The Beatles forever / poema Ferran Aisa

El 5 d'octubre de 1962 el grup britànic The Beatles va publicar el seu primer disc amb l'èxit "Love me do". En homenatge recupero aquest poema escrit després de la mort de George Harrison el novembre de 2001.

(Primer disc The Beatles octubre de 1962)

THE BEATLES FOREVER

 

 FERRAN AISA



                                                  The are places. I’ll remember
                                                             all my life, though some have changed,
                                                             some forever, no for better,
                                                             some have gone and remain.
                                                                             Lennon & McCartney, In my live

 

Te`n recordes Joan
quan pujàvem al terrat
del carrer de la Cadena
amb l’Agustí i l’Andreu
a cantar i a conspirar
sota els estels de l’infern?
Te’n recordes Joan
de black is black
i del nostre amagatall
al colomar del terrat,o
on érem àngels borratxos
posseïts per la música Pop?
Te’n recordes Joan
de la meva guitarra
i de la cançó de matinada
de Serrat?
De les cançons de Dylan
i dels temps que anaven canviant;
i dels Rolling i dels Beatles:
-Michelle, ma belle...
Te’n recordes Joan
dels falciots que volaven
a les primaveres del cor,
Te’n recordes
de la Sagrarito
ballant el twist de la “Popotito”,
dels ulls de la Mercè,
de la “mini” de la Montserrat,
de la tendresa de l’Anna
i de como s’estremia la Maribel
amb la mirada mística de George?
I, sobtadament, enamorada
d’aquest mite, ens deia:
-Me’l menjaria a petons!
Ten’ recordes Joan,
te’n recordes encara
de Love me do, de Twist and shout
i de Yesterday?
T’en recordes Joan
quan vam veure la peli
al cinema Rondes,
-ah, quina nit la d’aquell dia!
Els Beatles corrien i cantaven
entre els crits de les fans
Barcelonines.
I les nostres corredisses pel barri Xinès
cantant: -She love you, yeah, yeah, yeah...
Ringo amb els seus anells
tenia un encanteri especial,
i no diguem John Lennon
que per a les noies era un déu,
recordeu George tocant el sitar?
Però Paul era el preferit de l’Agustí,
el nostre “beatle” del barri:
-Mireu la portada de “Revolver”,
i, enveja podrida,
ens la passava pels morros.
Te’n recordes Joan
d’aquells dies de joventut,
d’esborrajada alegria,
amb remors de silencis i petons,
amors furtius darrera dels portals
i l’aire ple de gemecs de cançons?
El carrer era com un riu
per on caminaven les ànimes en pena
de la Barcelona gris del franquisme.
Te’n recordes Joan,
l’Andreu era molt més del Rolling
i somiava que vivia en el núvol
de l’excèntric Mick Jagger;
quina mala sort,
l’Andreu se’n va a anar
en plena joventut
sense tenir temps de dir-nos adéu.
Te’n recordes Joan
del nostre jurament d’honor
de ser fidels als Beatles forever;
te’n recordes quan anàvem
com boixos cantant pels carrers:
el yellow submarine...
Ara que han passat els anys
i que les dècades ja no són prodigioses,
ara que la vida ens cobra peatge,
de sobte me’n recordo
i us enyoro vells amics
dels terrats i carrers del Raval.
Quanta vida passada,
quants disbauxes psicodèlics,
quanta emoció sota la lluna
amb les notes i els acords
de Taxman o Ticket to ride.
I, ara, malgrat el déu temps,
lluny del Joan, de l’Agustí,
de les noies del terrat,
i sense l’Andreu,
encara ressuscito
i m’omplo el sarró de força
quan sento la veu de Paul
amb una bella melodia,
colom que vola lliure
per un cel de colors,
i amb esperança
i tal vegada amor,
diu: -Hey Jude...


Ferran Aisa-Pàmpols
(Publicat al llibre Rambla del Raval, Emboscall, Vic, 2003)