Joan Salvat-Papasseit / Universitat Catalana d'Estiu (Prada-Conflent)

(Cartel dels actes realitzat per Josep Guinovart)

TRES FACETES DE JOAN SALVAT-PAPASSEIT
(Sinopsi de les tres classes realitzades per Ferran Aisa i Pàmpols els dies 23-24 i 25 d’agost de 2009 a la XLI Universitat Catalana d’Estiu de Prada de Conflent)

TRES FACETES DE JOAN SALVAT-PAPASSEIT

FERRAN AISA

(Joan Salvat-Papasseit, 1894-1924)

Joan Salvat-Papapasseit (Barcelona, 1894-1924), fill de família humil i orfe de pare mariner (fogoner d’un vaixell), va passar la seva infantesa des del 7 anys acollit al “Asilo Naval Español”. Als dotze anys es va integrar a la vida laboral fent d’aprenent de diversos oficis i mosso de magatzem. Però la seva dèria per aprendre el va encaminar cap el camp de la cultura a través de la lectura i les xerrades amb els amics. De formació autodidacta va desenvolupar els seus coneixements en centres com l’Ateneu Enciclopèdic Popular o a les mateixes llibreries de vell. Filosofia i sociologia seran les lectures preferides del jove Salvat, alguns dels seus lector preferits són: Nietzsche, Carlyle, Ibsen, Maeterlink, Kropotkin, Reclus, Gorki, Stirner, Maragall, Noel, Ors, Gener, Alomar, Ruiz, Samblancat... Tots plegats aniran formant el seu caràcter rebel, humà i literari. Abans dels vint anys ja escriu articles de caràcter revolucionari a periòdics com Los Miserables i Justicia Social. Salvat-Papasseit militarà, aleshores, a les Joventuts Socialistes de Barcelona i iniciarà “Las glosas de un socialista” als periòdics Energía i Sabadell Federal. L’acció social i el pensament polític avancen ràpidament en el jove Salvat que aviat crearà, seguint la filosofia d’Ibsen, Nietsche i Stirner, la seva pròpia publicació Un enemic del poble. El socialista desencisat marxarà ràpidament, en un moment de reflexió individual, cap a la divina acràcia i, poc després, cap un catalanisme separatista de forts lligams socials. Mentre el Salvat polític va deixant enrere les diverses posicions ideològiques neix amb ell l’afany avantguardista. I ho fa novament lligat a lectures d’autors, entre altres d’Apollinaire, Mallarmé, Tzara, Marinetti i Reverdy  i a la influència d’artistes com Torres-García i Barradas. La seva relació amb els futuristes, els avantguardistes europeus i els ultraistes espanyols aniran marcant el seu procés de “poetaavantguardiacatalà”.  L’aparició d’Arc Voltaic o els seus llibres Poemes en ondes hertzianes i L’irradiador del port i les gavines són tot un testimoni d’aquests moments d’avantguarda. El següent pas de Salvat, enmig d’una greu malaltia, serà esdevenir el poeta pur, popular, eròtic i romàntic de La Gesta dels estels, Les Conspiracions, El poema de la rosa als llavis i Óssa Menor.    
Tres facetes de Salvat-Papasseit

I ANYS DE FORMACIÓ I LLUITA
II L’ENEMIC DEL POBLE
III EL POETAVANTGUARDISTACATALÀ
CRONOLOGIA JOAN SALVAT-PAPASSEIT I EL SEU TEMPS (1894-1924)


I Anys de formació i lluita (1894-1916):
 
(Lectures: Elisée Reclus, El hombre y la tierra;Piotr Kropotkin La conquista del pan i Autour de ma vie; Màxim Gorki La mare  i Les meves universitats; Víctor Hugo, Los miserables; Emile Zola, Germinal; Ernest Renan, Vida de Jesús; Joaquín Costa, Oligarquía y caciquismo en la actual política de España;  Pio Baroja, La lucha por la vida; Azorín, La Voluntad;  Eugenio Noel, República y flamenquismo, Miguel de Unamuno, En torno al casticismo; Gabriel Alomar, La columna de foc i Futurisme; Eugeni D’Ors, Glosari; Àngel Samblancat, Jesús atado a la columna; Peius Gener, La mort i el diable; Felip Cortiella, Anarquines; Dídac Ruiz, Del Poeta Civil i del Cavaller i De l’entusiasme com a principi de tota moral; T. Carlyle, Els herois i Sartur resartur; Goethe, Pensaments;  José Nakens, La vuelta de Cristo; Joan Maragall i Jacint Verdaguer, Obra poètica); etc.

