Univeritat Indignada / Jornades d'Educació

Xerrada pronunciada per Ferran Aisa a la Universitat Indignada (Parc Ciutadella, 16-9-2012) dins del cicle "Jornades sobre educació, per un ensenyament públic com a eina transformadora"
 

(Cartell de difusió de les Jornades sobre Educació)

La cultura anarquista: pedagogia i il·lustració

Ferran Aisa

1) Primera Internacional: Proletariat conscient i organitzat

El primer pas del proletariat organitzat fou ensenyar a llegir als obrers, el segon pas fou il·lustrar-los. La presa de consciència de les classes explotades fou decisiu per posar en marxa un món cultural dirigit als obrers. Els vehicles principals foren el periòdic, la pedagogia per la imatge, la creació de biblioteques i la fundació de centres culturals. Els obrers il·lustrats van convertir-se en el proletariat conscient.
La Internacional defensa la necessitat de crear eines de transformació emancipadora: ateneus obrers, escoles laiques, cooperatives, associacions de suport mutu, caixes per a la vellesa, etc.
En tots els Congressos, a més de tractar dels temes d’organització obrera, es parla sobretot d’aquests temes i es fa debat sobre l’ensenyament. L’internacionalisme prendrà posició  a favor de l’educació integral. Els principals defensors d’aquest sistema pedagògic són els anarquistes Michael Bakunin, James Guillaume, Paul Robin i Elisée Reclus. Proposen crear escoles belles i dignes, amb aules amples, ben il·luminades i ventilades. Volen una ensenyament científic, professional i amb tendència dedicada a la productivitat. L'educació tampoc ha d'oblidar la filosofia, la literatura i la història base d'una sòlida formació humanista de caràcter llibertari. Entre els principis de l’educació integral hi ha la idea de fer de l’alumne el centre de l’escola i guiar-lo a través de l’observació pràctica per a convertir-lo en un ésser intel·ligent i crític, capaç de reflexionar dins d’una moral de rectitud humana. El fi de l’educació integral és la formació de l’infant vers a convertir-lo en un ésser lliure. L’educació integral és laica, llibertària i racionalista. L’escola integral vol que els alumnes no solament estudien matèries abstractes, sinó que aprenguin també a tenir cura d’un jardí, d’un hort i d’un taller. Part d’aquesta experiència servirà de model tant a l’Escola Moderna de Ferrer i Guàrdia com a les escoles racionalistes.

2)    A cavall de dos segles: 

La Internacional al nostre país es va començar a organitzar-se a la península Ibèrica la tardor de 1868. En el Congrés de Barcelona de 1870 es posava en marxa la FRE de l’AIT, formada per sindicalistes, anarquistes, socialistes, republicans federalistes i cooperativistes. L’organització Internacional va viure moments de llibertat i altres de clandestinitat segons si manaven els lliberals o els conservadors. El desencís polític creat en l’etapa del sexenni revolucionari (1868-1874) decantarà el proletariat català i una gran part del ibèric cap el apoliticisme.
La dècada dels vuitanta la Internacional va tornar a viure un moment d’esplendor amb l’associació anomenada FTRE, aquesta vegada amb un dom ini total de la tendència llibertària. En aquesta època es creen nombrosos ateneus obrers, apareixen les escoles laiques y les millors revistes àcrates. Entre aquesta dècada i la següent els llibertaris publiquen: Acracia, La Tramontana, Bandera Social,Los Desheredados, Tierra y Libertad, La Bandera Roja, El Faro Espiritista, Ciencia Social, Justicia Humana, El Rebelde, Anarquía, El Porvenir del Obrero, El Proletariado, El Eco de Ravachol,La Protesta, La Revista blanca,El Productor,  La Huelga General, Avenir... El proletariat il·lustrat no solament crea revistes, sinó també té cura d’editar llibre i de crear biblioteques de temàtica social i humana.
La darrera dècada del segle XIX l’internacionalisme es posat fora de la llei i l’anarquisme perseguit a conseqüència dels atemptats nihilistes de Barcelona. Malgrat això l’anarquisme revifarà amb l’arribada del segle XX perquè el seu esperit de rosa de foc és superior a l’esclat de la dinamita nihilista y de la brutalitat repressora de l’Estat. 

