La batalla del Segre i la Noguera Pallaresa / Guerra Civil

ENGUANY COMMEMOREM EL 75È ANIVERSARI DE LA DARRERA GRAN BATALLA A CATALUNYA QUE VA SIGNIFICAR LA DERROTA DE LES FORCES REPUBLICANES I LA CAIGUDA DE BARCELONA I CATALUNYA EN MANS DE L'EXÈRCIT REBEL COMANDAT PER EL GENERAL FRANCO. 

(Coberta llibre Les batalles del Segre i el Noguera Pallaressa)

EL SEGRE I LA NOGUERA PALLARESA
LA DARRERA GRAN BATALLA PER CATALUNYA 

FERRAN AISA





Pol Galitó, Manuel Gimeno, Rodrigo Pita i Josep Tarragona han escrit Les batalles del Segre i la Noguera Pallaresa. L’atac final contra Catalunya, abril-desembre de 1938, (Pagès Editors, Lleida, 2006). Aquest assaig històric escrit per quatre investigadors apassionats de la història del nostre país, ofereix una visió global i detallada del que s’ha anomenat l’ofensiva final que va obrir les portes de l’exèrcit franquista a la conquesta de Catalunya. 
La batalla de l’Ebre ha estat més narrada, glossada i documentada pels escriptors, poetes i historiadors, mentre que la batalla del Segre i la Noguera Pallaresa van quedar en l'oblit. Però va ésser a terres de ponent on el front republicà va resistir durant nou mesos l’envestida i l’atac dels anomenats soldats “nacionals”. 
L’assaig narra els fets històrics, les tàctiques militars, les capacitats d’armament i totes les misèries i grandeses pròpies d’una guerra que va originar milers i milers de morts. Els autors d’aquest treball que són especialistes en el tema de la guerra civil espanyola han realitzat un treball exhaustiu i ben documentat, aconseguit apropant-nos aquells fets a la memòria històrica. Els autors s’han valgut per confeccionar el seu estudi de textos inèdits, reculls de premsa, informes militars, testimonis i tota mena d’il·lustracions que adornen el llibre: fotografies, gràfics, plànols, mapes, armes, etc. Entre abril de 1938 i gener de 1939 la Noguera Pallaresa i el Segre van esdevenir primera línia de foc, un front que anava de la frontera francesa fins a Mequinensa. Els pobles del contorn dels dos rius van ser testimonis d’acarnissades batalles entre franquistes i republicans pel control de zones d’influència. 
La guerra civil després de maig de 1937 havia deixat d’ésser una guerra revolucionària o ideològica per convertir-se en una guerra convencional. L’estratègia militar aleshores era el que predominava en el joc tàctic dels dos bàndols encapçalats pels generals Franco i Rojo, respectivament. En aquest context cal situar combats “mítics” com el de Cap de Pont de Seròs, el de Balaguer o el de Tremp. I enfrontaments terribles com els efectuats del Baix Segre, Vilanova de la Barca, Sant Corneli i Baldomà. Combats que van destruir pobles sensers i va foragitar les poblacions en diàspora cap a la frontera o cap a Barcelona. El bombardeig de l’aviació alemanya i italiana als pobles de l’Urgell, la Noguera i el Pallars va causar un gran impacte de terror entre la població. 
L’assaig es capfica en els atacs sorpresa, la recuperació de posicions i l’espera a l'enemic en les fortificacions de La Sentiu, Preixens, Agramunt, Sant Corneli, Camarasa.... 
Els autors mostren la vida quotidiana dels combatents dels dos bàndols, de vegades són tan a prop que, en moments de distensió, s’intercanvien tabac, mentre esperen l’ordre d’avançar i saltar sobre les trinxeres de l’enemic. En la batalla del Segre i la Noguera Pallaresa van lluitar gairebé 200.000 homes per bàndol. Entre els combatents republicans de l’Exèrcit de l’Est, cal citar l’antiga Columna Durruti, que fou la darrera unitat militar que va arribar a França amb les seves armes. La derrota d’aquest front republicà fou l’inici meteòric de la presa de Barcelona i de Catalunya, però amb la retirada ordenada de l’exèrcit republicà es va aconseguir salvar milers i milers de persones que iniciaren la gran diàspora al creuar la frontera francesa.
 
FERRAN AISA-PÀMPOLS
(Avui, 5 i 6 d’abril de 2007)