La Internacional / llibre F. Aisa (9)

BIBLIOGRAFIA FERRAN AISA-PÀMPOLS (S.XXI) - 9

(Coberta llibre Ferran Aisa)

FITXA TÈCNICA


TÍTOL: LA INTERNACIONAL. EL NAIXEMENT DE LA CULTURA OBRERA
AUTOR: FERRAN AISA
MATÈRIA: HISTÒRIA
IDIOMA: CATALÀ
COBERTA: "IL QUARTO STATO" (1901) DE GIUSEPPE PELLIZA DA VOLPEDO. DISSENY: MARC HERRANDO.
EDITORIAL: BASE. COL·LECCIÓ BASE HISTÒRICA 23.
(BARCELONA, 2007)
PÀGINES: 261
PRIMERA PRESENTACIÓ: Col·lectiu Llibertari de Sant Boi a l'Ateneu Santboià Okupat (21-4-2007). Presenta: Jorge Guitar.
ALTRES PRESENTACIONS: Llibreria Alexandria de Sant Cugat (17-5-2007). Llibreria Espai Proa (23-5-2007). Anònims de Granollers (2-6-2007). Associació La Musara de Badalona (9-11-2007). Ateneu Popula Júlia Romeva de Santa Coloma de Gramanet (14-12-2007).


SINOPSIS: 

Història de la Primera Internacional i la seva influència en el naixement de la cultura obrera. En el mnón global en qué vivim resulta apassionant conèixer com davant l'explotació capitalista, els proletaris es van saber organitzar al segle XIX per crear la Internacional Obrera: l'Associació Internacional dels Treballadors (AIT). Una organització que no vetllava només pels interessos immediats de la classe treballadora, sinó que mostravaa els camins filosòfics vers una nova societat lliure i justa.
Les idees de Marx, Engels i Bakunin van quallar en el proletariat internacional, que les va enlairar com a banderes d'emancipació humana. L'arribada a Espanya de Fanelli i Lafargue va determinar que les diferents opsions que representaven tinguessin incidència a la península ibèrica. Però dels dos corrents del pensament més importants de la Internacional, el marxisme i l'anarquisme, aquest darrer va aconseguir l'hegemonia entre els obrers catalans.
El llibre tracta també de l'aparició dels ateneus, les cooperatives, les mútues, les escoles, les publicacions, el dret a l'associacionisme, l'arrelament de l'anarquisme, la fundació dels partits socialistes, les lluites obrers, la repressió, la reconstrucció de l'AIT, el terrorisme i el nihilisme, i acaba fent un passeig per la Barcelona Rosa de Foc, anomenada així no solament per les bombes, sinó per la llum que irradiava la cultura àcrata.