Gumersind Brunet / Esport popular 1931-1939

EL FAR
 
GUMERSIND BRUNET I L’ESPORT POPULAR CATALÀ
 
FERRAN AISA
 

(Gumersind Brunet)

Gumersind Brunet i Castells va néixer a Barcelona. Des de ben jove va practicar l’esport. Brunet es va fer soci de l’Ateneu Enciclopèdic Popular i va freqüentar el seu gimnàs on practicava no solament la gimnàstica sinó també la lluita grecoromana, però
on realment va destacar va ser en l’atletisme. Gumerdind Brunet va formar part de la Secció Atlètica de l’AEP. Durant els anys trenta va participar en nombroses competicions atlètiques celebrades a l’Estadi de Montjuïc i a altres pistes esportives. De l’equip atlètic de la Secció d’Esports de l’AEP sortiren diversos corredors de primera
fila i fins i tot una noia atleta Lluïsa Oliveras “Lluiseta” que l’any 1932 a Madrid va conquerir el campionat d’Espanya de la cursa del 600 metres llisos. 
Gumersind Brunet fou l’ànima de la Secció de Gimnàs i Esports de l’AEP presidint-la des de 1928 fins a 1937. També ocupà càrrecs dins de la Junta Directiva de l’AEP, essent vicepresident de
l’entitat durant els anys de la Guerra Civil. Gumersind Brunet l’any 1935 va ser elegit President de la Federació Catalana d’Atletisme. Brunet va ser un dels atletes impulsor del Comitè Català pro Esports Popular que es va crear el març de 1936. 
El CCEP aglutinava la majoria de clubs esportius i les seccions esportives dels centres culturals, entre els quals hi havia les següents:

<<Ateneu Enciclopèdic Popular, Ateneu Enciclopèdic Popular Sempre Avant, Club Femení d’Esports, Secció Esportiva CADCI, Centre d’Esports Aire Lliure, Penya Som-hi Tots, Biblioteca Cultura Esportiva Avanti, Germanor Obrera de l’Hospitalet, Joventut C.E. Laietana, Ateneu Obrer Martinenc, Casal Nacionalista d’Obrers Espartacus, Joventut Atlètica Proletària, Atlètic A. C. Provença, Penya Raich, Ateneu Popular de Gràcia, Agrupació Atlètica Vida, Societat Naturista de Barcelona, Agrupació Ciclista Montjuïc, Dinàmic Club, Club Esportiu Àliga, C.E, Minerva, C.E. Mar i Terra i A. E. Catalunya.>> 

El primer secretariat del CCEP era format per Gumersind Brunet (AEP, Josep Verdera (CADCI),  Aminda Valls (CFE) i Francesc
Parramón (CGB). La primera activitat organitzada pel CCEP va ser la Copa Thaelman (Ernst Thaelman era un esportista alemany comunista que havia estat detingut pels nazis. La detenció va motivat una campanya internacional per la seva llibertat,
l’esportista alemany seria assassinat l’any 1944 al camp de concentració de Buchenwald). 
La segona iniciativa del CCEP fou l’organització de la frustrada
Olimpíada Popular de Barcelona 1936. Gumersind Brunet va formar part del Secretariat del Comitè organitzador d’aquesta Olimpíada que no es va arribar a celebrar, doncs el dia previst per la seva inauguració el 19 de juliol de 1936 una part de l’exèrcit espanyol es va aixecar contra el legítim ordre establert de la República. Durant la revolució i la guerra l’esport popular s’alineà amb la causa republicana i participa en tota mena d’events esportius celebrats a l’Estadi de Montjuïc o diversos espais de la ciutat de Barcelona. En aquesta etapa es constitueix el Comissariat de l’Esport de la Generalitat de Catalunya amb la participació dels organitzacions sindicals CNT-UGT, la primera representada per Gumersind Brunet i la segona per Francesc Parramón i els delegats
directes de la Generalitat Soler Damians i Josep Verdera. 
L’any 1937 el govern de la República li encarregà a Brunet l’esborrany d’uns estatuts per organitzar el “Consejo Nacional de Educación Física y Deportes”. Els anys de guerra no s’atura l’activitat esportiva i, a través del Comissariat de l’Esport de la Generalitat i del Comitè Català pro Esports Populars, se celebren nombroses activitats, manifestacions contra el feixisme i es fomenta la participació en l’Olimpíada Obrera d’Anvers celebrada a primers de setembre de 1937. Per un altre banda la Secció de Gimnàs i Esports de l’AEP organitza un cicle de xerrades sobre l’esport popular, el fair-play, l’amateurisme i la moral esportiva. Uns debats on participen representants del món esportiu esmentat, el FC
Barcelona i organismes polítics com la JSU, el CADCI, la UGT i la CNT. Es proclama la necessitat de fer arribar la pràctica esportiva a tothom des de l’escola fins a les fàbriques i, a més. el moviment esportiu debat quina ha de ser l’orientació que se li ha de donar a l’esport en la nova era revolucionària. La FAI en un article a Tierra y Libertad  de 1934 s’havia declara partidària d’acabar amb l’embrutiment professional de l’esport i proposava practicar-lo lliurement sense pagues ni premis. En les xerrades esportives de 1937 els representants del moviment esportiu diferenciaven el dret a l’esport popular de tota la població, de l’esport d’elit o professional, manifestant sobre aquest segon que els esportius mai no guanyarien més que un obrer normal i el benefici de la recaptació dels estadis i pistes esportives servirien per potenciar l’esport popular.
Acabada la guerra molts esportistes catalans s’exilien a França on l’any 1944 reconstruiran el CCEP a l’exili on trobem novament al seu davant a Gumersind Brunet, que va morir a França exiliat abans que es restablís la democràcia a Espanya. Francesc Parramon, una tarda d’hivern dels anys vuitanta a la seu de l’AEP a la Casa de la
Caritat, em manifestava: <<No podeu deixar a l’oblit Brunet, ell va ser l’ànima de l’esport popular i era dels vostres.>>

Ferran Aisa-Pàmpols
(Catalunya núm. 157, gener de 2014)