GLOSSA A LLUÍS COMPANYS (El Tarròs, 1882-Barcelona, 1940)
Ferran Aisa
 |
| (El president Companys saludant en un acte públic) |
Fa un parell de dies hem commemorat el centenari de l’assassinat “legal”, al Castell de Montjuïc, del fundador de l’Escola Moderna, Francesc Ferrer i Guàrdia. Avui commemorem l’aniversari de l’afusellament del president de Catalunya, Lluís Companys i Jover (El Tarrós-Lleida, 1882-Barcelona, 1940). Fa seixanta-nou anys que el govern franquista el condemnava a mort i l’assassinava també al Castell de Montjuïc. Ferrer i Guàrdia i Companys, marcats per un mateix afany de justícia i llibertat, foren eliminats de la mateixa manera per l’Espanya negra i inquisitorial. Per l’Espanya enemiga de Catalunya i de la llibertat.
Lluís Companys va sentir de molt jove inquietuds polítiques, des dels setze anys va estar al servei del seu país. Les seves tres principals preocupacions eren: l’educació del poble, la llibertat de les persones i la de Catalunya. A la Universitat va participar amb els seus amics Francesc Layret i Humbert Torres, a la fundació de l’Associació Escolar Republicana. Va donar classes a l’Extensió Universitària per Obrers de la Universitat de Barcelona i fou un dels fundadors de l’Ateneu Enciclopèdic Popular de Barcelona.
Lluís Companys va participar per primera vegada en un míting, el 31 de març de 1901, a la plaça de toros “Les Arenes”, aleshores tenia 19 anys, defensant les idees federalistes republicanes. La seva militància política va passar per tot el ventall de partits nacionalistes i republicans d’esquerres: la Unió Republicana, el Bloc Autonomista Català, la Unió Federal Nacionalista Republicana. La seva inquietud político-social el van portar al periodisme, fundà La Barricada, i col·laborà, entre altres publicacions, a La Aurora i a La Publicidad.
L’any 1915-1916 prossegueix la seva tasca política a la Joventut Republicana de Lleida, fent propaganda dels seus ideal recorre les terres de ponent en una tartana per fer conferències i mítings. En alguns d’ells coincideix amb el seu amic i paisà Salvador Seguir “El Noi del Sucre”.
L’any 1917, conjuntament amb Francesc Layret i amb Marcel·lí Domingo, és cofundador del Partit Republicà Català i el periòdic La Lucha, portaveu de l’esmentat partit. Aquell mateix any és elegit regidor a l’Ajuntament de Barcelona en representació del Districte Cinquè, el popular Barri Xino. El PRC s’acosta al potent moviment anarcosindicalista a través dels seus militants més influents: Salvador Seguí “El Noi del Sucre”, Martí Barrera, Simó Piera, Pere Foix i Josep Viadiu. Barcelona, després de la Vaga de la Canadenca, viu moments de delicada vida político-social amb l’aparició del pistolerisme, l’aplicació de la Llei de Fugues i les detencions governatives indiscriminades. Francesc Layret i Lluís Companys posen el seu gabinet d’advocats al servei de la defensa dels militants cenetistes. Lluís Companys també és detingut per ordre governativa per la seva implicació en la lluita social. El 30 de novembre de 1920 són deportats al Castell de la Mola a Maó Lluís Companys, Salvador Seguí, Martí Barrera i altres militants de la CNT. El mateix dia el seu amic Francesc Layret és assassinat al sortir de casa seva per anar a protestar al governador les detencions Tres anys més tard els pistolers a sou de la patronal assassinaran a Seguí “El Noi del Sucre”, l’enterrament serà presidit per Lluís Companys.
Mentre Companys és a “La Mola” els seus amics del partit republicà el presenten a les eleccions per cobrir la vacant que Layret ha deixat a Sabadell. Els republicans i els obrers sabadellencs es mobilitzen i l’acta serà per Companys que aconseguirà 3.532 sufragis, quatre-cents més que el representant de la Lliga. El triomf electoral provoca el seu alliberament. Company des del seu escó va defensar la llibertat sindical i va combatre la hipocresia de la burgesia catalana, que permetia el manteniment de pistolers a sou, amb el beneplàcit del governador general Severiano Martínez Anido i del cap de la policia general Miguel Arlegui. Lluís Companys, a més, va participar activament en el debat que promovia l’Ateneu Enciclopèdic Popular, aleshores presidit per Jaume Aiguader i Miró, per la pau i contra el terrorisme a Barcelona.