Joan Salvat- Papasseit neix 16 de maig de 1894, fill de Joan i Elvira, resideix al carrer Urgell, 93 de Barcelona i es batejat a la parròquia de Santa Madrona. A la tràgica mort del seu pare succeïda a bord del Montevideo de la Companyia Transatlàntica del potentat Marquès de Comillas, hi passa a residir a l’Asil Naval, situat en un vaixell ancorat al port de Barcelona. Es tracta de la coberta Tornado.
Quan als dotze anys s’integra a la ciutat i la vida laboral, Salvat inicia les seves universitats: llibreries de vell, Ateneu Enciclopèdic Popular, etc. La seva relació amb altres joves i amb intel·lectuals anarquistes i d’esquerres serà fonamental per la seva formació humana, cultural i social.
Llibreries de Vell (Antoni i Enric Palau, Francesc Ricart, Joan Alavedra, Emili Eroles, Ramon Vinyes, Josep Casas...)
Ateneu Enciclopèdic Popular (J. M. de Sucre, Manuel  Ainaud, Joan Amades, Amador Revilla)
L’antiflamenquisme (Daniel Cardona, Emili Eroles, etc.)
Bar del Centro contacta amb les redaccions de publicacions com Los Miserables – Energía – El Talión. Fa amistat amb Angel Samblancat, Fernando Pintad, Lluís Capdevila, Mateo Santos, Emili Eroles, Plató Peig...
És Processat el 26 de març de 1916 per l’article “Un pueblo, Portugal”, publicat a Los Miserables; el defensa l’advocat Eladi Gardó, fundador de l’Ateneu Enciclopèdic Popular i membre del Partit Radical. Durant sis mesos treballa de vigilant de fusta al moll.
Entra a forma part de la Joventut Socialista, escriu a Justícia Social i Sabadell Federal. Fa amistat amb Andreu Nin, Gabriel Alomar, Joan Sallarés, Joan Puig i Pujol. Publica el col·leccionable La glosa de un socialista. L’1 de juliol de 1916 publica el primer article en català “La Nacionalitat i el socialisme” a Sabadell federal.
Joventut Catalanista – Barceloneta (Aplecs Martorell- Sant Just Desvern). Amistat amb Daniel Cardona, Francesc Pujols, Salvador Miquel, Emili Ferrer...

II: L’ENEMIC DEL POBLE (1917-1920)
(Lectures: Ibsen, Un enemic del poble i Els pilars de la terra; Nietzsche Així parlava Zaratruta i Més enllà del bé i del mal; George Sorel, Las ilusiones del progreso; de Kropotkin, Palabras de un rebelde; J. Torres-García, El descubrimiento de si mismo i Cartas a Julio que tratan de cosas muy importantes para los artistas; E. D’Ors, L’art en relació a l’home etern i l’home que passa; W. Whitman, Fulles d’herba (traduït al català per Cebrià de Montoliu); Marinetti, El futurisme i Paraules en llibertat; i els poetes: Apollinaire, Reverdy, Albert-Birot, Max Jacob, Tzara, etc.)
Llibreries Laietanes (tertúlies improvisades a peu del mostrador amb poetes, artistes i amics. Coneix Peius Gener, Cristòfor de Domènech, J.M. López-Picó, J. V.Foix, Josep Pla, Carles Riba, J. M. Sagarra, Marià Manent, Francesc Pujols, Xavier Nogués, Manolo Hugué, Jaume Guàrdia, etc.)
Funda el Full de subversió espiritual L’Enemic del Poble, on hi col·laboren: J. Torres-García, Rafael Barradas, J. M. de Sucre, Joaquim Folguera, Ramón Gómez de la Serna, etc. Apareix Arc Voltaic revista d’Avantguarda. La coberta de primer i únic número la realitza Joan Miró. Salvat-Papasseit publicxa “Concepte del poeta” i “Primer Manifest Futurisa Català. Contra els poetes en minúscula”. Publica el seu primer llibre de versos: Poemes en Ondes hertzianes.
Salvat-Papasseit col·labora en les següents publicacions: Som!..., Vell i nou, L’Instant, Psiquis, Mar Vella, La Columna de Foc, Terramar, La Revista, El Dia de  Terrassa, Grecia, etc.
Són els seus amics i companys de viage literari: J. M. Junoy, J. V. Foix, J. Pérez-Jorba,  Salvador Miquel, Emili Ferrer, Tomàs Garcés, Salvador Eulàlia Torrell, Josep M. Prous i Vila, J. M. Millàs i Raurell, A. Maseras, Josep Carbonell, Joaquim Ventalló, Isaac del Vando Villar, Gillermo de Torre, etc.
Primers símptomes de malaltia (1918). Daniel Cardona el convida a casa seva per a fer repòs i Emili Badiella a la Masia de Can Robert a Matadepera.

