Noucentisme-3 / Ferran Aisa

3)
LA MANCOMUNITAT EN EL MARC DEL NOUCENTISME

 
FERRAN AISA
 

(Eugeni d'Ors en un retrat de Ramon Casas)

El noucentisme va ser un moviment polític, cultural, artístic i filosòfic que va sorgir a Catalunya a principis del segle XX. De la mateixa manera que la Renaixença havia donat un impuls important a la recuperació de la identitat, la llengua i la cultura pròpia; i que el modernisme havia projectat Catalunya al món cultural europeu, el noucentisme va fer una aposta a favor de la comunió entre el nacionalisme de la Renaixença i i la idea universalista del modernisme. El noucentisme coincidí en els seus inicis amb fets històrics com l’assalt militar a la revista satírica Cu-cut! I el diari La Veu de Catalunya, el triomf electoral del Partit Radical d’Alejandro Lerroux (1864-1949), la Setmana Tràgica, l’afusellament del fundador de l’Escola Moderna Francesc Ferrer i Guàrdia (1859-1909) i la fundació de la Confederació Nacional del Treball (CNT).
El principal mentor d’aquest corrent cultural va ser l’escriptor i pensador Eugeni D’Ors Xènius” (1882-1954). El noucentisme basava els seus principis en el classicisme, la mediterranietat i la civilitat que va formular Ors en el seu Glosari, articles apareguts
diàriament a La Veu de Catalunya a partir de 1906, seran les coordenades principals del nou moviment.
El noucentisme va viure aquesta realitat del país sobretot a través de la burgesia catalana i del partit catalanista conservador la Lliga Regionalista, fundat el 1901, entre altres per Enric Prat de la Riba (1870-1917) i Francesc Cambó (1876-1949). La Lliga va
compartir escena doncs amb altres moviments influenciats per les idees republicanes, socialistes i anarcosindicalistes. Per tant a nivell cultural va conviure-hi amb altres expressions culturals de signe obrerista, llibertari i republicà. En aquesta època destaquen entitats com l’Ateneu Enciclopèdic Popular, el CADCI, la “Casa del Pueblo” dels radicals, les escoles racionalistes i les cooperatives obreres.
La Mancomunitat es va nodrir del pensament noucentista elaborat per pensadors, escriptors i polítics. N’era un nou disseny intel·lectual de modernització de la cultura catalana. Els principals inductors del pensament noucentista eren Eugeni d’Ors, Prat de
la Riba i Jaume Mates. En el camp filosòfic destaquen Jaume Serra Húnter i Tomàs Carreras i Artau, catedràtics de la Universitat de Barcelona. Joaquim Xirau havia escrit que el noucentisme s’havia de bastir <<amb amor i pedagogia>>. 
Una de les revistes més influents en el camp filosòfic d’aquells anys és Criterion (editada pels franciscans). Josep Maria Capdevila, alumne d’Ors, va ésser un dels fundadors de la Societat 
Catalana de Filosofia (1923). En el camp de les edicions
noucentistes destaca l’Editorial Catalana (1917). Un altre dels esdeveniments importants iniciats en el temps de la Mancomunitat és la difusió cultural de la literatura de signe noucentista editada per l’Editorial Catalana fundada el 1917, i l’edició que es fa dels clàssics grecs-llatins traduïts al català normalitzat per Fabra. Els primers volums van aparèixer el 1923 publicats per la Fundació Bernat Metge, que promou el polític i mecenes Francesc Cambó. 


Ferran Aisa-Pàmpols
(Mancomunitat de Catalunya. Acció cultural i pedagògica)