 |
| (Talla de la Mare de Déu de la Mercè patrona de Barcelona) |
Segons explica una llegenda barcelonina, la nit de 24 de setembre de 1218, la Mare de Déu es va aparèixer, a la vegada, al rei Jaume I, a Sant Pere Nolasc i a Sant Raimon de Penyafort, donant-se a conèixer com la Mercè. A tots tres els hi va demanar que creessin una orde de monjos destinada a salvar cristians empresonats pels sarraïns. En aquells moments una gran part de la península ibèrica encara era en mans dels musulmans i els pirates sarraïns assolaven la costa mediterrània fent molts presoners.
Pere Nolasc, aleshores, va promoure la creació de l’Orde de la Mercè Celeste, que fou fundada a la catedral de Barcelona, el 1235, amb el suport del rei Jaume I, i del bisbe de Barcelona, Berenguer de Palou, que va intercedir davant del Papa Gregorio IX. En els primers temps eren instal·lats en l’hospital de Santa Eulàlia, al costat de la Catedral, on després s’aixecà la Pia Almoina. L’Orde de la Mare de Déu de la Mercè de la Redempció dels Cristians Captius de Santa Eulàlia de Barcelona, segons la tradició va lliurar uns tres-cents mil cristians que foren redimits pels frares mercedari del captiveri musulmà. A partir de 1265 van entrar les primeres monges a l’orde.
Els monjos d’aquesta orde van ésser els primers missioners que van acudir Amèrica, establint-se a l’illa “La Española”, República Dominicana, Bolívia... En les noves terres conquerides per el regne espanyol van importar la devoció a la Mercè... El segle XIII van aixecar, en uns terrenys situats entre la ciutat i el mar, la primera església de la Mercè, situada als actuals carrers Ample i Mercè.
Uns segles més tard, el 1687, Barcelona va sofrir una plaga de llagostes i les autoritats es van posar en les mans protectores de la Mare de Déu de la Mercè. Solucionat miraculosament el problema de la plaga, el Consell de Cent la va nomenar patrona de Barcelona. Però el Papa Innocenci XI no va ratificar la decisió barcelonina. Hi haurien de passar dos segles fins que un altre Papa Pius IX va declarar Nostra Senyora de la Mercè patrona de la ciutat de Barcelona. Malgrat la negativa de convertir la Mercè en patrona de Barcelona, la seva devoció entre els barcelonins era molt estesa.
Els següents segles els mercedaris van construir el convent al terreny on tenien l’hort, la base del qual encara es pot veure ara, així com el claustre del segle XVIII, obra de Jaume Granjer. La desamortització de Mendizábal de 1835 va posar en mans de l’Estat el convent, que fou destinat a usos militars. Avui és la seu de la Capitania General de la IV Regió Militar.
La popularitat de la Mare de Déu de la Mercè va fer petita l’església original, cosa que va determinar als monjos la construcció d’una basílica. Les obres de la nova església iniciades l’any 1765 van durar deu anys sota la direcció de l’arquitecte Josep Mas i d’Ordal. A l’església actual destaca la imatge de la Mare de Deú de la Mercè amb l’infant, talla del segle XIV atribuïda a Pere Moragues.
La primera celebració de la Festa Major de la Mercè va coincidir amb els fets de l’anomenada “Gloriosa” o revolució de setembre, que va enviar a l’exili a la família reial espanyola. Una Junta Revolucionària va prendre posició de l’Ajuntament de Barcelona i va permetre que la Festa Major es prodigués pels carrers i les places de la ciutat. Els veïns de les barriades van preparar balls per celebrar la Mercè i la caiguda de la monarquia, a la plaça de Santa Catarina van aixecar un envelat i també hi va haver festa de la grossa a altres espais de la ciutat, el Diario de Barcelona (20-9-1868), manifestava:
Vecinos de las calles Ancha y dormitorio de San Francisco preparan diversiones para las fiestas de la Merced, preparando entre ellos diferentes bailes catalanes como son Las sardanes llargues y El Tirabou, propios de l’Ampurdán, con instrumentos que se usan en aquel país.
Ferran Aisa-Pàmpols
(Del Llibre inèdit Barcelona)
No hay comentarios:
Publicar un comentario