Cultura i pedagogia de la Mancomunitat-2 / Ferran Aisa

2

ACCIÓ CULTURAL I PEDAGÒGICA DE LA MANCOMUNITAT

(Enric Prat de la Riba (1870-1917), primer presidenmt de la Mancomunitat de Catalunya

FERRAN AISA

La Mancomunitat de Catalunya no disposava de recursos propis, el seu pressupost era el de les quatre diputacions provincials catalanes. Malgrat això, va portar a efecte una gran tasca política, social i cultural. Enric Prat de la Riba, anomenat per Eugeni d’Ors va demostrar les seves grans qualitats d’estadista i es va envoltar d’importants col·laboradors que, al marge de la seva ideologia, van contribuir a enlairar l’esperit cultural de Catalunya. Des de la constitució de las Mancomunitat , el camp cultural es va veure dignificat amb la professionalització d’investigadors, d’escriptors, de professors, etc.
La Mancomunitat de Catalunya per posar en pràctica la seva acció política en els àmbits de la cultura i la pedagogia va crear noves institucions com el Consell de Pedagogia i va potenciar algunes d’existents com l’Institut d’Estudis Catalans. Intel·lectuals,
literats, pedagogs i científics amb voluntat de servei públic van fer propi el projecte d’una cultura nacional autònoma i diferenciada, oberta a les influències europees i a l’intercanvi directe amb les acadèmies internacionals. L’any 191va posar en marxa el
Servei Geogràfic i el Servei Geològic per a la realització del mapa de Catalunya a escala 1: 100.000.
La Mancomunitat va crear diverses institucions d’ensenyament superior com l’Escola Catalana d’Art Dramàtic, l’Escola Normal de Mestres, l’Escola de Belles Arts, L’Escola de Bibliotecàries, l’Escola d’Alts Estudis Comercials, l’Escola d’Agricultura, l’Escola d’Administració Pública, l’Escola d’Infermeres, l’Escola Industrial, l’Escola del Treball, l’Escola de Bells Oficis i l’Acadèmia d’Estudis
Universitaris Catalans. A nivell artístic va potenciar la Junta de Museus i va promoure la defensa del patrimoni arquitectònic i arqueològic de les terres catalanes.
La Mancomunitat va construir quatre escoles, una a cada província catalana: la Massó (Tarragona), els Torms (Lleida), Sant Llorenç de Savall (Vallès Occidental) i Palau-Saverdera (Alt Empordà) i va dignificar les escoles de la Casa de la Caritat i de la Casa de la Maternitat, que depenien de la Diputació Provincial de Barcelona.La Mancomunitat va promoure el català a les escoles a través de  l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana.  L’Institut d’Estudis Catalans i la Biblioteca de Catalunya van rebre un nou i important impuls que els va convertir en un referent de l’alta cultura catalana. La Mancomunitat va promoure també la creació de biblioteques populars arreu de Catalunya: Les Borges Blanques, Canet de Mar, Olor, Sallent, Valls, Pineda de Mar o El Vendrell. En el camp la Mancomunitat va donar suport a mestres i pedagogs interessats en avançar cap a la renovació de l’ensenyament seguint els mètodes i sistemes pedagògics més progressistes  d’Europa. La Mancomunitat va concedir beques a mestres i pedagogs perquè assistissin a aprendre in situ els nous mètodes pedagògics com el Montessori. El Consell de Pedagogia, dirigit pel prestigiós mestre Alexandre Galí (1886-1969), va promoure l’Escola d’Estiu i va editar les revistes Minerva, Quadern d’Estudi i Butlletí de Mestres.

Ferran Aisa-Pàmpols
(Mancomunitat de Catalunya. Acció Cultural i Renovació Pedagògica)