EL POETAVANTGUARDISTACATALÀ (1921-1924)

Salvat i el seu germà es fan editors a través de la Llibreria Nacional Catalana (secció de llibreria de les Galeries Laietanes), hi publiquen:  Joan Maragall (1921), L’ocell daurat (1921) i Poema barbre de Serrallonga (1922), de Josep Maria de Sucre; Al vent de la ciutat (1921), de Joan Malagarriga; Septemari de maig (amb música d’Antoni Marquès-Puig i dibuixos de J. M. Marquès-Puig) (1921) i Dites de tot l’any (1922), de Josep Maria López-Picó; Les Conspiracions (1922), de Joan Salvat-Papasseit; Retalls d’hores (1922), d’A. Rosich Catalán; Llibre de Job (1922), de Francesc Pujols; L’art en relació amb l’home etern i l’home que passa (1919) i La regeneració de si mateix (1919), de J. Torres-García; La Catalunya pintoresca (1919), de Xavier Nogués, Joan Sacs (Feliu Elias) i Francesc Pujols; Poemes & Cal·ligrames (1920), de Josep Maria Junoy, amb un prefaci d’Apollinaire; Abecedari català per a nens (1920) i 50 ninots (1922), de Xavier Nogués; Vint cançons (1922), de Tomàs Garcés; El poema de la rosa als llavis (1923), de Joan Salvat-Papasseit
Publica la revista Proa (1921), i els llibres: L’Irradiador del Port i les gavines (1921), Les conspiracions (1922), La gesta dels Estels (1922), El poema de la rosa als llavis (1923).
Salvat Publica versos en castellà i català a les revistes d’avantguarda: Ultra, Tableros, Cosmopòlis, Vida-Americana, Actual (Mèxic), La Revue du feu, L’idea. I versos separatistes a la revista independentista L’Estat Català. I també hi ha escrits seus a les publicacions catalanes: La Publicidad, La Mainada, Paraules, La Sardana, etc.
Manté correspondència amb Marinetti, Van Doesburg, Avermaete, Gómez de la Serna, Guillermo de Torre, Humberto Rivas Panades, Isaac del Vando Villar, etc.
Estada als sanatoris de la Fuenfria (Cercedilla), Les Escaldes, Vernet, Els Banys d’Arles... Gràcies  a l'ajuda econòmica de l'industrial i col·leccionista d'art Lluís Plandiura,
Salvat-Papasseit mor el 7 d’agost de 1924 al carrer Argenteria, 64.

Cronologia (1894-1924)
 
1894: 16 de maig neix Joan Salvat-Papasseit a Barcelona al carrer Urgell, 93 de Barcelona. II Festa Modernista de Sitges.
1895: Joan Maragall publica Poesies.
1896: Es publica a Sant Petersburg el primer llibre de Gorki, Narracions. Esclata una bomba al pas de la processó de Corpus al carrer Canvis Nous. Llei contra l’anar¬quisme.
1897: Assassinat del president del govern espanyol Antonio Cánovas del Castillo. Procés de Montjuïc. Són annexionats per Barcelona els municipis del Pla: Sants, Sant Martí de Provençals, Sant Andreu, Gràcia, les Corts i Sant Gervasi.
1898: Guerra contra els Estats Units. Pèrdua de les colònies: Cuba, Filipines i Puerto Rico. Zola denúncia l’afer Dreyfus. Surt el primer número de La Revista Blanca.
1899: Es començà a publicar la revista modernista Pèl & Ploma. Fundació del F.C. Barcelona. Joan Maragall publica Visions i Cants. Apareix Joventut.
1900: Es reorganitza la Federació dels Treballadors de la Regional Espanyola. Neix Miquel Salvat Papasseit.
1901: Mort tràgica del pare de Salvat. Salvat-Papasseit entra a l’Asil Naval. Prat de la Riba i Francesc Cambó funden la Lliga Regionalista. Francesc Ferrer i Guàrdia funda l’Escola Moderna. Alexandre Lerroux fa propaganda republicana radical a Barcelona.
1902: Vaga general a Barcelona. Mor el doctor Robert i Jacint Verdaguer. Fundació de l’Agrupació Mútua del Comerç i la Indústria. Fi de la Regència, comença el regnat d’Alfons XIII.
1903: Fundació de l’Ateneu Encicclopèdic Popular i del CADCI.
1904: Llei del descans dominical. El municipi d’Horta és agregat a Barcelona. F. T. Marinetti publica Destruction. Fundació de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis. Apareix el primer número d’En Patufet

