humana millora en lloc d’empitjorar amb el contacte amb la humanitat?>>
William Morris recull també el pensament de Ruskin quan manifestava: <<¿Què necessiten els homes per ésser feliços?>>
La resposta de Morris a aquesta pregunta serà també senzilla i directa: <<La felicitat la proporcionarà solament l’harmonia basada en la companyonia, l’abundància, el sol, l’aire pur, l’espai lliure, el plaer, el treball, la poesia i l’art.>> 
Morris es considerava un somiador de somnis nascut en un temps que no era el seu, però quants somiadors fan falta per construir una utopia?

Ferran Aisa-Pàmpols
(Catalunya, núm. 113, gener de 2010)