(Ferran Aisa a Moguer. Foto Mei Vidal) |
LA MEVA PÀTRIA ÉS LA LLIBERTAT
FERRAN AISA
La mateixa lluita per aconseguir els cims
basta per omplir un cor d’home. Sísif cal
imaginar-lo feliç.
Albert Camus,
El mite de Sísif
La puta dels ulls grisos pixava a la cantonada
mentre el trobador trist recobrava la veu
i anunciava la fi dels temps de la por,
temps de capar cervells i altres bestieses.
La gent del poble sortia al carrer
a rebre la llum del alba,
encara hi havia esperança...
-Sacco & Vanzetti no han de morir!
Però diuen que pel matí hi hagué un esclat
de llibertat. Tocaven les campanes espargint
llavor gratuïta perquè demà seria un altre dia.
La meva pàtria és la llibertat i a ella m’acullo
com un ciutadà del món,
amb les seves lleis de solidaritat i recolzament mutu,
mentre em saturo d’Albert Camus
berenant a les roques
i sentint el cant de les sirenes
com si fos Ulisses camí d’Ítaca.
Tal vegada la puta de Lyon es de Marsella o de París,
però Boris Vian s’amaga rere els seus versos àcids,
i a Puig Antich el maten a garrot vil en plena impotència.
Ara em parlen de democràcia...
Ferran Aisa-Pàmpols
(Poema publicat a Calidoscopi, Emboscall, Vic, 2005)
m'agadrad et teu poema et poso el meu blog per si el vols criticar
ResponderEliminarhttp://anna-historias.blogspot.com.es/
gracies
m'agadrad et teu poema et poso el meu blog per si el vols criticar
ResponderEliminarhttp://anna-historias.blogspot.com.es/
gracies