Revoltes catalanes / exèrcit i milícies

REVOLTES CATALANES 
 
FERRAN AISA
 

(Coberta llibre Història militar de Catalunya)$

L’editorial Rafael Dalmau ha presentat recentment el IV volum, de la Història Militar de Catalunya. Temps de revolta, escrit per F. Xavier Hernández, Catedràtic de Didàctica de les Ciències Socials de la Universitat de Barcelona. La tasca que ha realitzat Hernández amb l’estudi minuciós i extens dels exèrcits, partides, guerrilles, sometents, milícies i maquis que, al llarg de la seva història, ha tingut Catalunya, és realment impressionant. El darrer  volum conté la història militar dels segles XIX i XX que va de la guerra del francès fins a la guerra civil espanyola, sense oblidar-se de la lluita armada contra el franquisme. Per qualsevol neòfit en temes militars pot semblar estrany que algú es posi a estudiar la història militar d’un país sense Estat i, sobretot en aquest dos darrers segles, sense Exèrcit propi. L’autor conscient d’aquest fet presenta la seva història militar de Catalunya també sota els conceptes d’antimilitarisme i desobediència civil, per tant se’n ocupa de les partides revolucionàries que s’enfronten a l’exèrcit espanyol, com per exemple durant la Jamància de 1843; i també de les constants revoltes de la societat civil contra l’ordre establert, així com les insurreccions federals i l’aixecament contra les quintes del Sexenni Revolucionari. 
El llibre conté força i detallada informació de la participació catalana en la guerra del francès amb un exèrcit format per sometents i miquelets; la participació de Voluntaris Catalans, a les ordres del general Prim, a la guerra d’Àfrica; i recrea amb tot mena de detalls les guerres carlines que van assolar Catalunya una gran part del segle XIX. F. Xavier Hernández no deixa cap revolta o insurrecció important per explicar, per tant, podríem afirmar que aquest assaig és un estudi detallat dels conflictes militars, polítics i socials que ha viscut Catalunya durant la seva història recent. Si el segle XIX és ple de guerres civils i colonials també ho és saraus i fets revolucionaris, el nou segle no en serà menys mogut. 
L’autor presenta la campanya antimilitarista de 1909, que va fer esclatar la revolta coneguda com la Setmana Tràgica. Hi descriu també la guerra social o de lluita de classes (pistolerisme) dels anys vint a Barcelona. L’autor es capfica en els conflictes de la Segona República, tant les insurreccions anarquistes, com els fets d’octubre de 1934. Naturalment, una de les parts més importants del llibre és la batalla de Barcelona de juliol de 1936 i tot els esdeveniments de la guerra civil espanyola. Hernández analitza el paper jugat per les milícies confederals i destaca el paper jugat per García Oliver. També analitza la situació dels altres partits catalans en el front d’Aragó, així com la decisiu de la Generalitat en la constitució de l’Exèrcit Popular. Precisament serà durant la guerra civil quan Catalunya tindrà un exèrcit propi amb un Conseller de Defensa inclòs. Però aquest predomini militar català s’acabarà després dels fets de maig de 1937, doncs, l’Exèrcit Popular de Catalunya passarà a dependre directament del Govern Central de la República. L’autor de l’assaig es capbussa plenament en la Batalla de l’Ebre i amb gràfics explica, amb tot detall, com es va desenvolupar aquella famosa confrontació militar. Per acabar el llibre en parla de la resistència al franquisme amb la lluita  duta a terme pels maquis, els guerrillers anarquistes i els grups d’acció que van anar apareixent al llarg del franquisme. 
El llibre es complementa amb fotografies, il·lustracions, dibuixos i gràfics que ajuden a comprendre millor la història narrada. En fi, l’assaig d’Hernández resulta, a més d’enriquidor, molt entretingut, amè i de fàcil lectura. 
 
Ferran Aisa-Pàmpols
(Avui, 30 de juny de 2005)