Hermini Almendros / pedagog

HERMINI ALMENDROS, DIVULGADOR DE LA TÈCNICA FREINET 

Ferran Aisa
 

(Hermini Almendros. 1899-1974)

Empar Blat i Carme Domènec han publicat Hermini Almendros, l’inspector que renovà l’educació (Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Barcelona, 2004). La renovació pedagògica va tenir un gran pes a Catalunya en els anys anteriors a la guerra civil, poc a poc van apareixent estudis que posen de relleu aquesta dinàmica cultural de la pedagogia per fer-la útil i lligada al progrés i als avanços socials. Aquesta col·lecció de les Publicacions de l’Abadia de Montserrat són un bon exponent de la memòria històrica de la pedagogia a Catalunya, no fa gaire parlàvem de la tasca realitzada per la mestra Dolors Piera en l’assaig de Cèlia Cañellas i Rosa Toran, ara li toca al torn al seu contemporani i amic, Hermini Almendros Ibáñez (Almansa, 1898-La Havana, 1974). 
Empar Blat i Carme Domènech s’endinsen en la trajectòria del mestre i inspector d’ensenyança que fou un dels introductors del sistema Freinet a Catalunya. Com les mateixes autores diuen, Almendros, malgrat el seu compromís amb la intel·lectualitat republicana, és un personatge oblidat, desconegut fins i tot pel món de la pedagogia: <<De fet, en moltes ocasions és presentat com el pare del seu fill Néstor, el famós i premiat cineasta>>.
Hermini Almendros va participar en les experiències més avançades de la renovació pedagògica catalana, comprometent-se amb l’escola popular, com diuen les autores de l’assaig,  <<l’escola del poble i per el poble>>, amb continguts vius i oberts a l’entorn, per transformar-lo i millorar-lo, <<perquè l’educació és una empresa creadora que ha de preparar cada alumne per a una vida també creadora>>. El 1929 escriurà el llibre de lectura Pueblos y Leyendas que fou un llibre clau pels alumnes de l’etapa republicana, on aprengueren d’una manera didàctica a acostar-se als diversos pobles i cultures del món 
Hermini Almendros, que va exercir d’inspector a la zona del Pirineu de Lleida, va col·laborar amb els mestres lleidatans que van emprendre la tasca regeneradora de l’educació a través del grup Batec. Almendros, a Lleida, féu amistat amb mestres com Josep de Tàpia, Víctor Colomer i Dolors Piera, que seran alguns dels seus companys en la creació de la Cooperativa Tècnica Freinet. Durant la Segona República participà en les Misiones Pedagógicas, per tal d’apropar la cultura a tots els racons d’Espanya. 
Les missions a Catalunya disposaven de mestres catalans que recorrien la geografia realitzant activitats culturals pels diferents pobles i que col·laboraren amb el Teatre del Poble, que dirigia el dramaturg Alejandro Casona. Hermini Almendros, durant la guerra civil, va formar part del Comitè del CENU i va ésser col·laborador de Víctor Colomer, Conseller-Regidor de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona. Conjuntament amb l’arquitecte Josep Lluís Sert va iniciar una campanya per tal de construir escoles a l’aire lliure a la zona del Tibidabo, per tal que els alumnes sentissin la llibertat de mantenir-se en contacte amb el medi natural. Almendros, com tants altres mestres, va exiliar-se a França i, posteriorment, a Cuba on es va instal·lar i va viure dedicant-se a l’ensenyament i, sobretot, a la divulgació de la tècnica de Celestin Freinet. Hermini Almendros va morir a L’Havana. Marta Mata escriu en el pròleg: <<Hermini Almendros és un dels personatges de la tragèdia que la guerra civil significà per a l’escola i l’educació en general al nostre país, als nostres pobles. Un estudi tan acurat i entranyable de la seva personalitat com el d’aquest llibre, ens dóna la dimensió de llegenda humana...>>
 
Ferran Aisa-Pàmpols
(Avui, 1 de juliol de 2004)