FERRAN AISA
(Coberta llibre Els mestres de la República) |
Els mestres van ésser els grans benefactors en una societat mancada de cultura i amb un gran nombre d’analfabetisme. La gran innovació pedagògica dels primers compassos del segle XX va prefigurar una generació de mestres que, amb el referent d’Europa, va crear una escola nova i moderna adaptada als nous temps. Els mestres de la República (Ara Llibres, 2006) de Raimon Portell i Salomó Marqués és un homenatge a totes aquelles persones que van lluitar per construir una escola nova que formés ciutadans lliures, cultes i amb veu pròpia. Portell és periodista i escriptor i Marquès professor del Departament de Pedagogia de la Universitat de Girona que, anteriorment, ja havia publicat un esplèndid estudi dels mestres de l’exili.
L’actual assaig fa un recorregut per la història de l’escola catalana del segle passat. Els mestres innovadors, les experiències educatives i exposen les teories i pràctiques més avançades de la renovació pedagògica de Montessori, Decroly, Dewey, Freinet...
Aquesta renovació pedagògica va tenir els seus primers èxits en la creació de l’Escola de Bosc i l’Escola del Mar, la constitució del Patronat Escolar i la Comissió de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona. L’assaig explica que la majoria dels projectes escolars de la Mancomunitat van quedar inèdits a causa de la dictadura de Primo de Rivera. L’adveniment de la Segona República espanyola i la reconstitució de la Generalitat de Catalunya van significar un gran recolzament a l’educació.
El 1931 es posaven en marxa a Barcelona onze grups escolars i un any més tard entrava en funcionament l’Institut Escola. A la resta de Catalunya també es van inaugurar noves escoles. Portell i Marquès no solament s’han documentat, sinó que han cercat el testimoni de mestres i alumnes de l’escola republicana. El sistema Freinet que promovia la impremta a l’escola va tenir un gran ressò entre els mestres i alumnes catalans. La publicació i intercanvi de butlletins servia per fomentar l’amistat i la solidaritat entre els escolars.
L’escola republicana es manifestava amb una nova pedagogia de respecte a l’infant, els seus temps, els seus ritmes i la seva capacitat d’entendre l’entorn. L’assaig de Portell i Marquès també exposa l’escola de la guerra i la revolució, que va tenir el seu exponent en el CENU. Era una escola laica, mixta i racional. Una escola que recollia tant les experiències de l’Escola Moderna de Ferrer i Guàrdia, com les més innovadores de l’escola activa.
Ferran Aisa-Pàmpols
(Avui, 14 de desembre de 2006)
No hay comentarios:
Publicar un comentario