Albert Camus / intel·lectual compromès

ENGUANY COMMEMOREM EL CENTENARI DEL NAIXEMENT D'ALBERT CAMUS. 

LA BARANA DEL VENT
 
ALBERT CAMUS, ESCRIPTOR COMPROMÈS
 
FERRAN AISA
 

(Albert Camus, 1913-1960)

Fa cinquanta anys que Albert Camus és mort, però el seu pensament continua vigent. L’escriptor francès, nascut a Modovi (Argelia) el 7 de novembre de1913, era fill d’un obrer alsacià i d’una menorquina analfabeta. Gràcies a beques va poder anar a la Universitat i estudiar Lletres. L’any 1934 s’adherí al Partit Comunista Francès, però poc després l’abandona per discrepàncies amb la política internacional de Stalin. Camus funda el Teatre del Treball, i elabora l’obra Révolte aux Asturies. El 1937 publica el seu primer llibre L’envers et le droit, aquest assaig està impregnat de tota la filosofia que desenvoluparà els següents anys: l’absurd i la rebel·lió. A través de novel·les, assaig i drames teatrals presentarà el seu pensament sobre la vida i l’ésser humà: L’Estranger, L’exili i el regne, Noces, La caiguda,La Pesta, El Mite de Sísif, L’home rebel, Calígula, El malentès, L’Estat de Setge, etc., són obres fonamentals de la literatura del segle XX. L’any 1957 li fou atorgat el Premi Nobel de Literatura, en el seu discurs de Suècia parlà de la missió de l’escriptor: 

<<El paper de l’escriptor és inseparable de difícils deures. Per definició, no pot posar-se al servei de qui fan la història, sinó al servei de qui la pateixen. (...) Indudablement, cada generació es creu destinada a refer el món. La meva sap, malgrat tot, que no podrà fer-ho. Però la seva tasca és potser més gran. Consisteix en impedir que el món es desfaci.>>

Albert Camus es el prototipus d’intel·lectual compromès amb la lluita de l’ésser humà per la vida i en la defensa de la llibertat. Camus viu el conflicte de la guerra civil espanyola  com una lluita pròpia i pren partit a favor dels vençuts, des de la seva tribuna esdevindrà un fidel amic i defensor dels anarquistes i dels republicans. L’escriptor enlaira la seva veu per protestar per l’abandonament occidental d’Espanya a mans de la dictadura franquista. El seus articles són publicats per la premsa de l’exili espanyol, sobretot la republicana i la llibertària. També ho fa des del periòdic que dirigeix Combat defensa la causa republicana vençuda pel feixisme, el 7 de setembre de 1944, escriu: 

<<Des de 1938 mai més no hem deixat de pensar en aquest país fraternal sense experimentar una vergonya secreta. Vergonya per partida doble: primerament per haver-lo deixat morir sol i segon, quan els nostres germans, vençuts amb les mateixes armes que havien d’aixafar-nos a nosaltres més tard, han reclamat la nostra ajuda, els hi hem lliurat els gendarmes per guardar-los a distància.>>

Camus escriu als periòdics CNT, Tierra y Libertad, España Libre, Suplement Literari de Solidaridad Obrera, España Republicana... Al periòdic CNT sota el títol “¡Conciencia!, escriu: 

<<No habrá Europa en tanto haya Franco; tal es, al menos mi opinión. Porque no hay unidad posible allí donde la conciencia està desgarrada. (...) Los Estados Unidos quieren oponerse al comunismo sosteniendo a Franco. Pero todos los que conocen España saben que el comunismo nunca ha tenido en ell ninguna posibilidad real. El país de la sensualidad y el orgullo no podía acoger profundamente una doctrina en que la razón es deïficada y el individuo sometido al proceso histórico.>>

L’any 1966 els anarquistes espanyols a l’exili de Mèxic van restar un homenatge a l’escriptor i filòsof amic, desaparegut per un absurd accident de cotxe el 4 de gener de 1960. Juan Manuel Molina, al pròleg, diu: 

<<Con la muerte de Albert Camus tenemos la sensación de que el mundo ha quedado huérfano. Su presencia nos hacía senti la seguridad de que no estábamos sólos: que estábamos protegidos y acompañados por él a todas horas. Toda una generación que ha sufrido en sus carnes los horrores de la guerra, de los campos de exterminio, de las torturas políciacas y del exilio, tenía en él su más puro exponente y su defensor más apasionado.>>

Cincuanta anys de la seva mort el seu exemple intel·lectual, el seu pensament i la seva obra continuen essent un cant fresc a la llibertat de l’ésser humà i un clam contra l’angoixa absurda del nostre temps. En un món sense demà el filòsof obria una finestra a l’esperança: 

<<La veritable generositat amb el futur consisteix a donar-ho tot al present.>>

Ferran Aisa-Pàmpols
(Solidaridad Obrera, núm.340, abril de 2010)