Salvat-Papasseit / la formació social del poeta

(Foto del jove Salvat-Papasseit)

JOAN SALVAT-PAPASSEIT I LA SEVA FORMACIÓ SOCIAL

FERRAN AISA
 

Joan Salvat-Papasseit per ampliar les seves lectures es va fer soci de l’Ateneu Enciclopèdic Popular del carrer del Carme, 30. Una entitat que feia de la cultura una mística i la treia al carrer i l’enlairava com una bandera de llibertat. A la biblioteca de l’Enciclopèdic llegí Nietzsche, Ibsen, Maeterlinck, Sué, Nordau, Kropotkin, Nakens, Bulffi, Zola, France, Tolstoi, Costa, Azo¬rín, Almirall, Alomar, Brossa, Gener, Maragall, Verdaguer, Brant, Ganivet, Unamuno, Ruiz, Reclus... D’aquest darrer llegeix la seva magistral obra: El Hombre y la Tierra, una bella edició il·lustrada de sis volums, editada per les publicacions de La Escuela Moderna. Salvat construirà el seu bagatge cultural, a partir d’aquesta barreja d’escriptors llibertaris, naturalistes, regeneracionistes i modernistes. L’any 1913, amb dinou anys, forma part de la Junta de l’Ateneu com a bibliotecari. El president, aleshores, és Josep Maria de Sucre, poeta i publicista, i, entre els seus companys de l’AEP  hi ha Joan Alavedra, Emili Eroles, Joan Amades, Manuel Ainaud, Josep Parunella, Amador Revilla, etc. Salvat freqüenta sovint les conferències que a l’AEP ofereixen professionals de primera línia de la cultura i la vida social, entre els qual hi ha personatges de la talla de Francesc Layret, Anselmo Lorenzo, Jaume Brossa, José Nakens, Felip Cortiella, Salvador Seguí, Marcel·lí Domingo, Àngel Pestaña. Gabriel Alomar, Peius Gener, Diego Ruiz, Eugeni D’Ors...
Salvat-Papasseit fa amistat, dins de l’Ateneu, amb Andreu Nin, que feia de mestre a l’Escola Horaciana, entitat pedagògica fundada per Pau Vila. Salvat i Nin coincidiran també a la Federació Catalana del Partit Socialista Obrer Espanyol, i tots dos escriuen a la publicació La Justícia Social. Salvat-Papasseit, que llavors encara no ha entrat en la «mística» de la revolució, descobreix la “Kultura” i sent la necessitat d’instruir-se i de formar-se. La «mística» de la cultura és ben arrelada en entitats com l’Enciclopèdic, el qual aspira a esdevenir en el futur una «Universitat Popular». 
L’esperit cultural que anima els socis de l’AEP traspassa les prò¬pies parets del centre i s’expandeix per la ciutat. Així, amb aquest esperit, no es gens estrany que Salvat i els seus amics fundin el Grup Antiflamenquista pro Cultura. La influència de l’escriptor madrileny Eugenio Noel es deixa sentir entre els joves ateneistes barcelonins: «Cultura! (diu Alavedra), —quin nom màgic per Salvat!— i havia provocat el seu primer escrit en la nostra llengua: Escolta català!, comença el Manifest que ell va escriure, i, que, després enganxàrem d’amagat per les parets de Barcelona». 
Salvat-Papasseit,  a  Los Miserables, també escriu contra les corrides de toros: 

<<¿Un artículo contra las corridas de toros? Contra las corridas de toros no podría escribiros un artículo así. Porque en España, en la misma cuestión de la Iglesia, hagamos caso, más que anticlerical, un publicista puede mostrarse irreligioso; pero en esta cuestión del flamenquismo, solo puede escribir, solo debe escribir como antiflamenquista.>> 

Salvat-Papasseit formarà part de la secció literària de l’AEP, i ocuparà durant dos cursos el càrrec de secretari general, realitzant  una important tasca de divulgació de la poesia catalana i castellana, doncs, la Secció organitza un cicle dedicat als millors poetes de l’época amb els catalans: Josep Carner, Joan Alcover, Josep M. López-Picó, Guerau de Liost, Gabriel Alomar, Josep Maria de Segarra i Josep Lleonart; i amb els castellans: Rubén Darío, Juan Ramón Jiménez, Eduardo Marquina, Antonio Machado, Manuel Machado, Miguel de Unamuno, Macias Picavea, Ramón M. del Valle Inclán i Francis¬co Villaespesa. La Secció també té cura d’organitzar un grup de lectura artística.
L’any 1914 Salvat-Papasseit té vint anys i se sent cridat a una missió redemptora: la lluita político-social. Vuit anys després dhaver deixat l’Asil Naval, amb el bagatge de les seves lectures, després d’haver patit en el propi cos i ànima les misèries del món del treball, se sent disposat a fer la revolució per transformar la vida i canviar la societat. En aquell mateix moment el jove Salvat, cridat a una gran missió regeneradora, entra a la redacció de Los Miserables (títol d’una novel·la de Víctor Hugo), setmanari dirigit per Ferran Pintado, on col·laboren Àngel Samblancat, Mateo Santos, Rosendo Giménez, Lluís Capdevila, Diego Ramón, Plató Peig, Joaquim Gach i Emili Eroles. Tots ells marcats per l’esperit revolucionari anarquitzant de l’època. Salvat amb els seus mots incendiats, enlairarà una bandera de redempció... I amb ella es revolta contra les injustícies, contra les violències eternes, contra les guerres... Salvat-Papasseit es fa periodista proletari, i, d’un dia a l’altre, comença a publicar articles inflamats de redemptorisme amb el pseudònim de «Gorkiano», en honor a  l’escriptor rus Màxim Gorki. Salvat-Papasseit i els seus companys de lluita freqüenten el Bar del Centro, en plena Rambla, punt neuràlgic dels revolucionaris i dels bohemis a la Barcelona de la segona dècada del segle XX. Tot plegat serà per Salvat-Papasseit una universitat oberta de formació permanent que influenciarà el seu tarannà cultural, polític i social.


Ferran Aisa-Pàmpols
(Article inèdit)