Lluís Companys, fill d’una família benestant de la pagesia lleidatana, fundà l’any 1922, la Unió de Rabassaires de Catalunya; una organització sindical per defensar la gent del camp; i també el periòdic La Terra.
Durant la dictadura de Primo de Rivera és detingut diverses vegades, la darrera el 30 de setembre de 1930. Des de la Presó Model col·labora en la creació del Comitè Revolucionari de Catalunya, que formen: republicans, socialistes, comunistes i cenetistes. En sortir de la presó farà d’enllaç entre els partits republicans catalans i el Grup “L’Opinió” amb la intenció de formar un nou partit republicà, d’esquerres i nacionalista, així naixerà l’Esquerra Republicana de Catalunya, que serà hegemònica a Catalunya fins l’any 1939.
En el míting de tancament de campanya per les eleccions municipals del 12 d’abril de 1931, Companys diu:
<<Lluitem per Catalunya, perquè per les altres coses hi ha molts homes que poden lluitar, però per Catalunya només podem lluitar els catalans.>>
El dia 14 d’abril es proclamava la República a tot Espanya. A Barcelona es va proclamar abans que a Madrid, i fou precisament Companys l’encarregat de fer-ho des del balcó de l’Ajuntament de Barcelona. Els regidors elegits es dirigeixen sense esperes protocol·làries a l’Ajuntament de Barcelona, i malgrat les protestes de l’alcalde Martínez Domingo, per l'acció directa li prenen la vara i proclamen la República.
<<Aquí la tens, Lluís –diu Aragay- des d’aquests moments ets l’alcalde de Barcelona. Tot ha anat tan de pressa, mentre Martínez Domingo deixa buit el seient presidencial. El flamant Alcalde, sense vacil·lar, es dirigeix a la balconada de l’edifici. A la plaça de Sant Jaume hi ha unes dotzenes de curiosos que ignoren l’escena que s’acaba de desenvolupar, és quan Companys diu adreçant-se als reunits davant l’Ajuntament: -Poble de Barcelona! Els homes triomfants a les eleccions acabem de prendre possessió de l’Ajuntament i proclamem la República que és el règim promès al poble!->>
A continuació hissen la bandera republicana i poc després una de catalana li fa companyia. Lluís Companys, durant la Segona República, ocuparà els càrrecs: alcalde accidental, governador Civil de Barcelona, diputat, president del Parlament de Catalunya, ministre de Marina del govern republicà i, a la mort de Macià, president de la Generalitat.
El 6 d’octubre de 1934 proclamà l’Estat Català dins de la República Federal Espanyola, per aquest motiu serà detingut amb tot el seu govern i condemnat a 30 anys de presó. La victòria electoral del Front d’Esquerres del 16 de febrer de 1936, li permetrà gràcies a l’amnistia sortir de la presó i retornar a ocupar la presidència de la Generalitat de Catalunya.
Durant la guerra civil i la revolució, mantindrà un paper destacat com a president de Catalunya. Companys aconseguí l’establiment d’un pacte de totes les forces polítiques d’esquerres i dels sindicats, especialment amb la CNT-FAI, per a construir la nova Catalunya popular. Una nova Catalunya autogestionada, socialment avançada i nacionalment, sobretot en la primera etapa del 19 de juliol de 1936 fins el maig de 1937, independent d’Espanya. Lluís Companys,fins el final de la guerra, va liderar Catalunya i la va defensar dels seus enemics. Precisament pel seu lliurament a la defensa de la causa de la llibertat i de Catalunya, per tot allò que representava fou detingut a París pels vencedors que no van dubtar en cercar la col·laboració de la Gestapo. Els franquistes van voler eradicar el símbol de Companys i en una farsa de procés militar fou condemnat a mort i afusellat el 15 d’octubre de 1940 als fossars del Castell de Montjuïc.
I per acabar citaré els clams que pronunciava Companys al final dels seus discursos: <<Catalans, visca Catalunya, visca la llibertat!>>
Ferran Aisa i Pàmpols
(Granollers, 15 d’octubre de 2009)
No hay comentarios:
Publicar un comentario