(Vaixell carboner Standbrook) |
(Capità Archibal Dikson) |
(Miguel Hernández) |
BALADA DEL PORT D’ALACANT
FERRAN AISA
Me tendí en la arena
para que el mar me enterrara.
Miguel Hernández
Port d’Alacant, març de 1939,
els republicans han quedat atrapats
entre les baionetes feixistes
i la immensitat del mar.
Les naus de salvament,
malgrat les promeses,
no arribaran mai,
només el capità Dickson
del vell vaixell carboner Stanbrook
acudeix a la crida dels nàufrags
de la República.
No hi va haver plaça per a tothom,
i, malauradament, els feixistes
arribaren massa aviat
cantant el Cara al Sol;
la guerra s’havia acabat
i milers i milers de republicans
van ser fets presoners
i conduïts al castell, a la presó
i al camp de concentració.
Plaça de Los Luceros
Castell de Santa Bàrbara
Esplanada d’Espanya
Mar Mediterrània.
Obrers, camperols,
mestres i rossinyols
foren tancats entre reixes
amb l’únic delicte
de voler ser lliures
i defensar
la legítima República
de l’atac traïdor
dels militars rebels.
Vint-i-vuit de març
de mil nou-cents quaranta-dos,
Miguel Hernández, poeta,
mor a la presó d’Alacant,
la millor terreta del món.
Plaça de Los Luceros
Castell de Santa Bàrbara
Esplanada d’Espanya
Mar Mediterrània.
Ferran Aisa-Pàmpols
(Del llibre Balada dels temps difícils de pròxima aparició)
No hay comentarios:
Publicar un comentario