3)    Reinventar-se després d’una Vaga General 

La Vaga General de 1902 fou l’inici més important de les lluites socials a Catalunya després de la repressió que va seguir a la bomba de Corpus de 1896, que va significar el conegut Procés de Montjuïc. La Vaga de 1902 es va perdre però va servir per fer reflexionar el moviment llibertari amb la idea que s’havia de tornar a començar a crear eines emancipadores. No solament els llibertaris sinó també sectors d’esquerres catalanes, socialistes i republicans federalistes van col·laborar alhora de crear a Barcelona i a diversos llocs de Catalunya tota mena de centres culturals, cooperatives i societats de suport mutu. En aquests primers anys del nou segle destaca la fundació de l’Escola Moderna (1901), la reobertura de la Cooperativa Obrera Flor de Maig (1890); l’Associació Escolar Republicana (1901); l’Extensió Universitària per a Obrers (UB); l’Agrupació Mútua del Comerç i la Industria i l’Institut Obrer Català (1902); el CADCI (1903); l’AEP (1903); la Caixa d’Estalvis i Pensions (1904); el Centre d’Estudis Socials (1905); Solidaridad Obrera (1907); CNT (1910); etc.

4)    Escola Moderna (1901-1906)
 
L’any 1901 aquesta vocació lliurepensadora, laica i llibertària seria la base de l’Escola Moderna fundada per Francesc Ferrer i Guàrdia, el qual l’obrirà al carrer Bailèn, 56, gràcies a l’herència que rep de la seva alumna d’espanyol a París, Ernestine Meunier. El mètode d’escola ferreriana partia d’una pedagogia basada en la raó i la ciència. Ferrer havia manifestat que l’educació que proposava l’Escola Moderna s’oposava radicalment a la pedagogia basada en  l’error i la ignorància. El laïcisme era un dels altres punts importants del seu programa escolar que s’oposava a la fe i en el seu lloc incloïa l’aprenentatge de la llibertat.
Els principis pedagògics de Ferrer i Guàrdia seguien l’esperit de la filosofia dels socialistes utòpics Fourier i Owen i posava en pràctica, plantejaments teòrics dels pedagogs Rousseau, Pestalozzi, Frobel; i, seguint la tradició llibertària, recollia el pensament de Proudhon, Bakunin, Kropotkin, Guyau, així com la tradició de les escoles integrals fundades per Tolstoi, Faure, Malato, Reclus i Robin.
L’Escola Moderna va néixer amb vocació de centre educador de l’emancipació humana, la qual volia superar les divisions de la societat per motiu de sexe o de classe. L’Escola Moderna es dirigia als infants com centre motor de tot el sistema escolar, els educava en llibertat i els preparava per viure en llibertat. Les idees pacifistes eren fonamentals en l’educació dels alumnes, per tant l’antimilitarisme era present en els textos escolars com Los pensamientos contra la guerra de Jean Grave. L’ensenyança de l’Escola Moderna era transversal i, sobretot, pretenia formar éssers lliures per viure en una societat lliure. L’Escola Moderna serà una escola mixta, integral, laica, racional i llibertària. Una escola independent de l’Estat i de l’Església. Ferrer i Guàrdia al seu tractat sobre “L’Escola Moderna”, escrigué: <<La enseñanza racionalista de la escuela debe abrazar todo lo que es favorable a la libertad del individuo y a la armonía de la colectividad, para realizar un régimen de paz, de amor y de bienestar para todos, sin distinció de clases ni de sexo.>>
El mètode educatiu o programa bàsic de l’Escola Moderna es pot resumir en 10 punts:
1) Coeducació de sexes.
2) Coeducació de classes socials.
3) Higiene, tant de l’escola com de l’alumne.
4) Contacte habitual de l’alumne amb la natura (excursions, visites a fàbriques, centres socials, museus, etc.).
5) L’educació a través del joc.
6) Pràctica amb treballs manuals (petits tallers, jardineria, horts, etc.).
7)  Laïcisme, antiautoritarisme i antimilitarisme (pacifisme actiu).
8) Estudi de les ciències, l’astronomia, la geografia, la filosofia i la història.
9) Responsabilitat compartida d’alumnes, tutors i mestres.
10) Ni premis ni càstigs.
L’Escola Moderna presentava la seva filosofia: <<La misión de la Escuela Moderna consiste en hacer que los niños y niñas que se le confíen lleguen a ser personas instruídas, verídicas, justas y libres de todo prejuicio. Excitará, desarrollará y dirigirà las aptitudes propias de cada alumno, a fin de que, con la totalidad del propio valer individual, no solo sea un miembro útil a la sociedad, sino que, como consecuencia, eleve proporcionalmente el valor de la colectividad. Enseñará los verdaderos deberes sociales, de conformidad con la justa màxima: No hay deberes sin derechos; no hay derechos sin deberes.>> 