1905: Assalt de la redacció del Cu-Cut i del diari La Veu de Catalunya. El govern aprova la Llei de Jurisdiccions. Fundació de la Mútua «L’Aliança». Gabriel Alomar publica El futurisme.
1906: Atemptat contra Alfons XIII en el dia del seu casament realitzat per l’anarquista Mateu Morral. Salvat surt de l’Asil Naval i entra a les Escoles Salesianes. Enric Prat de la Riba publica La Nacionalitat Catalana. Eugeni d’Ors publica Glosari. Antoni Gaudí construeix «La Pedrera». Mor Henrik Ibsen. Es crea el moviment de Solidaritat Catalana. Josep Carner publica Els fruits sabrosos. Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana.
1907: Salvat comença a treballar d’aprenent d’adroguer. Fundació de la federació Solidaridad Obrera. Neix el cubisme. Picasso Pinta «Les senyoretes del carrer d’Avinyó». Solidaritat Catalana guanya les eleccions. Fundació de l’Institut d’Estudis Catalans.
1908: Projecte de Pressupost de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona. S’inaugura el Palau de la Música construït per Domènech i Muntaner. Comença l’obertura de la Via Laietana. Albert Bastardas, primer alcalde popular de Barcelona.
1909: Guerra colonial al Marroc, desastre del «Barranco del Lobo». Setmana Tràgica a Barcelona. Afusellament de Ferrer i Guàrdia. Apareix el Manifeste du futurisme de F. T. Marinetti, al diari Le Figaro. Ramón Gómez de la Serba el publica traduït al castellà a Prometeo. El partit republicà de Lerroux guanya les eleccions.
1910: Fundació de la Confederació Regional del Treball de Catalunya. R. Gómez de la Serna inventa «el greguerismo».
1911: Salvat comença a freqüentar l’Ateneu Enciclopèdic Popular. Viu amb las seva mare i el seu germà al carrer Gignàs al costat del carrer Avinyó. Mort de Joan Maragall i d’Isidre Nonell. Eugeni D’Ors publica La ben plantada. Fundació de la Confederació Nacional del Treball (CNT).
1912: Salvat inicia un llarg festeig amb Carme Eleuterio. Assassinat de Canalejas. Exposició cubista a la Sala Dalmau.
1913: Salvat és Secretari de la Secció de Literatura i Belles Arts de l’Ateneu Enciclopèdic Popular. Normes ortogràfiques de Pompeu Fabra. Apollinaire publica Les peintures cubistes.
1914: Salvat entra a Los Miserables i freqüenta  la bohemia barcelonina del Bar del Centro. Esclata la Primera Guerra Mundial. Prat de la Riba, primer president de la Mancomunitat de Catalunya. Es crea l’Escola de Bosc a Montjuïc. Josep Maria de Sagarra publica Primer llibre de Poemes. Mor Anselmo Lorenzo.
1915: Salvat comença a treballar al moll de la fusta. Viu al carrer Sant Miquel, 17, 4rt. 1a. La Mancomunitat crea les biblioteques populars. Campanya de l’Ateneu Enciclopèdic Popular pro escoles belles i dignes. Gorki publica En el món, Joaquim Folguera, Poemes de neguit i Josep Maria Junoy, Oda a Guynemer. Apareix La Revista, dirigida per López-Picó.

