Mancomunitat Catalunya-1 / Ferran Aisa

AMB MOTIU DEL CENTENARI DE LA MANCOMUNITAT DE CATALUNYA I DE L'EXPOSICIÓ "MANCOMUNITAT DE CATALUNYA. CULTURA I PEDAGOGIA", ORGANITZADA PER LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA I EL MUSEU D'HISTÒRIA DE CATALUNYA I INAUGURADA EL 20 DE MARÇ DE 2014, LA QUAL HE COMISSARIAT CONJUNTAMENT AMB DOMÈNEC RIBOT. AVUI COMENÇO UNA SÈRIE D'ARTICLES SOBRE AQUESTA TEMÀTICA

(Cartell de l'exposició al MHC)

1)

CONSTITUCIÓ DE LA MANCOMUNITAT DE CATALUNYA
 
Ferran Aisa
 
Les aspiracions catalanes d’autogovern nascudes a la Renaixença i amb l’aparició del catalanisme polític van fer possible un ampli consens de les forces polítiques de Catalunya i el reconeixement de l’Estat espanyol per constituir una federació lliurement
pactada de les quatre diputacions provincials catalanes amb la denominació de Mancomunitat de Catalunya.
El sis d’abril de 1914 es constituïa la Mancomunitat de Catalunya, segons un Reial Decret promulgat el 18 de desembre de 1913 pel president del consell de ministres del govern espanyol Eduardo Dato. Enric Prat de la Riba, el seu primer president, era
l’artífex conjuntament a Francesc Cambó d’aquest projecte polític, que consistia en mancomunar les quatre diputacions catalanes. Segons el seu Estatut la Mancomunitat constava d’una Assemblea General de 96 diputats representatius de les quatres diputacions provincials catalanes.
La presidència va ser ocupada pel president de la Diputació de Barcelona, el mencionat Prat de la Riba. El Consell Permanent el formaven vuit consellers. La Mancomunitat es va organitzar com un govern, malgrat la manca de competències, a través de les
conselleries següents: Camins i Ports, Cultura i Instrucció, Agricultura i Serveis Forestals, Beneficència i Sanitat, Obres Hidràuliques i Ferrocarrils, Telèfons, Política Social i Hisenda. L’obra de la Mancomunitat per modernitzar Catalunya va anar
dirigida a tots els àmbits: l’any 1916 es creava la Secció de Telèfons de la Mancomunitat de Catalunya per portar-lo a tots els Pobles catalans. Dos anys més tard es constituïa la Secció de Ferrocarrils Secundaris i els Ferrocarrils de la Mancomunitat de Catalunya per construir la primera línea del Metro de Barcelona. En el marc cultural, científic i pedagògic també fou determinant l’actuació de la Mancomunitat per establir les bases de la modernització catalana.
Des dels seus inicis l’any 1914 la Mancomunitat va apostar per la cultura i la pedagogia com eines transformadores de la societat catalana. Des de la unitat administrativa de Catalunya va propulsar la normalització cultural amb la professionalització de professors, escriptors, científics i pedagogs. En el marc cultural, científic i pedagògic fou determinant l’actuació de la Mancomunitat per establir les bases de la modernització catalana i va promoure la reforma ortogràfica de la llengua catalana. Enric Prat de la Riba es va envoltar d’importants col·laboradors que, al marge de la seva ideologia, van contribuir a enlairar l’esperit civilitzador de Catalunya. 
La presidència de la Mancomunitat de Catalunya va recaure en dos eminents personatges de la vida política i social catalana, Enric Prat de la Riba (1914-1917), anomenat per Eugeni D’Ors “el seny civilitzador de Catalunya” i l’arquitecte modernista i historiador de l’art Josep Puig i Cadafalch (1867-1956), que va continuar l’obra de l’anterior des de 1917 fins el cop d’Estat del general Miguel Primo de Rivera. La Mancomunitat de Catalunya va desenvolupar la seva tasca política, social, pedagògica i cultural des d’abril de 1914 fins el cop d’Estat de setembre de 1923. Aleshores la Mancomunitat va ser intervinguda pel govern del Directori militar que nomenà el general Carlos Losada per presidir-la, el qual, posteriorment, serà succeït per el polític monàrquic Alfonso Sala. L’any 1925 la Mancomunitat serà dissolta definitivament per la dictadura amb el vist-i-plau del rei Alfons XIII.
La dictadura militar va suprimir o va intervenir les institucions creades per la Mancomunitat. El camp pedagògic va ser el més atacat per la dictadura que va eliminar l’Escola d’Estiu i les subvencions a l’ensenyament del català. En aquests anys
dictatorials desapareixen els organismes creats per l’Ajuntament de Barcelona com el Patronat Escolar i la Comissió de Cultura. Això va significar l’aturada de la construcció d’infractores culturals i pedagògiques tant a Barcelona com a la resta de Catalunya.
La Mancomunitat de Catalunya va ser clausurada i les seves competències retornades a les diputacions de les quatre províncies. Les institucions escolars creades per la Mancomunitat o van desaparèixer o van passar a ser controlades per l’Estat, que va
sancionar l’ensenyament en català i va depurar de llibres catalans les biblioteques de les escoles.
Catalunya haurà d’esperar a que bufin aires de llibertat per tornar a reorganitzar es seves escoles amb dignitat. L’any 1931 la Constitució republicana proclamà que l’ensenyament havia de ser gratuït, laic i renovador. Per la seva banda l’escola republicana impulsada per la Generalitat de Catalunya establia per norma l’ensenyament dels valors cívics de llibertat, justícia, solidaritat i democràcia.
.
Ferran Aisa-Pàmpols 
(Mancomunitat de Catalunya. Acció Cultural i Renovació Pedagògica)