Entre els projectes de l’Escola Moderna hi ha la creació d’una Escola Normal de mestres per tal de preparar els futurs mestres en la filosofia i els programa de l’escola racional. Un altre component de l’escola era el Boletín de la Escuela Moderna, en el qual publiquen les seves reflexions pedagògiques mestres i educadors llibertaris com Paul Robin, Eliseu Reclus, Sebastien Faure, Clemencia Jacquinet, Odón de Buen, Andrés Martínez Vargas, Jean Graves, Anselmo Lorenzo i, entre altres, Ferrer i Guàrdia. També els alumnes dels diferents graus hi exposen les seves opinions i fan la crònica de les seves activitats escolars. El butlletí exposa les línies d’actuació pedagògica a través del diàleg del mestre amb l’alumne amb temes com el diner, les festivitats de Nadal i Reis, la caritat dels rics amb els pobres, les condecoracions, l’explotació, etc.
L’Escola Moderna va destacar també com centre promotor de cultura popular obert a la classe treballadora amb les conferències dominicals celebrades a les 12 del migdia, com una competència més amb la missa dels diumenges. Les conferències són pronunciades per personatges destacats de la cultura liberal i del pensament àcrata. Una altra faceta de l’Escola Moderna és la seva dedicació editora de les pròpies cartilles i de llibres destinats a les biblioteques de la classe obrera. Les Publicacions de l’Escola Moderna edita llibres tan emblemàtics com El hombre y la tierra  (6 volums) d’Eliseu Reclus; Las aventuras de Nono de Jean Grave; Origen del cristianismo de Malvert; Impresiones y pensamientos de niños ausentes de Carlos Malato; Recapitulación de pensamientos contra la guerra de Jean Grave; La evolución de los mundos de Nerval; Las ciencias naturales y las ciencias históricas d’Ernest Renan; Botequín escolar del Dr. Martínez Vargas; Sembrando Flores de Federico Urales; Edades de la tierra d’Odón de Buen; La Gran Revolución de Kropotkin; En el cafè de Malatesta; Creación y evolución de Herber Spencer; i, entre altres, Las ruinas de Palmira de Constantin F. Volney.
L’Escola Moderna que, en poc temps, s’estén per Catalunya, Espanya i, fins i tot, per alguns països estrangers, fou durament atacada per l’Església i l’Estat. Els promotors de les escoles religioses es manifestaran i faran tota mena d’actes per defensar els seus privilegis en matèria d’educació. Les campanyes i les injúries dels ultraconservadors monàrquics i dels grups catòlics no s’aturaran fins que facin tancar l’escola de Ferrer. L’excusa la trobaran l’any 1906 en l’atemptat de Mateo Morral, empleat de l’Escola Moderna, contra el rei Alfons XIII el dia del seu casament al carrer Major de Madrid.
El tancament de l’Escola Moderna i la detenció de Ferrer i Guàrdia i d’alguns dels seus col·laboradors suposarà un cop molt dur a la llibertat d’educació. Ferrer, després d’un any de presó, marxarà a França on fundarà la Lliga Internacional per a l’Educació Racionalista, publicant, aleshores, L’Ècole Renové, que recull la col·laboració de pedagogs i pensadors llibertaris com Kropotkin, Van Roonda, Robin, Niuewnhuis, Eslader, etc. Ferrer i Guàrdia també participa en la Lliga de la Regeneració Humana.
Al seu retorn a Barcelona va continuar publicant el butlletí de l’escola i editant llibres, però les autoritats no van permetre el retorn dels alumnes a les aules de l’Escola Moderna. El juliol de 1909 aprofitant els fets de l’anomenada Setmana Tràgica, els seus eterns enemics acabarien definitivament amb l’Escola Moderna i amb el seu fundador, acusat d’instigador dels fets i convertit en el cap de turc seria detingut, condemnat a mort i afusellat, el 13 d’octubre d’aquell mateix any, als fossar del Castell de Montjuïc.
El tancament de l’Escola Moderna l’any 1906 és un atac directe a la llibertat d’educació i l’afusellament l’any 1909 de Ferrer i Guàrdia, un dels crims més vils de la humanitat. El seu projecte pedagògic va trobar continuadors en els mestres progressistes que cercaren l’avantguarda de la renovació, i, sobretot, en els mestres racionalistes, que van crear escoles tant a Catalunya com arreu del món.
 