1916: Salvat ingressa a les Joventuts Socialistes de Barcelona i escriu als periòdics La Justicia Social (Reus), Energia (Barcelona) i Sabadell Federal. Salvat publica els articles col·leccionables: Glosa de un Socialista. L’1 de juliol 1916 publica el seu primer escrit en català "La Nacionalitat i el Socialisme". Viu al carrer del Carme, 108, 2n. Tristan Tzara  presenta el manifesta DADÀ a Zuric. Apareix Troços, dirigida per J. M. Junoy. Pacte sindical de la CNT i la UGT.
1917: Salvat publica Un enemic del Poble. Comença a treballar a les Galeries Laietanes. Assemblea de Parlamentaris. Junta de Defensa Militar. Vaga general revolucionària (PSOE-UGT-CNT). Mor Prat de la Riba. J. Puig i Cadafalch, president de la Mancomunitat. Francesc Layret i Lluís Companys funden el Partit Republicà Català. Revolució d’Octubre a Rússia, caiguda de la monarquia i triomf dels bolxevics. Francis Picabia publica la revista 391 a Barcelona.
1918: Salvat publica l’únic número d’Arc Voltaic i el llibre Humo de fábrica (recull d’articles signats amb el nom de «Gorkiano»). Casament amb Carme Eleuterio, viu a la plaça d’Espanya i uns mesos al carrer Sant Pau de Sitges. Al seu retorn s’instal·la a la casa de Carme Eleuterio al carrer Giné i Partagàs, 11, de la Barceloneta. Govern Maura-Cambó. Congrés de la CNT a Sants. L'organització confederal es reagrupa en sindicats únics. Acabament de la Guerra Mundial. Tristan Tzara publica Vingt-cinc poemes. Apollinaire (que mor aquell mateix any) publica Calligrammes. Marià Manent publica La branca i Guerau de Liost, La ciutat d’ivori. Joan Miró exposa per primera vegada a la Sala Dalmau.
1919: Els germans Salvat-Papasseit funden la Llibreria Nacional Catalana. Salvat publica Poemes en ondes hertzianes. Neix la seva filla Salomé. Vaga de la Canadenca i lock out patronal. Campanya autonomista a Catalunya. Francesc Macià funda la Federació Nacionalista Catalana. El govern de Romanones aprova la jornada de vuit hores. La CNT s’adhereix provisionalment a la III Internacional. Es crea el Sindicat Lliure. Carles Riba publica Llibre d’estances.
1920: Viatja a París. Salvat escriu per a diverses revistes: La Columna de Foc, El Dia de Terrassa, Mar vella... Publica "Contra els poetes en minúscula. Primer Manifest Català futuris-ta". Repòs a Sant Just Desvern i a Can Robert de Matadepera. Martínez Anido és nomenat governador de Barcelona i el general Arlegui, cap de la policia. Augmenta a Barcelona la violència social i el pistolerisme. Assassinat de Francesc Layret. Josep Maria Junoy publica Poemes i cal·ligrames. S’inicia l’època del pistolerisme a Barcelona. Desastre d’Annual en la guerra d’Espanya contra el Marroc.
1921: Edita la revista Proa Col·labora a El Dia (Terrassa), La Columna de Foc (Reus), La Publicitat, La Revista, La Mainada, Cosmópolis (Madrid), etc.
Publica L’irradiador del port i les gavines. Cura de repòs a Cercedilla. Visita Madrid. D’una escisió del PSOE es crea el Partit Comunista d’Espanya.
1922: Neix la seva filla Núria. Publica Les conspiracions i La gesta dels estels. Estades als balnearis de Escaldes, Amèlie-les-Bains i al Vernet. El crític literari francés A. Scnneeberger li publica vuit “Vibracions” i el poema “Esgarrip” a l’Anthologie des poètes  catalans contemporaines depuis 1854 (París), Publica diversos poemes a la revista L’Estat Català.  S’instal·la al carrer Pujolet, 23, d’Horta. Es forma la URSS. Joyce publica Ulises. H. Carter descobreix la tomba de Tutankamon.
1923.Apareix El poema de la rosa als llavis. Publica la cinquena prosa d’Els nens de la meva escala, que serán publicades pòstumament el 1926 amb il·lustracions de Emili Ferrer. Fa el pròleg del llibre La Batalla de Daniel Cardona. Novament realitza una estada de repòs a Vernet-les Bains. S’instal·la al pis del carrer Argenteria, 64. Tomàs Garcés publica una antologia dels versos de Salvat a “Els Poetes d’Ara”. Assassinat del líder de la CNT Salvador Seguí “El Noi del Sucre”, a càrrec de sicaris pagats per la patronal catalana. Cop d’Estat del general Primo de Rivera.
1924: Mor la seva filla Núria. Els darrers mesos els passa malalt al llit, el visiten els amics: Joan Alavedra, Tomàs Garcés, Cristòfor de Domènech, J. M. Junoy, Josep Obiols, Xavier Nogués... El 7 d’agost, a les tres de la tarda, mor a conseqüència de pneumofimia crònica. Deixa inèdit un recull de poemes que els seus amics li publicaran l’any següent: Óssa menor. És enterrat al cementiri del sud-oest a Montjuïc, al nínxol 563 de la via de Sant Jordi. André Breton publica Primer manifest surrealista. Moren els  escriptors Àngel Guimerà i Franz Kafka. Mor V. I. Lenin. Stalin nou cap de la URSS. 

Ferran Aisa-Pàmpols 
(Conferència)