5)    L’Ateneu Enciclopèdic Popular (1902-1939 i reobert el 1980 fins ara mateix)
 
L’AEP va néixer amb la idea de servir als més necessitats de la societat creant un espai on les persones podien organitzar tota mena d’activitats de caire cultural, social, esportiu, naturista o d’esbarjo. L’AEP era a la vegada un centre cultural, una biblioteca, una escola i una tribuna pública. Disposava de nombroses seccions formades per centenars de socis: Excursions, Amics del Sol, Esperanto, Idiomes, Literatura i Belles Arts, Estudis Polítics, Gimnàs i Esports, Pedagogia, Filosofia, Credo Naturista, etc. Al llarg dels anys van ser moltes les campanyes cíviques que hi va organitzar: pro escoles belles i dignes, por estudis universitaris per a obrers, per la pau social de Barcelona, contra la guerra, pro Olimpíada Popular, etc.) Una de les campanyes més importants fou la realitzada a favor de les escoles a l'època en què Manuel Ainaud era el President de l'Ateneu. Poc després el propi Ainaud entrava a formar part de la Secretaria Tècnica de la Comissió de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona i amb la col·laboració de l'arquitecte Josep Goday van posar en marxa les noves escoles de Barcelona: Baixeras, La Farigola, etc. A l'ateneu es van formar joves inquiets com Joan Amades, Josep Maria de Sucre, Joan Salvat-Papasseit, Amador Revilla, Josep Parunella, etc. Entre altres foren presidents Lluís Bulffi, Francesc Layret, Lluís Zulueta, Amadeu Huretado, Albert Bastardas, Josep Maria de Sucre, Manuel Ainaud, Oliveri Clara, Amador Revilla, Jaume Aiguader, Eladi Gardo, Ambrosi Carrion, Víctor Colomer.
Per la seva tribuna van passar els més brillants oradors d’aquell moment de Miguel de Unamuno a Ortega y Gasset i, entre mols altres, Francesc Layret, Odón de Buen, Gonzalo de Reparaz, Salvador Seguí, Andreu Nin, Rosa Sensat, Joaquim Maurín, Lluís Companys, Francesc Macià, Maria Baldó, Rafael Campalans, Manuel Serra Moret, Albert Carsi, Salvador Dalí, Paul Eluard, Federico García Lorca... L’AEP fou la primera entitat civil a ser ocupada al mateix dia 26 de gener de 1939 per la tarda al ser ocupada Barcelona. Una part de la seva biblioteca va ser llançat pels falangistes al mig del carrer del Carme on van cremar-los. L’AEP va retornar elm 1980 de la mà del CDHS fundat el 1977 a Barcelona, actualment té la seva seu al passeig de Sant Joan, 26, edifici de la Biblioteca Arús.
 
6)    Cultura àcrata:
 
La cultura àcrata es manifesta a través del comportament ideològic dels components llibertaris i es mostra a través d’una ètica humanista.  La cultura llibertària la trobem tant en l’organització horitzontal de les seves organitzacions (acció directa, assemblea, federalisme, solidaritat, suport mutu i autogestió) com en la propaganda a través de les publicacions, el teatre, el cant, el naturisme, l’esperanto, etc. Els anarquistes defensarant l’ètica llibertària d’Ibsen, sobretot a través de la seva obra Un enemic del poble. El teatre jugarà un gran paper en la difusió de les idees llibertàries. El principal dramaturg és el poeta anarquista català Felip Cortiella. Les publicacions culturals també viuen moments importants durant aquesta part del segle XX: La Revista Blanca, Helios, Iniciales, Estudios, Generación Consciente, Suplemento de Tierra y Libertad, Terra Lliure, Tiempos Nuevos, Umbral, Mujeres Libres, Ruta... i el diari Solidaridad Obrera.  A nivell editorial destaca la Novela Ideal de la família Urales; l’Editorial Vértice d’Hermós Plaja; la Biblioteca de Estudios Sociales, Biblioteca Acracia, La Novela Obrera, Ediciones Rojo y Negro, Editorial Cénit, etc. Destaca també la proliferació d’escoles racionalistes i d’ateneus Llibertaris. Entre els mestres racionalista destaca la tasca portada a terme per Joan Puig Elias, la família Carrasquer, Joan Roigé, Floreal Ocaña i, entre altres, Josep Torres Tribó. Tots ells van desenvolupar una gran tasca pedagògica al servei de les classes més orfes de cultura.
 
Ferran Aisa-Pàmpols
(Barcelona, 15-9-2012)